Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Història
Carles Romaní
La fotografia de grup que protagonitza aquest article va ser presa a principis de la dècada dels vuitanta del segle XIX, a la torre de la família Sant Tous situada al carrer de la Pau (actual carrer de la Duquessa d’Orleans, a Barcelona). Al centre de la imatge, assegut, hi trobem el patriarca Nicolau Tous Mirapeix (Barcelona, 1815–1892), fundador de La Maquinista Terrestre i Marítima, l’empresa més destacada del sector metal·lúrgic a Espanya durant el tombant del segle XIX al XX.
A Nicolau l’envolten els seus fills, Ernest Tous (alt directiu de l’empresa), Emília Tous i Rosalia Tous, així com la nora i els gendres: els germans Anna, Josep i Lluís Sant Lluch, propietaris de la torre, construïda el 1863 pel seu pare, l’industrial tèxtil Francesc Sant Medina.
Anys després, ja a la primera dècada del segle XX, les tres parelles i els seus descendents habitaven diverses finques contigües: el número 1 del carrer de la Pau (associat a la llegenda de la Duquessa d’Orleans durant la Revolució Francesa) i el número 5 (actual Torre Amat). Les tres torres familiars van mantenir-se unides per vincles familiars fins a l’entrada dels anys setanta del segle XX.
Tornant a la imatge, es tracta del positivat, ampliació i acoloriment manual d’una placa de vidre amb emulsió de gelatinobromur, una tècnica fotogràfica pròpia del segle XIX. Forma part d’una sèrie de negatius d’autor desconegut, però amb la signatura “J. M. Pera”, que identifica clarament l’autor de l’acoloriment manual, realitzat l’any 1881. Destaquen les pinzellades de color blau i rosat en la roba de les criatures i els detalls en blanc en botons, colls i complements.
Diversos indicis apunten que aquest “J. M. Pera” podria ser Joaquim Maria Pera Bacigalupi (Barcelona, 1853–1886), advocat, pintor i escenògraf. Fill de Josep Maria Pera, també advocat, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i es va especialitzar en art decoratiu, participant en exposicions a Barcelona i Madrid.
Una enciclopèdia de l’època el descriu com un “il·lustrat pintor decoratiu, de remarcable gust artístich”, i destaca les dificultats que va superar: després de perdre la funcionalitat d’un braç de jove, va continuar desenvolupant la seva carrera artística com a deixeble de Lluís Rigalt, amb projectes ornamentals molt valorats.
Resident al carrer del Pi de Barcelona, Joaquim Maria freqüentava la torre del carrer de la Pau, on coincidia amb famílies amb interessos artístics i teatrals. Segons el testimoni d’Erasme d’Imbert, publicat pel Centre Excursionista Els Blaus, Pera dirigia l’escenografia i la direcció artística d’un teatre privat a la torre de la família Rosés (actual número 13 de Duquessa d’Orleans), una sala de representacions situada al jardí amb sortida a l’actual avinguda Foix.
Paral·lelament, a la mateixa zona, la torre de la família Sant Tous disposava també d’un teatre domèstic, amb escenari elevat, decorats i teló, on es programaven diverses representacions durant l’estiu. La documentació familiar confirma la participació, a finals del segle XIX, de membres de la família Rosés, com Lluís Masriera Rosés, destacat orfebre, pintor i director teatral, així com d’altres famílies vinculades a Sarrià.
Tot i que no es pot confirmar documentalment la participació de Joaquim Maria Pera en aquest teatre (a causa de la seva mort prematura el 1886, als 33 anys), la seva relació amb el món teatral i la seva signatura a la fotografia fan plausible aquesta connexió.
La seva mort va ser recollida per la premsa de l’època, que el recordava com una persona de gran qualitat humana i talent artístic: “joven doctor… que empezaba a sobresalir por la distinción y buen gusto de sus composiciones”.
