Publicitat

Vergonya, vergonya!

Publicat el 16.4.2017 9:30

Vida de barri

Jesús Mestre Godes

Aquest Divendres Sant, a la setmana passada, es va celebrar a Roma com ja fa anys, el Via Crucis entorn del Colosseu, en una bona part a dins d’ell mateix. És un acte religiós molt popular i és transmès a moltes televisions estrangeres.

El Papa hi assisteix sempre, i al final del recorregut, hi fa un petit parlament. Mentre el Via Crucis va caminant, de tant en tant la càmera, de lluny o de prop, mostra la imatge del papa Francesc, i sempre el vàrem veure amb cara preocupada.

Publicitat

El Via Crucis va donant voltes per dins i fora del Colosseu, fins que en la darrera estació arriba fins al lloc que el papa està assegut. En altres anys, ell i altres papes s’aixecaven, per assenyalar que ja els estava esperant i després feia el petit parlament; però aquesta vegada el papa Francesc va continuar assegut, amb les mans a la cara i així va estar breus moments, fins que sense aixecar-se va començar a dir amb molta força: “Vergonya, Vergonya…”

Després de repetir les mateixes paraules, es va posar dret i conservant el gest seriós, va lamentar tot el cúmul de fets que en els darrers temps havien enfosquit el panorama mundial, com eren els atacs entre nacions –no en va citar cap- i els greus incidents, amb tantes morts, a diverses esglésies coptes, “les nostres germanes estimades”. Acabant amb aquest rotund “Vergonya, Vergonya” que va deixar glaçat a tothom.

El papa Francesc que sempre té el somriure als llavis i que transpira afecte, aquesta vegada el vàrem veure amb un posat molt seriós que no va abandonar ni un moment, fins que va desaparèixer de la pantalla.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

La resistència a l’adversitat o de com els problemes (barcelonins) han estat sempre els mateixos

Sonata d’una dama, la primera novel·la de Maria Àngels Viladot, ens presenta la història real d’una família barcelonina d’ara fa un segle. En llegir-la és impossible no demanar-se si, malgrat la llunyania temporal, no ens parla de la Barcelona actual

Més de 10 associacions de Collserola reclamen a l’Ajuntament una rebaixa en les restriccions per la pesta porcina

Els veïns exigeixen que no es restringeixi la mobilitat, i demanen a l'administració una millora del servei de neteja per fer front al brot

El 14è Sopar de Llenties Solidàries al Sant Ignasi recapta gairebé 30.000 euros per a infants i joves de Badalona

El sopar va reunir 758 persones en la principal cita solidària de l'any per al Centre Sant Jaume

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí