Comportament
Mireia Verdaguer
Els centres educatius són els primers espais de socialització fora de l’àmbit familiar, on els nens i nenes aprenen a relacionar-se entre els seus iguals. En el procés de socialització, es posen de manifest les seves habilitats socials per a poder conèixer i relacionar-se amb els altres. Com és normal, en les seves interaccions apareixen els seus acords i desacords. És important doncs, educar-los perquè puguin aprendre a gestionar i resoldre els seus conflictes sense violència.
Si ve és cert que els nens passen moltes hores a l’escola lluny de les seves famílies, també és cert que el paper de les famílies, és fonamental per prevenir i erradicar l’assetjament. Les habilitats socials s’aprenen ja en edats ben primerenques i el primer espai socialitzador es troba en l’àmbit familiar. És important que els pares ensenyin i fomentin conductes assertives com la negociació, el diàleg, la tolerància i el respecte i reorientin comportaments i conductes poc desitjades.
Per poder prevenir i/o erradicar l’assetjament, primer de tot cal poder fer-ne la detecció. Per això és important l’observació i l’escolta que els pares puguin fer sobre els seus fills. Així com establir i mantenir vincles afectius i de confiança amb ells.
Alguns dels símptomes que podem observar en els nens/es davant el seu malestar, podem trobar-los en les entrades i sortides de l’escola. Podem observar si el nen/a es queda al nostre costat i no s’apropa mai a interaccionar amb els seus companys. Si en la sortida de l’escola sempre vol marxar de seguida o si abans de sortir de casa per anar a l’escola, sovint es queixa de mals de panxa, mals de cap o apareixen nàusees. També podem observar canvis en els seus comportaments, per exemple, que sempre hagués estat responsable amb les seves pertinences, i de sobte ens trobem un canvi que perdura en el temps, on acostuma a perdre o se li malmeten sovint els objectes.
En cas d’observar símptomes que ens portin a pensar que el nostre fill/a pot estar patint qualsevol tipus de malestar o possible assetjament, cal buscar un espai que faciliti i propicií la comunicació per poder expressar-li la nostra preocupació i sospita del que pot estar succeint. Lluny han de quedar els retrets, la insistència, la impaciència i les pressions perquè ens comuniqui allò que nosaltres vulguem saber. A vegades pot donar-se que no sigui ell la víctima de l’assetjament, pot estar-ho patint algun dels seus companys i mostrar-se preocupat per no saber com gestionar-ho.
En cas que ens reconegui un possible assetjament o en sospitem d’ell, cal establir i mantenir sempre un clima de tranquil·litat i comunicar-ho a l’escola per, primer de tot, contrarestar informacions i si es dóna el cas, que ens puguin ajudar en la gestió del conflicte, tant a nivell grupal com individual.
Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com
