Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Salut i cures
Yessica Vizcaino
La malaltia d’Alzheimer provoca un deteriorament progressiu de la memòria, el llenguatge i altres capacitats cognitives, fet que comporta una necessitat creixent de suport en les activitats de la vida diària. En aquest context, l’establiment d’un vincle de confiança entre la persona usuària i l’equip interdisciplinari és essencial per garantir una atenció de qualitat, basada en el respecte, l’empatia, la proximitat i una comunicació adaptada a les seves capacitats.
Per oferir una atenció realment centrada en la persona, és important conèixer-la més enllà del diagnòstic. La seva història de vida, les experiències, els gustos, les aficions, la professió, els costums i les persones significatives del seu entorn proporcionen informació essencial per comprendre les seves necessitats i preferències. Aquest coneixement també ajuda els professionals a interpretar determinades conductes i a adaptar les activitats i les intervencions als seus interessos. Reconèixer la persona com un individu amb una identitat i una trajectòria pròpies contribueix a preservar la seva dignitat i afavoreix una relació més propera amb els professionals.
L’equip interdisciplinari està format per professionals de diferents àmbits, com ara educadors socials, treballadors socials, infermers, metges, psicòlegs, terapeutes ocupacionals i auxiliars. Tot i que cadascun aporta coneixements i competències específiques, treballen de manera coordinada amb un objectiu comú: oferir una atenció integral i centrada en les necessitats de la persona. Aquesta coordinació permet compartir informació, detectar possibles canvis en el seu estat físic, emocional, social o cognitiu i adaptar la intervenció a l’evolució de la malaltia.
La família té també un paper important en aquest procés, ja que pot aportar un coneixement profund sobre la història personal, els hàbits i les preferències de la persona. La seva participació facilita que l’equip pugui ajustar l’atenció a les seves necessitats i mantenir una continuïtat entre l’entorn familiar i el professional. Alhora, els professionals poden oferir als familiars orientació, suport emocional i recursos per afrontar les diferents situacions derivades de l’evolució de la malaltia.
Finalment, la manera com els professionals es comuniquen amb la persona és un element clau per mantenir aquest vincle. Utilitzar un llenguatge clar i senzill, donar-li temps per respondre, respectar el seu ritme i mantenir una actitud pacient i propera afavoreix que se senti escoltada i segura. D’aquesta manera, la combinació entre un tracte individualitzat, una comunicació adequada, el treball coordinat dels professionals i la participació de la família permet oferir una atenció més humana i respectuosa, orientada a preservar el benestar, l’autonomia i la qualitat de vida de la persona al llarg de l’evolució de la malaltia.
Yessica Vizcaino és educadora social de la Fundació Uszheimer.
