Publicitat

Bullying

spot_img

Publicat el 9.2.2018 16:00

Comportament

Mireia Verdaguer

Els centres educatius són els primers espais de socialització fora de l’àmbit familiar, on els nens i nenes aprenen a relacionar-se entre els seus iguals. En el procés de socialització, es posen de manifest les seves habilitats socials per a poder conèixer i relacionar-se amb els altres. Com és normal, en les seves interaccions apareixen els seus acords i desacords. És important doncs, educar-los perquè puguin aprendre a gestionar i resoldre els seus conflictes sense violència.

Publicitat

Si ve és cert que els nens passen moltes hores a l’escola lluny de les seves famílies, també és cert que el paper de les famílies, és fonamental per prevenir i erradicar l’assetjament. Les habilitats socials s’aprenen ja en edats ben primerenques i el primer espai socialitzador es troba en l’àmbit familiar. És important que els pares ensenyin i fomentin conductes assertives com la negociació, el diàleg, la tolerància i el respecte i reorientin comportaments i conductes poc desitjades.

Publicitat

Per poder prevenir i/o erradicar l’assetjament, primer de tot cal poder fer-ne la detecció. Per això és important l’observació i l’escolta que els pares puguin fer sobre els seus fills. Així com establir i mantenir vincles afectius i de confiança amb ells.

Alguns dels símptomes que podem observar en els nens/es davant el seu malestar, podem trobar-los en les entrades i sortides de l’escola. Podem observar si el nen/a es queda al nostre costat i no s’apropa mai a interaccionar amb els seus companys. Si en la sortida de l’escola sempre vol marxar de seguida o si abans de sortir de casa per anar a l’escola, sovint es queixa de mals de panxa, mals de cap o apareixen nàusees. També podem observar canvis en els seus comportaments, per exemple, que sempre hagués estat responsable amb les seves pertinences, i de sobte ens trobem un canvi que perdura en el temps, on acostuma a perdre o se li malmeten sovint els objectes.

En cas d’observar símptomes que ens portin a pensar que el nostre fill/a pot estar patint qualsevol tipus de malestar o possible assetjament, cal buscar un espai que faciliti i propicií la comunicació per poder expressar-li la nostra preocupació i sospita del que pot estar succeint. Lluny han de quedar els retrets, la insistència, la impaciència i les pressions perquè ens comuniqui allò que nosaltres vulguem saber. A vegades pot donar-se que no sigui ell la víctima de l’assetjament, pot estar-ho patint algun dels seus companys i mostrar-se preocupat per no saber com gestionar-ho.

En cas que ens reconegui un possible assetjament o en sospitem d’ell, cal establir i mantenir sempre un clima de tranquil·litat i comunicar-ho a l’escola per, primer de tot, contrarestar informacions i si es dóna el cas, que ens puguin ajudar en la gestió del conflicte, tant a nivell grupal com individual.

Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí