13.9 C
Sant Gervasi
| Divendres 27 de novembre de 2020 |

Xavi Vilanova: “Esforçar-se només per amor a l’art és una aportació atípica a les extraescolars dels infants”

Entrevista amb "el nen de les Braves", vinculat a la cultura popular de Sarrà

La Mirada Jove

Ana Rubió

Quedem a la plaça de Sant Vicenç de Sarrià. És migdia i estem gairebé soles. Al banc del davant hi ha una senyora gran fent una sopa de lletres, els veïns i les veïnes la saluden en passar: com en un poble. El Xavi i jo estem assegudes en un banc. Li he demanat que porti una samarreta que l’identifiqui i n’ha dut quatre. “Trobo que és lleig portar-ne només una, estic a quatre entitats diferents”, m’explica.

Com vas conèixer el món de la cultura popular?

Bé, fa molts anys, a través del Drac de Sarrià. Des que era un nadó he anat gairebé cada any a veure’ls tocar a la matinada de la Festa Major.

Tradició de vida, no?

Efectivament. De fet, els meus pares sempre convidaven després els músics a unes braves, era un detall assegurat. Un any que no vam poder anar-hi, jo devia tenir quatre o cinc primaveres, els del Drac van penjar cartells per la vila buscant “el nen de les braves”.

“El Drac va ser el meu impuls per entrar en aquest món”

Tot un honor.

(Riu) Clar! Abans no hi havia tanta percussió al barri com avui dia; el Drac va ser el meu impuls per entrar en aquest món. I ja no n’has sortit… Estàs a quatre entitats diferents. Tabalers, Tabalets, Trastok’ts Street Band i la Comissió de Festes del Roser de Sarrià. Només he viscut a la vila i participo en aquest món des dels 15 anys, ara en tinc 23.

Xavi Vilanova © Ana Rubió

On vas començar?

A Diables de Sarrià. Es va crear un grup de percussió sense que jo me n’assabentés, però a la Festa Major d’aquell any vaig veure un amic meu de l’escola tocant-hi.

I t’hi vas afegir.

Sense dubtar-ho. Primer vaig començar a tocar i després a dirigir. El 2015, el grup va haver de dissoldre’s i els qui en formàvem part vam crear Tabalers de Sarrià. I d’aquí, un any més tard, va néixer Tabalets, una entitat per introduir els infants en el món de la percussió.

“Entrar en el món cultural t’obre les portes a una visió diferent”

Què creus que els aporta la música?

És una altra eina per créixer. Entrar en el món cultural t’obre les portes a una visió diferent: vius situacions úniques, t’adones que tothom gaudeix i fa gaudir.

Tot això sense ànim de lucre?

Sí, estem acostumats a pagar, consumir i marxar. L’aprenentatge d’esforçar-se i tenir compromís amb un espai, només per amor a l’art, és una aportació cap als infants que és atípica en una extraescolar..

Xavi Vilanova © Ana Rubió

I per als joves que volen professionalitzar la percussió?

Per a nosaltres hem creat Trastok’ts.

Trastok’ts?

Sí, de fer embogir, de trastocar. La nostra característica més gran és la bogeria. Quan actuem al carrer, busquem el feeling amb els espectadors, volem que ells també formin part de l’espectacle.

Què us diferencia de Tabalers?

Tabalers és un grup multigeneracional, obert a tots aquells que volen compartir la seva passió per la música. En canvi, Trastok’ts assumeix el compromís d’intentar professionalitzar el seu espectacle.

“Hem anat a França, al Festival de Sitges, a la primera gala Drag Queen, a Tarragona…”

Heu crescut molt en poc temps.

Moltíssim. Hem tingut una evolució que no es creu ningú. La majoria dels membres, en començar, no havien tingut mai contacte amb la percussió o la batucada. I a més, vam decidir introduir també instruments de vent, que requereixen una formació més llarga i exhaustiva.

On heu tocat?

En grans festes, de fet. Hem anat a França, al Festival de Sitges dues vegades, a la primera gala Drag Queen d’aquesta mateixa ciutat, a Tarragona… Ah! I pels barris de Barcelona, essencials.

““Si tinguéssim un espai on assejar…”

I a Sarrià, què creus que aporten les entitats?

Crec que amb els anys, els vincles amb altres entitats del barri com el Drac, els Gegants, els Castellers, la Comissió de Festes del Roser i moltes més, han anat enfortint-se. I això és una passa més cap a la cohesió dins el barri. Una cohesió que, a nivell cultural, batega amb més força.

Xavi Vilanova © Ana Rubió

I així, parlant de cultura popular, de la calma que es respira avui a la plaça i de la necessitat d’un local per a les entitats, el Xavi i jo acabem fent unes braves al bar Tomàs. I no, fins al moment no han pogut tocar ni assajar de nou: “Si tinguéssim un espai on fer-ho…”

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.