15.7 C
Sant Gervasi
| Dilluns 26 d'octubre de 2020 |

Ventura Gassol a l’exili a ‘La NO-extradició de Ventura Gassol’

A Sarrià l’actuació de Gassol va ser decisiva per impedir l’execució en ple carrer Major del mossèn Àngel Obiols

Cultura

Jesús Mestre Campí

La Guerra Civil i la postguerra segueixen donant per escriure i parlar-ne. El passat mes de juny es va publicar un assaig que aporta nova informació sobre membres del govern català a principis de la Guerra, sobretot Ventura Gassol i Josep Tarradellas, i el procés d’extradició que van haver de patir l’estiu de 1941, a Aix-en-Provence, França. El llibre, La NO-extradició de Ventura Gassol (Editorial Base), proposa una doble mirada, la històrica i la del dret, ja que els aspectes legals, judicials i de relacions diplomàtiques entre Espanya i França són sempre molt presents i obren horitzons interessants com, per exemple, fer comparacions amb els processos d’extradició del president Puigdemont i diversos consellers de la Generalitat, en l’actualitat.

Ventura Gassol i Rovira, membre de l’Estat Català de Francesc Macià i un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), és un polític poc conegut, tot i que va tenir un paper central en la política catalana de la Segona República i la Guerra Civil. És en els primers mesos de la guerra, quan era Conseller de Cultura, que destaca com la persona que facilita l’exili a diverses personalitats, com el cardenal Francesc Vidal i Barraquer o Rafael Patxot, entre molts altres. A Sarrià, per exemple, l’actuació de Gassol va ser decisiva per impedir l’execució en ple carrer Major del mossèn Àngel Obiols, persona molt apreciada al barri, a finals de juliol del 1936. Gassol també va ser clau per posar a salvaguarda bona part del patrimoni artístic català, organitzant el trasllat d’obres d’art i biblioteques senceres, algunes al Monestir de Pedralbes.

L’octubre de 1936, sentint-se amenaçat ell mateix i la seva família, es van exiliar a França. Després de la Guerra Civil va ser perseguit per la justícia espanyola, que va demanar en dues ocasions a l’Estat francès la seva extradició. El llibre analitza en profunditat aquesta situació, entre 1940 i 1941, en què Gassol, Tarradellas i altres membres del govern català van ser perseguits, detinguts i, finalment, la majoria, alliberats. No van seguir, com temien, el camí del president Lluís Companys, que, després de ser lliurat pel govern francès de Vichy a l’Espanya franquista, va ser executat després d’un judici militar sense garanties.

Rosa Anna Felip i Manuel Castellet, els autors del llibre, el presenten com un pas més per anar coneixent aquests anys foscos de la postguerra i l’exili. De Castellet, veí de Galvany i col·laborador habitual d’El Jardí, ja en coneixem la novel·la històrica La mitra de l’exili (2019), molt centrada en la figura del cardenal Vidal i Barraquer, però en què també tenen un paper destacat tant Gassol com Rafael Patxot. Tots tres tornen a ser protagonistes en aquest assaig, amb uns generosos annexos documentals.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.