Història
Roser Díaz Martín
Aquest any celebrem el 40è aniversari del Centre Cívic de Sarrià, que es va constituir com a tal un 28 de gener de 1983. Quina és la història de Vil·la Cecília? Les dependències del Centre Cívic de Sarrià, al carrer Eduardo Conde 22, estan ubicades en una casa d’estil noucentista que va manar construir Eduardo Conde l’any 1909. Anteriorment, els terrenys pertanyien a una heretat coneguda com a Cal Noyu, propietat dels hereus de Teresa Maymir i Planas. En aquesta finca delimitada pels carrers de l’Estrella, Santa Rosa i el Torrent dels Morts, hi havia edificada una casa de dues plantes i terrat que es va enderrocar. Eduardo Conde, un madrileny, fill d’un músic que havia fet fortuna a Cuba, va tornar a Barcelona juntament amb el seu sogre Dionisio Gomez del Olmo i un amic, Pablo del Puerto, l’any 1908. Bon coneixedor dels negocis del comerç, va fundar a Barcelona, a la rambla dels Estudis número 5, Los Almacenes el Siglo, tot un referent fins al 25 de desembre del 1932 en què es van cremar i va canviar la seva seu al carrer Pelai.
El Centre Cívic de Sarrià té les seves dependències en la casa d’estiueig d’ Conde, que va batejar amb el nom de Vil·la Cecília en record a la seva difunta esposa. Es va construir l’any 1909. L’arquitecte, Leocadio Oldabarria, era cunyat del propietari i va ser qui va heretar la casa després de la mort de Conde. En origen, va ser una casa sense tribunes i de dues plantes, però cinc anys després, el 1914, se li van afegir les tribunes juntament amb un pis superior i una segona escala. També es va aixecar al mateix terreny la Casa del Colono, inicialment de dues plantes i terrat, de la que només en queda la planta baixa. Era la seu del servei per atendre a la família de sis fills.
Durant la guerra civil la casa va ser abandonada, fins que l’any 1969 la va adquirir l’Ajuntament de Barcelona. En aquella compra es va fer un canvi d’ús i una part important dels jardins van esdevenir sol edificable. El mateix pla va afectar Vil·la Amèlia que va ser enderrocada i de la que només queden uns jardins separats del de Vil·la Cecília pel carrer de Santa Amèlia. Els veïns es van oposar frontalment a la venda especulativa dels terrenys i en dues ocasions, l’any 1979 i 1981, es van atrinxerar a l’edifici. Van aconseguir que Vil·la Cecília i els seus jardins foren requalificats definitivament com a terreny d’equipaments.
Breu descripció de l’edifici i els jardins
Entrant per una gran escalinata, originàriament de fusta i ara de marbre, orientada a l’est trobem el vestíbul amb dues sales -la sala de l’artista i la de Conxita Badia- amb sostres postmodernistes decorats amb guix. Unes columnes de capitell corinti amb fust estriat ens condueixen a l’escala de fusta coronada per una escultura, un nu femení de Josep Dunyach i Sala. Al fons del vestíbul trobem el mural avantguardista cedit per l’artista Patterson. La inclinació del terreny donava per construir un soterrani, i aquesta planta ha estat recuperada per activitats del Centre Cívic. Al primer pis, les estances -antigues cambres i dormitoris- ara són sales per impartir els diferents tallers. El tercer pis, contant la planta soterrània, és la seu de l’Arxiu Històric de Sarrià-Sant Gervasi.
Al voltant de la casa, hi havia un jardí neoclàssic, estil anglès, és a dir amb un desordre ordenat, buscant una naturalitat, amb grutes i fonts que emulava la naturalesa i que defugia la geometria dels jardins francesos. Era difícil separar-lo dels jardins de la casa veïna, Vil·la Amèlia, la finca d’Ignasi Girona. L’any 1986 els jardins es varen remodelar pels arquitectes Elies Torres Tur i José Antonio Martínez Lapeña, qui els van transformar en uns jardins postmoderns amb murs vegetals, bancs com monopatins o fanals com arbres. En entrar pel carrer de Santa Amèlia, damunt d’una fina pàtina d’aigua trobem la figura realista de l’escultor madrileny Francisco López Hernández, Ofèlia ofegada, emulant l’esperit dels prerafaelites i demostrant que l’estil postmodern és un estil totalment eclèctic. Aquests jardins van guanyar el premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) l’any 1986. Travessant les forges modernistes de Junyol i Gaudí, a l’entrada nord-est una porta metàl·lica totalment recoberta de la fulla del Ginkgo Bilobat ens dona la benvinguda al petit microclima amb xiprers, plataners, un vell garrofer, pebrers, etc. Tots ells, estructurats per camins que divideixen els jardins en diverses parts segons la seva finalitat: joc, passeig, descans…
En resum és un conjunt noucentista-postmodern, fet de contrastos harmònicament concordants. Un lloc fantàstic del qual podem gaudir tant de la seva història com de les activitats i continguts que en el seu recinte es desenvolupen. Enhorabona a la Vil·la Cecília i al Centre Cívic de Sarrià pels 40 anys de vida.
Vil·la Cecília, la torre burgesa que el veïnat de Sarrià es va fer seva
