Publicitat

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país

Publicat el 28.10.2025 7:00

L’Ocell

Enric Capdevila

El becplaner (Platalea leucorodia) és un ocell de la família dels tresquiornítids, com el capó reial. És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l’any, a zones d’aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país.

És un ocell gran, que fa entre 80 i 93 cm de llarg, i té una envergadura alar de fins a 135 cm. El plomatge és totalment blanc, encara que els joves tenen plomes negres a la punta de les ales. Les potes són llargues i negres. El bec és molt característic i li dona el nom en tots els idiomes (becplaner, espátula, spoonbill…): és llarg, pla i de punta ampla, de color negre en els adults i rosaci en els joves, amb una taca groga a la punta. Els adults tenen un plomall estival. En època de cria presenta una zona de color carbassa al costat del coll i plomes despentinades al clatell. Vola lentament, formant fileres, i amb el bec, el coll i les potes totalment estirades.

Publicitat

Habita a les aigües poc profundes de maresmes, estuaris o salines del litoral; sovint està inactiu, fins i tot dormint amb el cap plegat sobre l’esquena i el bec amagat entre les plomes. Quan s’alimenta suca el bec en forma de cullera a l’aigua, fent un moviment lateral amb el qual filtra l’aliment, que consta de petits crustacis, insectes, amfibis, peixos i rèptils. On cria, fa els nius amb branques i molsa dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses.

La dita: Ocell de bec ample, menja poc i tot ho escampa.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori

El duc: curiositats i característiques

És la més grossa de les nostres rapinyaires nocturnes, resident i ben distribuïda arreu del territori, sobretot en ambients mediterranis de baixa i mitja muntanya

El titella: característiques i curiositats

És un petit ocell migrador que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia; té hàbits terrestres i gregaris, i per això es pot observar sovint per terra i en grup

L’agró roig: un ocell escàs que cria al Delta de l’Ebre i als Aiguamolls de l’Empordà

És un animal solitari i discret, durant el dia s’està quiet llargues estones entre la vegetació dels canyissars o dels arrossars quan estan crescuts; al capvespre és més actiu i camina buscant alguna presa
spot_img

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

La Ciudad de los Muchachos (Can Puig): memòria completa i reparació imprescindible

"Hem de reconèixer que un mateix espai pot haver estat, en moments diferents, lloc d’educació, d’acollida, d’esperança i també de dolor": l'opinió de Joan Moya

Neix el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya

Es presentarà en una assemblea oberta el 25 de febrer a les 19:30 al Mercat Cultural de Vallvidrera

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí