Publicitatspot_img
spot_img

Veïns

Viure en un edifici d’11 plantes et fa pensar en els veïns dels quals en saps alguna cosa o no en saps res i que, molt probablement, si en treus alguna informació pot semblar que entres en un terreny hostil

Publicat el 23.3.2020 7:00

El Racó del Veïnat

Lluc Pedrero

Viure en un edifici d’onze plantes et fa pensar en els veïns dels quals en saps alguna cosa o no en saps res i que, molt probablement, si en treus alguna informació pot semblar que entres en un terreny hostil. Passa sovint amb els veïns amb qui convius i que et saluden cordialment al matí, a l’ascensor, mentre et fan saber la predicció meteorològica del dia i fins i tot de l’endemà. Llavors, al final del trajecte ens acomiadem com si estiguéssim en el bufet d’un hotel, sabent que ens tornarem a trobar.

M’agrada distreure’m endevinant si han dormit bé quan encara tenen marcades les arrugues dels llençols a la cara com les dunes del desert, o si van tard a la feina i abans tenen temps d’esmorzar a la mateixa cafeteria que jo.

Publicitat

I després hi ha aquells veïns del replà que formen un grup més familiar, amb portes idèntiques i sòrdides. Quan hi arribo sembla que no hi hagi ningú, però una vegada soc a casa i se sent a fora el so d’una porta que grinyola com el soroll d’un animalet, ja és un altra cosa. Ja és un lloc ple de vida.

Al costat hi viu la María. Ella és una persona gran, amb els cabells rinxolats, ulleres i un bastó de fusta de faig. Viu sola. És nascuda a Vila Joiosa, un poble situat a la província d’Alacant. Moltes vegades em demana favors, com ara que li canvïi una bombeta fosa d’una làmpada que té al menjador. Després d’això i parlar animadament, em fa sentir que la solidaritat és innata, i una altra vegada tinc la sensació que la vida es pot viure millor amb educació i valors. M’agradaria pensar que tots podem tenir un millor futur així, vull dir, en un món més natural, perquè penso que la idea de deure és així. Sigui com sigui, la María i jo formem una empatia a prova de bomba.

Però un matí torno a pujar a l’ascensor per anar a prendre el primer cafè en solitari. A ella no la sento. Primer és una mena de silenci llarg, que sembla que indiqui alguna cosa. Puc entendre-ho, perquè potser ha marxat a passar uns dies de vacances. Ella insisteix que li regui les plantes quan no hi és: els geranis i una orquídia fràgil i blanca. És estrany… Llavors em trobo a la María i m’anuncia amb veu plorosa que fa la bossa i se’n va. Jo em pregunto si saber la vida dels nostres veïns és entrar en un terreny hostil: potser no sabia estar sola i ha preferit tornar a Vila Joiosa per viure els últims anys de la seva vida.

Notícies relacionades

Kafka al Farró: Un llibre de Kafka trobat a Sarrià revela una connexió inesperada amb Antoni Tàpies

Alejandro García Schnetzer relata com un exemplar dels diaris de l'escriptor txec trobat a la prestatgeria de la Pastisseria La Perla el va conduir fins a una retrospectiva del pintor a Amsterdam l'any 1980

Maricarmen i la vergonya nacional

"No sé com llegiran en un futur els fets que vivim i als que som per complet indiferents. El que sí que espero i desitjo és que, als contraris que nosaltres, la nostra generació i les que venen tinguin més memòria per no acabar convertint-se en la següent monstruositat": l'opinió d'Àlex Quevedo

Ciment als escocells del carrer González Tablas

"Protegir l’arbrat urbà no és una qüestió a debatre. Cal que les institucions en garanteixin la protecció amb fermesa"

Can Puig o ‘La Ciudad de los Muchachos’, després del soroll mediàtic

"La resolució del síndic va tornar a posar el tema sobre la taula. Ara falta veure si tot plegat acaba convertint-se en un debat puntual o si finalment apareix algun gest que faci visible la història"
spot_img

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

25 anys de teatre i tradició: els Pastorets de Vallvidrera tornen aquest desembre

La companyia commemora l'aniversari recuperant els orígens de l'espectacle, amb funcions entre el 12 i el 20 de desembre i entrades ja a la venda

29N | Ayuso es regala un bany de masses a la plaça Artós, bastió de les dretes espanyolistes

Els populars s’encomanen a Sarrià-Sant Gervasi, l’únic districte de Barcelona on van guanyar les eleccions generals del 2023

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí