Societat
Carme Rocamora
Poc a poc anem veient com tradicions de Barcelona que fan barri van desapareixent. D’altres, resisteixen així com poden, i fins i tot, se’n creen de noves. És el cas del Vallvidrera Cúrling Club, un equip que diversos veïns de Vallvidrera van crear ara fa uns anys (els llebrencs diuen que existeix des de 1540) en una mescla entre la paròdia i la veritat. Si dic que és un club de broma, possiblement ja no em vulguin com a filla adoptiva, així que ho hauré d’explicar amb molta cura per no enfadar a ningú i que em donin el permís per viure en aquest petit poble prop de Barcelona (no em deixarien pas dir que és Barcelona).
Aquest divendres al vespre, a les acaballes de la manifestació en contra de l’enderroc de la Casa Buenos Aires -per cert, em van dir que Vallvidrera va ser trending tòpic i mira, jo no m’hi poso a discutir-, el Joan Pujol (membre de l’Associació de Veïns i d’unes 100 causes més) i el Jan Gardeña del Casal Jove de Vallvidrera se citaven: “Demà al final a les 8.45, eh?”. Es referien a l’activitat que va començar ara fa tres anys -tot i que l’any passat no es va fer per la mort uns dies abans d’una de les membres de la comissió de festes- impulsada per uns quants veïns de Vallvidrera en el dia de la Festa Major d’Hivern: Van fins al pantà, amb un equipament conjuntat i fet expressament amb el logo propi, tiren una pedra per comprovar si està glaçat i com que no ho està, marxen i van a esmorzar. Abans, de girar cua: l’himne.
Club de Cúrling Vallvidrera
És el club que porto al cor
Blau i verd és nostra ensenya
Que amb orgull defensem tots
Des del 1540
Les escombres fem suar
És sabut que a Collserola
Es fa cúrling al pantà
Som, som, som de la muntanya
Som, som, som els del pantà
Club de Cúrling Vallvidrera
Barcelona ens fa cagar
Amb tetera i granera
Esperem glaçar el pantà
Canviarem la normativa
Perquè ens deixin patinar
Les victòries ens avalen
El futur és la Puput
I fins l’últim dels meus dies
Vallvidrera Cúrling club
Som, som, som de la muntanya
Som, som, som els del pantà
Club de Cúrling Vallvidrera
Barcelona ens fa cagar
El Consorci del Parc de Collserola, espantat
Aquest any tampoc ha pogut ser, així que continuaran esperant a que geli el pantà, l’any vinent, per poder debutar. Tot i que Vallvidrera Cúrling Club crec que ja ha debutat si més no en la gràcia de tot plegat, perquè davant els seus anuncis de la voluntat de jugar un partit al pantà, el Consorci del Parc de Collserola ja s’ha espantat i els ha enviat una notificació per alertar-los que no es pot jugar al pantà.
Avui han estat gairebé una vintena els veïns que han participat de l’aventura, i després han gaudit d’un dia de Festa Major enfocat als jocs d’hivern, com qui parla d’un poble de neu: a les 10.30 Olimpiades d’Hivern, després una tarda d’esquí (tampoc han pogut fer-la i mira, a berenar), un quinto de nadal amb vi calent, sopar popular i ball.
De fet, no té pèrdua el vídeo que han fet des de la Comissió de festes de Vallvidrera: una autèntica i fantàstica bogeria on es vesteixen per anar a la neu i fan servir el funicular, com qui puja a un telefèric: “Ens hauries d’haver vist. Mentre gravàvem el vídeo anàvem als turistes del funicular i els preguntàvem a veure on estava la pista d’esquí. Quina cara posaven!”, m’expliquen.
Respecte i admiració, Vallvidrera pic.twitter.com/s66UaSF5xg
— Carme Rocamora Seguí (@carmerocasegui) February 6, 2020
Per cert. Que al desembre els del cúrling de Vallvidrera van jugar per primer cop, no al pantà però bé, que ho van fer tant bé que tot i no haver jugat mai abans van guanyar el campionat de Curling de Roockies de Catalunya, disputat a Puigcerdà.
Seguirem pendents de si el Vallvidrera Cúrling Club debuta algun dia al pantà. Mentrestant, escoltarem amb enveja aquestes batalletes que ens treuen a tots un somriure a la cara. Quin tresor, visca Vallvidrera!
