Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Els Jardins Insòlits
Ignasi Viladevall
Van existir els Reis Mags? Els jardins inflamen l’aire de respostes. Admetem la perfecció de la natura com a prova d’una intel·ligència superior. Existeix una planta d’una morfologia que fa cèlebre la perfecció: la Strelitzia reginae. Al final de la tija brolla una espata en forma de barqueta, i, des d’ella, s’obren vistoses inflorescències, cadascuna amb la corol·la llarga i protuberant; els pètals formant una llengua de color blau, i els sèpals ataronjats, tipus ala d’ocell. Tota ella resplendeix. Tota ella dona llum! Els elements florals, no molt comuns, però magistralment hipnotitzadors, fugen a mons més subtils. Esvelta i pintoresca, afegeix infinitud a la infinitud mateixa. Les fulles, verd blavoses, són molt ornamentals, i el fullatge jove té un matís rosat. Contra tota previsió, s’inventa un món secret i misteriós. A causa de la seva durabilitat, s’utilitza en la preparació d’arranjaments florals. Potser deroga el temps.
Jo crec veure en la Strelitzia cert segell sagrat. Com una mena de niu que emula una llar prodigiosa. Admirables els fins de la natura: una flor, una llar. Res és impremeditat ni fortuït. Cada niu sembla una estada moguda pel desig de fer el bé; insòlit el partit que treu d’uns modestos coneixements d’arquitectura. (Tota creació autèntica es troba en possessió de la veritat.) En sentir les flors elevar-se als aires, es pot dir que participen del cel a què s’acosten, s’obren amb un encanteri que ve de molt endins.
Tot és organitzat per una raó divina, com una foscor visible. Per a qui té imaginació, tota estrella que es mou de nit pot ser anunci dels Mags d’Orient. Millor la il·lusió, el miratge. Fos com fos, tot estable té un pessebre que es pot convertir en bressol quan s’omple de palla neta. Els jardins amb strelitzies eixamplen l’esfera del sorprenent, commouen. En un estable també es va viure un moment màgic. Al cap i a la fi, hi ha plantes perfectes, vestides amb més luxes que els palaus dels reis. Hi ha en la mesura del possible aquesta temptativa de resposta? Encara que tot traspua incertesa, és una prova de l’existència del bé.
Vivim tots com sense ales. On hi ha l’ànima? D’acord, no tenim la certesa que l’estrella miraculosa existís. Però és impossible trobar la perfecció per casualitat, per una combinació de circumstàncies. Mai la perfecció és producte de la casualitat. Vet aquí una planta que commou: dona flors perfectes, d’un color que enamora, amb nius que copien llars oportunes, providencials. De nen em van explicar la història del Messies que neix en un estable amb aus més contentes que un gínjol. Cal procurar que no caigui en l’oblit el fet que els Reis, guiats per un astre miraculós, van anar a retre-li homenatge; és una història de l’alçada d’un campanar. Davant una flor, no sabem res de res.









