Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Opinió
Glòria Vilalta
Tots sabem que necessitem moure’ns. No estem fets per estar asseguts tantes hores. Moure’s i fer exercici ens ajuda a estar sans. Quan ens trenquem una cama i estem molt temps sense moure’ns, costa tornar-la a utilitzar, és com si el cos hagués desaprès una cosa que sembla que no s’hagi d’oblidar mai. Fa anys, vaig tenir l’experiència de “tornar a aprendre” a posar el peu a terra. És curiós com es pot oblidar una cosa així.
El nostre cos tant s’acostuma a caminar com a no fer-ho. Però no fer-ho té les seves conseqüències. Les persones grans, un cop ja seuen en una cadira de rodes, difícilment tornen a caminar per elles mateixes. El cos s’acostuma i a poc a poc va perdent l’habilitat i la musculatura. Però el pitjor no és això. La falta de moviment fa que perdem capacitats a altres nivells. Quan una persona deixa de caminar, pot començar a perdre també capacitat cognitiva. El moviment té efectes a tot el cos, fins i tot en zones que sembla que no movem, com els òrgans interns.
Moure’s activa també la memòria: aprendre a sumar pujant escales, o les taules de multiplicar saltant, ajuda que quedi retingut. Està estudiat que el que registra el cos, perdura.
De fet, tot es mou, no hi ha res que estigui quiet, encara que ens ho sembli. Tot vibra, però en intensitats i nivells.
A casa
A casa, també hi ha moviment. I si no n’hi ha prou, hi ha pols, aranyes… Necessitem que corri l’aire, que hi hagi canvis, que es renovi l’energia. Si l’energia està estancada, si l’aire no corre, passa com amb l’aigua quieta. S’acaba podrint, es fa malbé. Convé airejar, ventilar, fer que hi hagi renovació de l’ambient. És aconsellable per a la nostra salut, per no respirar altes concentracions de tòxics, però també per al nostre benestar mental, a nivell més subtil. L’expressió “l’ambient està carregat”, també té a veure amb això.
A més a més, moure coses de lloc -objectes o mobles- provoca també canvis. Canviem de visió, de perspectiva. És com si una tassa la mirem des del costat i després des de dalt. És la mateixa tassa, però sembla diferent. Per tant, encara que siguin les mateixes coses, el fet de moure-les obre altres possibilitats.
Si teniu ganes de canvis, us convido a fer l’experiment: canvieu de lloc la taula, el sofà, imatges o quadres, fotografies… I a veure què passa (doneu-vos un mes de marge, les coses no sempre són al moment, i en Feng Shui es diu que cal esperar aquests 28 dies de moviment lunar per veure els resultats). Aprofito per dir-vos que mireu de percebre què us provoca cada moviment, i si un canvi no us agrada, ho torneu a moure, proveu un altre lloc o ho torneu al lloc d’abans. Com a mínim, tindreu la certesa que està “al seu lloc” en aquest moment de la vostra vida.
Mou-te, mou-ho, i observa.
