Publicitat

Xarxes socials i adolescència

spot_img

Publicat el 2.3.2018 16:00

Comportament / opinió

Mireia Verdaguer

Sabem que l’adolescència és un procés de canvis importants on els joves busquen la seva pròpia identitat. La cerca de la individualitat pròpia d’aquesta etapa propicia un enfortiment dels lligams entre els iguals i es manifesta a través d’una aversió a l’autoritat percebuda per l’adolescent cap a la figura dels pares. Així doncs, les xarxes socials juguen un paper important en la percepció d’un mateix, sobretot en aquesta etapa. Hi ha qui pensa que qui té més contactes a les xarxes té més amics, menystenint que les relacions humanes exigeixen una qualitat i no pas una quantitat.

Publicitat

En les xarxes socials hi trobem tot tipus de publicacions, però destaquen els moments puntuals i concrets de la vida de les persones que intenten reflectir el màxim benestar possible: la vida perfecta, moments perfectes, somriures perfectes, envoltats de gent perfecta. Tot aquest món de l’aparença i dels estereotips de la felicitat triomfa a les xarxes.
En aquests espais els joves s’hi relacionen, comparteixen el seu dia a dia i van construint la seva identitat. La cerca del reconeixement social els porta a penjar publicacions de tot tipus que els fa estar a l’expectativa de l’impacte que generarà. La quantitat de “m’agrada” la vinculen a la popularitat i al lideratge de la persona i, per tant, creuen que la quantitat de contactes i/o de “m’agrada”, té relació amb la quantitat d’amics reals que té la persona i els fa sentir bé quan n’obtenen.

Publicitat

Tots aquests estereotips de vides perfectes connecten amb les seves inseguretats i els poden fer sentir insatisfets en diferents aspectes de la seva vida quan fan comparacions. Aquest desig de reconeixement social tan perseguit crea ansietat quan no reben l’impacte social esperat i es crea un cercle viciós, convertint-lo en la “necessitat d’agradar”. I aquí trobem fotografies que deixen veure que encara no s’ha gaudit d’aquell paisatge, d’aquell cafè, d’aquella estona concreta, perquè abans s’havia de posar a l’aparador. Aquest posat de cara a la galeria, aquest “postureig”, pot deixar a la vista de tothom les nostres mancances, les nostres carències i/o els nostres desitjos més perseguits, “dime de qué presumes y te diré de qué careces”.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Ràdio Farró emet un programa especial per la Setmana de la Ciència

El projecte comunitari establert a Vil·la Urània repassa figures com Josep Comas i Solà, Maria Assumpció Català i aborda temes com la paleontologia o els 650 anys de l'Atles Català de Cresques Abraham

Torna la Rua Bicillums a Sarrià

En un context d’emergència climàtica, aquesta activitat vol generar consciència ambiental i fer valdre la mobilitat sostenible, tot fomentant la diversió i la xarxa veïnal als barris

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí