Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Explorar el jardí
Maria Josep Tort
Situada al vessant assolellat de la serra de Collserola, davant d’una extraordinària panoràmica sobre la ciutat de Barcelona i la mar Mediterrània, la Torre Sansalvador, amb una superfície aproximada de 2,5 ha i un desnivell força pronunciat, limita amb la drecera de Vallvidrera i la carretera de les Aigües.
Al voltant de l’edifici residencial s’albiren diversos enjardinaments, antics horts i una gran extensió de bosc mediterrani, parcialment degradat, dominat per espècies adaptades a l’escassetat d’aigua i a les elevades temperatures estivals.
La casa senyorial
Al bell mig de la finca, envoltada de jardins, antics horts i zones boscoses s’enlaira un gran edifici aïllat, dividit actualment en una dotzena d’habitatges.
De planta rectangular, l’edifici té un estil eclèctic i està declarat com a bé cultural amb elements d’interès. Es va construir entre els anys 1888-1910. Va ser projectat per l’arquitecte Antoni Coll Fort i promocionat per Pau Sansalvador, l’any 1905.
Consta de planta baixa i dos pisos, amb un teulat a quatre aigües i un quart pis superior, les golfes, en forma de torratxa. Els voladissos estan suportats per cartel·
les motllurades amb relleus vegetals i, tanmateix, són destacables els estucats de les façanes decorats parcialment amb elements florals.
El tancament d’antics balcons situats a la façana lateral nord-est va desfigurar part de l’edifici original.
La vinya i la fil·loxera
Entre els anys 1883 i 1886, la finca Sansalvador va patir els estralls de la fil·loxera que va posar fi al conreu de la vinya a Collserola.
La majoria de terres van quedar abandonades i ermes. La pagesia va haver de reinventar-se i no va ser fàcil, però, el bosc es van anar recuperant lentament.
Des de la gran terrassa-mirador, situada davant la casa senyorial s’albiren, mig amagades entre la brolla de matolls i bardisses, el conjunt de terrasses que es construïren antigament per acollir el conreu de vinya.
Entapissant la paret vertical que sustenta la terrassa superior, un parell de velles vinyes (Vitis vinífera) testimonien el passat agrícola i rural de l’indret.
Enjardinaments i vegetació espontània
L’accés a la casa, des de la carretera de Vallvidrera, es realitza per un camí (carrer Sansalvador) flanquejat en el darrer tram per un conjunt de velles moreres.
L’edifici està envoltat per una tanca de xiprers, curosament retallada, que dignifica l’espai exterior, garanteix la privacitat dels finestrals de la planta baixa i conforma petits espais enjardinats d’ús i manteniment particulars.
Davant la façana principal de l’edifici s’estén una gran terrassa-mirador amb vistes espectaculars sobre l’horitzó marítim de la ciutat de Barcelona, que limita amb una gran terrassa inferior situada uns 8-10 m avall, a la qual s’accedeix a través d’unes escales des d’on s’albira una vella i singular figuera.
Un conjunt de fruiters, ametllers, nesprers, pruneres, cirerers, tarongers, llimoners, etc. conviuen amb diverses espècies ornamentals, com les troanes, les palmeres, els lledoners, les iuques, els xiprers, etc., i algunes plantes amb flor, com els lliris o l’au del paradís.
A la primavera l’esclat floral d’una vella glicina entapissa el mur vertical que sustenta la terrassa superior de la casa, al mateix temps que ho fan les dues velles vinyes esmentades.
Al lateral nord-est de la casa, s’albiren alguns parterres encerclats amb blocs de rocalla que alberguen espècies aromàtiques, iuques, heures, etc. Una figuera ajaguda, un conjunt de canyes de bambú i un canyissar criden l’atenció.
La vegetació circumdant, dominada pel bosc mediterrani, un ecosistema que alberga una gran varietat d’espècies adaptades a condicions climàtiques extremes de sequera, on predominen les alzines, el pi blanc, la surera, l’ullastre, el llentiscle, els arbusts, les lianes, etc.
Un espai on conviuen història i natura
La Torre Sansalvador constitueix un refugi extraordinari, on s’agermanen diferents històries viscudes: el seu passat agrícola i les vivències d’una burgesia que s’enlluernava amb el poder i l’ostentació.
Avui, la finca s’ha convertit en un oasi de silenci, on el temps sembla haver-se aturat entre els camins de Collserola.
