Les ressenyes de Casa Usher
Vivian Gornick va néixer al Bronx, a Nova York, el 1935. Als anys vuitanta va publicar aquest llibre, editat ara en castellà (Apegos feroces) per Sexto Piso i en català per L’Altra Editorial, que pot ser una novel·la, unes memòries, un assaig o tot a la vegada.
En tot cas és una història de dones amb dones, de relacions familiars i desacords generacionals. També és una meditació sobre l’experiència de ser dona i sobre un feminisme defensat i reivindicat des de l’entusiasme i l’energia, però amb la intel·ligència de saber posar noms a les coses, i és que l’autora va estar vinculada de forma activa amb el moviment feminista dels anys setanta.
Amb un llenguatge senzill, àgil i net que li permet una escriptura compacta i honesta, prioritza la narració sobre el credo feminista per explicar la relació amb la seva mare, amb la vida, amb l’amor i amb els homes, a la vegada que busca poder trobar-se a si mateixa. Per fer-ho intercala el passat amb el present i, tot i que diu veritats dures, també en parla amb calidesa.
Explica en una entrevista que costa escriure sobre els que estan vius i saps que et llegiran, i que no hi ha una sola manera; que de sobte sents una empenta a fer-ho perquè en tens necessitat, i que sempre hi ha el dubte de què expliques i què calles. La seva mare sabia que ella estava escrivint aquest llibre i, en termes generals li feia saber que no li agradava. Però després, un cop publicat, alguna vegada i pel carrer li havien demanat que signés algun exemplar i ella ho havia fet.
L’edifici, el carrer i el barri en el qual vivia amb els seus pares i el seu germà són l’escenari de les converses que té amb la seva mare mentre passeja pels carrers de Brooklyn de Nova York, com ara històries curtes que parlen de les veïnes i sobretot de la Nettie, la tercera protagonista d’aquesta història.
D’una banda, la més important, la influència de la seva mare, que té un concepte de l’amor idealitzat i que basa la seva identitat al voltant del seu matrimoni, amb un marit fet totalment a l’antiga. I això fa que el dia que ell mor, ella es llenci a un abisme de tristesa i de dolor absolut i paralitzant, en el que no hi deixa entrar ningú i que repercuteix al seu fill que marxa tan aviat com pot i a la seva filla (l’autora), que no pot deixar-la mai.
De l’altra banda la Nettie és la veïna desastrosa, que té un marit desgraciat i un fill que no vol. I que entén el concepte de l’amor des de la vessant eròtica, i sobretot menysprea tots els homes.
Entre totes dues hi ha la Vivian, que entén que l’amor és necessari per viure però insuficient, que no és la vida ni serveix per entendre qui ets. Ella ha tingut un marit i dos amants, un d’ells casat. De fet al primer li diu “el res” i al segon li diu “l’amant”.
