Biologia Demogràfica
Cristina Junyent
L’augment de la població, les migracions, el comerç i la colonització van afavorir la propagació de les malalties infeccioses. Els patògens, que durant mil·lennis s’havien desplaçat lentament amb les persones i els animals, van començar a viatjar per oceans amb les caravel·les, més tard amb els ferrocarrils i, finalment, amb els avions, convertint les epidèmies en un fenomen d’abast mundial. La salut humana quedava cada vegada més condicionada per la mobilitat de les persones, mentre les ciutats, més poblades i sovint poc higièniques, esdevenien espais propicis per a la transmissió de malalties.
Al segle XVII, Antonie van Leeuwenhoek va construir microscopis d’una sola lent d’una qualitat extraordinària que li van permetre observar, per primera vegada, bacteris, protozous i altres organismes invisibles a simple vista. Aquelles observacions van revelar l’existència d’un univers microscòpic desconegut fins aleshores i van obrir el camí a la microbiologia. Tanmateix, encara haurien de passar gairebé dos segles abans que es demostrés que aquells éssers diminuts podien ser responsables de moltes malalties.
La primera vacuna
A finals del segle XVIII, la verola era una de les malalties més devastadores, amb una elevada mortalitat i greus seqüeles entre els supervivents. Fins aleshores, l’única protecció disponible era la variolització, una tècnica que consistia a inocular material procedent de persones infectades i que comportava riscos importants.
El 1796, el metge anglès Edward Jenner va demostrar que les persones que havien contret la verola bovina quedaven protegides contra la verola humana. Va inocular un nen amb material procedent d’una lesió de verola bovina i, posteriorment, va comprovar que no desenvolupava la malaltia quan era exposat al virus humà. Naixia així la primera vacuna de la història, una innovació que inaugurava una nova etapa en la medicina preventiva i demostrava que era possible prevenir una malaltia abans que aparegués.
La primera campanya internacional de vacunació
L’èxit de la vacuna va impulsar una iniciativa sense precedents. L’any 1803, Francisco Javier Balmis, amb la col·laboració del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, considerada la primera gran campanya internacional de salut pública.
Com encara no existien mètodes per conservar la vacuna durant llargs viatges, aquesta es transportava de braç a braç, mantenint viu el virus vacunal en una cadena successiva d’inoculacions entre infants. L’expedició va portar la vacunació a Amèrica i a les Filipines, va immunitzar centenars de milers de persones i va crear juntes de vacunació encarregades de conservar i difondre la vacuna de manera sistemàtica.
Una figura essencial de la missió va ser Isabel Zendal, responsable de cuidar els infants que feien possible el transport de la vacuna durant els llargs mesos de navegació. La seva dedicació va contribuir decisivament a l’èxit de l’expedició, i avui és reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut com la primera infermera en una missió internacional de salut pública.
La revolució de la higiene
Durant la primera meitat del segle XIX, els hospitals continuaven sent llocs on moltes persones morien a causa de les infeccions. El metge hongarès Ignaz Semmelweis va observar que les dones ateses per metges que acabaven de practicar disseccions presentaven una mortalitat molt superior per febre puerperal. Quan va imposar el rentat de mans amb solucions desinfectants abans d’atendre les pacients, la mortalitat va disminuir de manera espectacular. Tot i l’evidència, les seves idees van ser inicialment rebutjades.
Pocs anys després, el cirurgià britànic Joseph Lister va aplicar aquests mateixos principis a la cirurgia, desinfectant instruments, ferides i material quirúrgic amb àcid carbòlic. L’antisèpsia va reduir dràsticament les infeccions postoperatòries i va transformar la pràctica quirúrgica, demostrant que moltes morts es podien evitar simplement impedint l’entrada de microorganismes als teixits.
La teoria microbiana de la malaltia
A la segona meitat del segle XIX, Louis Pasteur va demostrar experimentalment que els microorganismes eren responsables dels processos de fermentació i de moltes malalties, refutant definitivament la teoria de la generació espontània. Les seves investigacions van donar lloc a la pasteurització dels aliments i al desenvolupament de noves vacunes, com les del carboncle i la ràbia.
Poc després, el metge alemany Robert Koch va identificar els bacteris causants de l’àntrax, la tuberculosi i el còlera, i va establir els famosos postulats que permetien demostrar la relació entre un microorganisme concret i una malaltia determinada. Amb Pasteur i Koch, la microbiologia es va consolidar com una disciplina científica fonamental i va transformar la manera d’entendre, diagnosticar i prevenir les malalties infeccioses.
Els antibiòtics i la salut pública moderna
El segle XX va portar un nou avenç decisiu. El 1928, Alexander Fleming va descobrir accidentalment la penicil·lina, el primer antibiòtic, que anys més tard seria desenvolupat per Howard Florey i Ernst Chain. Els antibiòtics van permetre tractar infeccions bacterianes que fins aleshores eren sovint mortals i van reduir de manera extraordinària la mortalitat.
La combinació de mesures d’higiene, vacunació, antibiòtics, aigua potable, sanejament i millores en l’alimentació va transformar la salut pública. La mortalitat infantil va disminuir, l’esperança de vida va augmentar i moltes malalties infeccioses van deixar de ser les principals causes de mort als països industrialitzats. Aquest conjunt d’avenços va impulsar la transició demogràfica i va assentar les bases de la medicina moderna. Tot i això, l’aparició de noves malalties emergents i l’augment de les resistències als antibiòtics recorden que la lluita contra els microorganismes continua sent un dels grans reptes de la salut global.
La confiança en la ciència
La salut pública depèn també de la confiança de la societat en l’evidència científica i, per raons espúries que només es poden dir de mala fe, algunes veus aparentment “autoritzades” fan mal ús de la seva capacitat. A finals del segle XX, un article publicat pel metge Andrew Wakefield va relacionar falsament la vacuna triple vírica amb l’autisme. Posteriorment es va demostrar que les dades havien estat manipulades i que existien greus conflictes d’interès. L’article va ser retirat i Wakefield va perdre la llicència mèdica, però la desinformació ja havia provocat una disminució de les cobertures vacunals i la reaparició de brots de xarampió en diversos països.
