Publicitat
spot_img

Com afronta Barcelona la protecció del litoral davant del canvi global?

Els canvis al litoral de Barcelona, que han permès un major ús per part dels ciutadans i han millorat la biodiversitat, també han fet la costa urbanitzada més vulnerable

Publicat el 9.6.2025 18:08

Societat

Cristina Junyent

Les zones litorals acullen gairebé la meitat de la població mundial pels avantatges coneguts com a serveis ecosistèmics que ofereix la costa: gaudi comerç, pesca, transport i turisme. No és estrany, doncs, que entre un 30 i un 40% de les grans ciutats del món estiguin situades just a tocar del mar. Però aquesta proximitat també comporta riscos que el canvi climàtic accentua: el nivell del mar puja uns 4 mm a l’any, i, amb episodis d’onatge molt intens, posa en perill la seva seguretat. 

Atès que a Barcelona s’espera que el mar hagi pujat 84 cm el 2100, des de Les Veus de la República vam voler saber com es prepara Barcelona per fer front a aquests reptes. Així, dimecres 4 de juny vam convidar a la Casa Orlandai dos experts: Pep Hurtado, de l’Oficina Estratègica de l’Àmbit Litoral de l’Ajuntament i també vocal del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, i el Dr. Vicente Gracia, geòleg de la UPC i membre del Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners. Qui signa la crònica va moderar l’acte i, he de dir que ens vam endur una sorpresa ben agradable: els riscos estan estudiats i la ciutat no està parada.

Publicitat
Xerrada del Litoral de Barcelona a Casa Orlandai ©Ariadna Alcaraz

Originalment, el litoral de Barcelona entre el Llobregat i el Besòs era una franja de dunes, platges i aiguamolls, que ha canviat radicalment. La imatge més antiga que tenim és del Vol Americà (1945-1946) —un projecte de l’exèrcit dels EUA per cartografiar la Península just abans de la fi de la Segona Guerra Mundial—. Comparant-lo amb l’estat actual, veiem que aquests 6 km de costa, que aleshores eren majoritàriament un espai agrícola (excepte la Barceloneta), industrial i portuari, s’han convertit en un front marítim obert, urbanitzat i integrat a la ciutat. Hi ha 3 ports, 6 espigons perpendiculars i gairebé 1,5 km d’esculleres submergides. I, hem guanyat uns 200 metres al mar des de la ronda Litoral.

Per gestionar aquest litoral complex, Barcelona compta amb el Pla Litoral, un instrument de planificació amb un horitzó de deu anys (2018-2028). El Pla planteja accions en set àmbits, que consideren tant la connexió longitudinal al llarg de la costa com la transversal amb l’interior de la ciutat. Com la gestió està compartimentada i els plans superen els mandats municipals, la governança és complexa. Per això, el Pla Litoral organitza la Taula del Litoral de Barcelona, un òrgan intern de l’Ajuntament que coordina i gestiona de manera integrada tots els actors implicats en la coordinació municipal del front marítim: platges, ports, passeig marítim, districtes costaners i espais lliures.

En el desenvolupament del Pla s’ha tingut en compte la relació dels ciutadans amb la zona litoral i les seves necessitats. Es valora la qualitat ambiental, inclosa la biodiversitat apareguda a infraestructures subaquàtiques que minven la força de les onades, on han crescut, per exemple, gorgònies, que no creixerien en sòl sorrenc. També es considera la infraestructura urbana arran de costa, la mobilitat (ronda, autobusos, línia 4 del metro, mobilitat personal) i el desenvolupament de l’economia blava, que impulsa activitats com la nàutica, la pesca, el turisme costaner i la innovació marítima, promovent un front marítim sostenible.

Xerrada del Litoral de Barcelona a Casa Orlandai ©Ariadna Alcaraz

Per fer el litoral més resilient davant el canvi climàtic —que implica pujada del nivell del mar i temporals més freqüents— cal protegir les infraestructures costaneres en risc. El front urbà de Barcelona té l’avantatge d’estar elevada respecte del mar, tot i que no tant la Barceloneta, un barri creat de resultes de l’acumulació dels sediments litorals pel dic de recer del port de Barcelona, i més vulnerable.

Per adaptar-nos-hi, al Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC estudien el comportament del mar i la costa. De vegades impliquen la ciutadania, especialment esportistes nàutics, en projectes de ciència ciutadana. També simulen amb models numèrics les zones inundables segons la severitat dels temporals i la pujada del nivell del mar. Amb aquestes i altres dades, proposen solucions basades en la natura: des d’elevar i reforçar dics —mesura ja aplicada— fins a reciclar sediments per afegir sorra. Quan és possible, recomanen retrocedir ordenadament les infraestructures -mesura ja també aplicada-, deixant que les onades es dissipin a les sorres litorals. I, naturalment, un sistema d’alerta que ens avisi quan arriben les tempestes més perilloses.

Sortim de la trobada amb un sentiment optimista. Som conscients que els canvis al litoral de Barcelona, que han permès un major ús per part de la ciutadania i han millorat la biodiversitat urbana marina, també han fet la costa urbanitzada més vulnerable. Per això, segurament haurem de modificar o repensar algunes activitats en un futur no gaire llunyà. Però hem vist que conèixer els riscos ens ofereix l’oportunitat de mitigar-los. Gràcies, Pep i Vicenç!

Imatges del comparador històric de l’Institut Cartogràfic i Geológic de Catalunya

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Lourdes Fañanás: “Els traumes i l’estrès més profund solen produir-se en els primers anys de vida, sovint dins del nucli familiar”

Catedràtica a la Facultat de Biologia de la UB i veïna de Sarrià, Fañanás ha estudiat com els factors genètics i ambientals intervenen en els transtorns mentals greus

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Sobreviure a les agressions i a les pors: Casa Orlandai posa en comú patiments i històries de superació

En l'abordatge emocional de fets traumàtics és important trobar mecanismes per a compartir el dolor i les estratègies per fer col·lectives les vivències i exigir respostes a les institucions

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
spot_img

Arrenca el concurs del cartell de la Festa Major de Sant Gervasi 2026

Les obres es poden presentar fins al 15 de febrer; s'han de lliurar en format digital per a impressió en quadricromia (4 colors) i han de fomentar els valors cívics  i culturals de la festivitat

El duc: curiositats i característiques

És la més grossa de les nostres rapinyaires nocturnes, resident i ben distribuïda arreu del territori, sobretot en ambients mediterranis de baixa i mitja muntanya

Una exposició a la Fundació Rocamora tanca els actes del 150è aniversari del naixement d’Isabel Llorach

La mostra, comissariada per Javier Baladia, té lloc del 12 de desembre de 2025 al 12 de febrer de 2026

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí