Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
Comissió de Festes del Roser de Sarrià
La Comissió de Festes del Roser de Sarrià va encarregar aquest any la imatge de la Festa Major a la dissenyadora Clara Cortés Xarrié, veïna del barri. Amb aquesta decisió, la Comissió recupera una pràctica que la festa ja havia tingut en altres èpoques: el 1978, per exemple, el cartell el va signar el dissenyador Claret Serrahima.
Des de la Comissió expliquen que «històricament, la Festa Major de Sarrià ha tingut una component gràfica molt important, i creiem que tenir cura del grafisme ajuda a crear identitat. Per això hem apostat per renovar el programa i el cartell. No volíem fer un concurs, perquè no podíem remunerar tots els participants, i hem preferit apostar pel talent local, que ajuda a crear més vincle».
El cartell, que es va presentar el passat setembre en un acte amb un pilar de 4 dels Castellers de Sarrià, parteix d’un joc de paraules amb dues lectures: «Sarrià es viu, Sarrià és viu». La idea és que un barri el fan les persones que hi viuen. Quan el veïnat conviu, s’associa i participa, és quan Sarrià és viu. A més, la composició tipogràfica obliga qui mira el cartell a triar quin missatge llegeix primer, i així és ell qui el completa, passant a formar part de l’obra.
El missatge connecta amb una idea que encara és present al barri (Sarrià no és tant de qui el compra sinó de qui el fa viure), i que s’ha sentit durant la festa. El pregó del periodista Joan Lluís Garcia i la pròpia comissió de festes, en la presentació del domàs recuperat amb l’escut de Sarrià, també van parlar d’un barri viu.
Segons Clara Xarrié, «Sarrià té un teixit associatiu que no es coneix prou. Més enllà de la imatge d’un barri benestant, Sarrià manté el caràcter de vila gràcies a totes les entitats, plataformes, comerços de barri, veïns i també totes les persones que han hagut de marxar del barri però encara hi mantenen una forta vinculació. El cartell reivindica aquesta idea de comunitat i la lluita per sobreviure davant la gentrificació.»
L’estudi de Clara Xarrié és al carrer Monterols, i la seva família té arrels antigues a la vila. Els seus avis Lluís Cortés i Maria Ayats ja hi van néixer a principis del segle XX, abans de l’annexió de Sarrià a Barcelona, i la seva família paterna ha mantingut un clar vincle amb el barri.
Graduada en Disseny Gràfic i amb un màster en Tipografia per Eina, el centre universitari de disseny que també té la seu a Sarrià, Clara Xarrié té més de vint anys d’experiència en el sector cultural i l’empresa privada. Ha treballat per a institucions com el MNAC, el CCCB, la Sagrada Família o el Monestir de Pedralbes, i la seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis Laus.
Una de les novetats d’aquesta edició ha estat el programa. Gràcies a una col·laboració entre la Comissió i El Jardí, s’ha publicat per primera vegada com a suplement central de 20 pàgines dins l’edició d’octubre del diari, i ha arribat així a tots els seus punts de distribució del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Des del punt de vista del disseny, es va repensar des de zero per a aquest format: un suplement que es podia separar del diari i que incloïa una pàgina retallable amb el resum de les activitats, per plegar-la i portar-la a la butxaca durant la festa. El canvi volia arribar a més veïns, optimitzar recursos i renovar un format que feia anys que es mantenia igual.
A partir del cartell, l’estudi va crear un sistema gràfic que es va aplicar a diversos suports. També hi ha un cartell versió col·leccionable de 100 exemplars signats i numerats, que encara es pot adquirir a La Galeria Taller de Marcs, i una samarreta, a la venda a la merceria El Trèbol i Josefa Cortinas. El sistema es completa amb peces animades per a les xarxes socials.








