Publicitat

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país

Publicat el 28.10.2025 7:00

L’Ocell

Enric Capdevila

El becplaner (Platalea leucorodia) és un ocell de la família dels tresquiornítids, com el capó reial. És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l’any, a zones d’aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país.

És un ocell gran, que fa entre 80 i 93 cm de llarg, i té una envergadura alar de fins a 135 cm. El plomatge és totalment blanc, encara que els joves tenen plomes negres a la punta de les ales. Les potes són llargues i negres. El bec és molt característic i li dona el nom en tots els idiomes (becplaner, espátula, spoonbill…): és llarg, pla i de punta ampla, de color negre en els adults i rosaci en els joves, amb una taca groga a la punta. Els adults tenen un plomall estival. En època de cria presenta una zona de color carbassa al costat del coll i plomes despentinades al clatell. Vola lentament, formant fileres, i amb el bec, el coll i les potes totalment estirades.

Publicitat

Habita a les aigües poc profundes de maresmes, estuaris o salines del litoral; sovint està inactiu, fins i tot dormint amb el cap plegat sobre l’esquena i el bec amagat entre les plomes. Quan s’alimenta suca el bec en forma de cullera a l’aigua, fent un moviment lateral amb el qual filtra l’aliment, que consta de petits crustacis, insectes, amfibis, peixos i rèptils. On cria, fa els nius amb branques i molsa dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses.

La dita: Ocell de bec ample, menja poc i tot ho escampa.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les aus de Pedralbes

Un llibre on l'autor, entre el 2017 i el 2025, va recórrer gairebé diàriament un mateix itinerari ​​registrant cada espècie albirada o escoltada durant un total de 2.200 passejades

La cotxa cua-roja: característiques i curiositats

És un ocell migrador comú arreu de Catalunya, un nidificant estival molt rar i localitzat, i un hivernant excepciona

Pinsà mec: característiques i curiositats d’un ocell poc abundant a Catalunya

És un ocell migrador que cria als boscos boreals d'Europa i Àsia (taigà) i es desplaça al sud per hivernar

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori
spot_img

Els dolents de Shakespeare, a l’Aquitània Teatre tot el maig: un monòleg còmic i punyent

L’actor Abel Reyes Alabart protagonitza aquest text de Steven Berkoff, dirigit per Mireia Claramunt i Coll

L’excel·lència del Liceu arriba al Teatre de Sarrià aquest cap de setmana

L’Orquestra i els Cors de Cambra ofereixen quatre concerts els dies 2 i 3 de maig, coincidint amb l’anunci de la nova temporada del teatre

Els Castellers de Sarrià entreguen la Camisa d’Honor 2026 a Judith Colell

La colla reconeix la trajectòria de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català per la seva contribució a la cultura i als valors col·lectius

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí