Dilluns 11, agost 2025
27.2 C
Sant Gervasi
27 C
Sarrià
Publicitat

Vergonya, vergonya!

spot_img

Publicat el 16.4.2017 9:30

Vida de barri

Jesús Mestre Godes

Aquest Divendres Sant, a la setmana passada, es va celebrar a Roma com ja fa anys, el Via Crucis entorn del Colosseu, en una bona part a dins d’ell mateix. És un acte religiós molt popular i és transmès a moltes televisions estrangeres.

Publicitat

El Papa hi assisteix sempre, i al final del recorregut, hi fa un petit parlament. Mentre el Via Crucis va caminant, de tant en tant la càmera, de lluny o de prop, mostra la imatge del papa Francesc, i sempre el vàrem veure amb cara preocupada.

Publicitat

El Via Crucis va donant voltes per dins i fora del Colosseu, fins que en la darrera estació arriba fins al lloc que el papa està assegut. En altres anys, ell i altres papes s’aixecaven, per assenyalar que ja els estava esperant i després feia el petit parlament; però aquesta vegada el papa Francesc va continuar assegut, amb les mans a la cara i així va estar breus moments, fins que sense aixecar-se va començar a dir amb molta força: “Vergonya, Vergonya…”

Després de repetir les mateixes paraules, es va posar dret i conservant el gest seriós, va lamentar tot el cúmul de fets que en els darrers temps havien enfosquit el panorama mundial, com eren els atacs entre nacions –no en va citar cap- i els greus incidents, amb tantes morts, a diverses esglésies coptes, “les nostres germanes estimades”. Acabant amb aquest rotund “Vergonya, Vergonya” que va deixar glaçat a tothom.

El papa Francesc que sempre té el somriure als llavis i que transpira afecte, aquesta vegada el vàrem veure amb un posat molt seriós que no va abandonar ni un moment, fins que va desaparèixer de la pantalla.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta
spot_img

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]