Publicitat

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

spot_img

Publicat el 26.10.2025 6:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

La vila Felisa està ubicada al carrer Esperança, número 13. És una torre unifamiliar aïllada envoltada per un jardí d’aproximadament 1.000 m². Consta de planta baixa i dues plantes d’altura. Té una superfície en planta gairebé quadrada i disposa d’una petita tribuna a la planta baixa que acull una terrassa a la primera planta. L’edifici és un volum compacte de forma gairebé cúbica, del qual sobresurt una torreta que permet la sortida a la terrassa de la construcció.

Publicitat

Aquesta vila va ser construïda per l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia l’any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l’edifici d’un estil eclèctic, com per exemple els diferents frontons que rematen les finestres i les obertures de la planta baixa i la primera planta.

Publicitat

Aquests són elements molt utilitzats en els segles XVII i XVIII, en l’interior es troben uns motius en forma de volutes. A les finestres de la primera planta de la façana principal es pot observar el treball de les baranes, realitzat mitjançant un calat ornamental molt elaborat. Destaca el canvi de color del revestiment de la façana entre la primera i la segona planta, així com les columnes adossades a aquesta, que contribueixen a emmarcar la terrassa de la primera planta. La composició del volum manté una simetria mitjançant un eix vertical.

Durant molts anys, aquesta vila va estar ocupada per l’escola Stel·la i, des de l’any 2020, acull les aules de la Barcelona Montessori School. Jaume Gustà i Bondia (1853-1932) va ser un arquitecte influït per les referències i els cànons d’un eclecticisme historicista i acadèmic.

Va ser mestre d’obres, i posteriorment es va llicenciar en arquitectura. Va ser cap de la Secció de l’Oficina Facultativa d’Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona. Va col·laborar amb Elías Rogent en la direcció de les obres de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888, construint també el Pavelló de la Indústria, actualment desaparegut. És autor de l’antiga Tinència d’Alcaldia d’Hostafrancs (avui seu del districte barceloní de Sants-Montjuïc). Aquesta antiga torre està catalogada com amb el nivell de protecció ‘Béns amb elements d’interès (C)’.

Dibuix de Vil·la Felisa © Jaume de Oleza

Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.cat.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Característiques i curiositats del passatge Sant Felip

El conjunt d'habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d'un entorn agradable amb molts anys d'història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C

La casa Ravella: una construcció senzilla a Galvany d’Antoni Falguera

L'edifici, construït l'any 1906, té una clara influència de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí