Publicitat
spot_img

Vergonya, vergonya!

Publicat el 16.4.2017 9:30

Vida de barri

Jesús Mestre Godes

Aquest Divendres Sant, a la setmana passada, es va celebrar a Roma com ja fa anys, el Via Crucis entorn del Colosseu, en una bona part a dins d’ell mateix. És un acte religiós molt popular i és transmès a moltes televisions estrangeres.

El Papa hi assisteix sempre, i al final del recorregut, hi fa un petit parlament. Mentre el Via Crucis va caminant, de tant en tant la càmera, de lluny o de prop, mostra la imatge del papa Francesc, i sempre el vàrem veure amb cara preocupada.

Publicitat

El Via Crucis va donant voltes per dins i fora del Colosseu, fins que en la darrera estació arriba fins al lloc que el papa està assegut. En altres anys, ell i altres papes s’aixecaven, per assenyalar que ja els estava esperant i després feia el petit parlament; però aquesta vegada el papa Francesc va continuar assegut, amb les mans a la cara i així va estar breus moments, fins que sense aixecar-se va començar a dir amb molta força: “Vergonya, Vergonya…”

Després de repetir les mateixes paraules, es va posar dret i conservant el gest seriós, va lamentar tot el cúmul de fets que en els darrers temps havien enfosquit el panorama mundial, com eren els atacs entre nacions –no en va citar cap- i els greus incidents, amb tantes morts, a diverses esglésies coptes, “les nostres germanes estimades”. Acabant amb aquest rotund “Vergonya, Vergonya” que va deixar glaçat a tothom.

El papa Francesc que sempre té el somriure als llavis i que transpira afecte, aquesta vegada el vàrem veure amb un posat molt seriós que no va abandonar ni un moment, fins que va desaparèixer de la pantalla.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

Quan Nadal em torna a trobar 

El relat de Maria Àngels Viladot

Retrat del carrer Saragossa a través de les seves botigues als anys 30

El clàssic colmado petit i atapeït; la farmàcia amb els bolados, el sucre candi i els remeis casolans; o la lleteria, amb els matons i les merengues, la bravada de vaca, el munt d’estris per servir la llet i la imatge de la quitxalla fent giravoltar la lletera plena pel carrer

Uns Pastorets feministes i empoderats: l’espectacle de Vallvidrera torna a triomfar per Nadal

Aquest any, en la 24a edició, s'ha mostra un canvi generacional on es dona protagonisme als més petits i a les dones de 50 anys, que decideixen emprendre un viatge per trobar-se a si mateixes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí