Publicitat

El Cant de la Sibil·la

spot_img

Publicat el 23.12.2015 16:00

El faristol

Eduard Sant Chalois

Des de fa uns quants anys, durant la nit de Nadal i en concret just abans de la Missa del Gall, s’ha fet l’esforç de recuperar un drama litúrgic de gran difusió a l’Edat Mitjana al sud d’Europa. M’estic referint al Cant de la Sibil·la. A Barcelona, aquest cant es representa, de moment, en sis esglésies. Aquestes són Santa Maria del Mar (la primera a recuperar-la l’any 1948), la Mare de Déu de la Bonanova, des del 1998, amb interpretació de Maria del Mar Bonet, la Catedral de Barcelona (recuperada des de l’any 2009, el Cor de Cambra Francesc Valls l’interpreta seguint la versió del segle XVI), Santa Maria de Jesús de Gràcia, Sant Gaietà i últimament també el Monestir de Pedralbes.

Publicitat

Però què és i què el fa tant especial que fins i tot hagi estat declarat l’any 2010 “Patrimoni Immaterial de la Humanitat” per la UNESCO? El Cant de la Sibil·la és l’escenificació del Judici Final per part d’un personatge femení que canta, en alguns casos de manera teatralitzada amb una espasa a la mà i dalt d’una tribuna, els vaticinis que al seu dia va fer a l’antiga Grècia la Sibil·la Eritrea. Les Sibil·les eren vidents que feien oracles a partir dels fenòmens de la naturalesa. Aquests oracles parlaven de la fi del món, visió que va comportar que a partir dels segles IX-X, l’Església Catòlica hi trobés un valor pedagògic i els acabés incorporant com a última lliçó de les Matines de la nit de Nadal, és a dir al moment de la primera vinguda del Crist, per anunciar-ne la segona.

Publicitat

La majoria de les estrofes d’aquest text descriuen, després d’haver anunciat la segona vinguda del Crist, tota mena de desastres naturals i còsmics com per exemple la posta de la lluna, la pèrdua de la resplendor del sol o terratrèmols.

Amb el Concili de Trento (1545-1563) que va donar pas a la Contrareforma, el El Cant de la Sibil·la va ser un dels grans perjudicats fins al punt de ser pràcticament exclòs, tret de l’illa de Mallorca i l’Alguer on s’ha seguit representant sense interrupció aquesta tradició.

Ja sigui amb el seu format històric i teatralitzat o simplement modernitzat i cantat, la recuperació d’aquesta tradició perduda ara fa més de 400 anys és una gran notícia per la cultura del nostre país.

Per últim, només em queda desitjar-vos que passeu unes molt bones festes i ens retrobem l’any vinent.

Imatge destacada:

Interpretació de El Cant de la Sibil·la, a Santa Maria del Mar. Fotografia de Jordi Bedmar

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’AV Bonanova celebra el 50è aniversari amb un concert

L'Orquestra Simfònica Vozes amenitzarà la celebració de la plataforma veïnal, que enguany també serà reconeguda amb la Medalla d'Honor de Barcelona

Festa Major de Sant Gervasi – la Bonanova 2025: el programa amb totes les activitats

Del 5 al 15 de juny la plaça de la Bonanova s'omple de cultura popular, música, activitats infantils, àpats populars i espectacles per a tots els públics

L’Ajuntament descarta un nou CAP a la Bonanova per aquest mandat

Els veïns defensen que és un barri amb una "població envellida" amb dificultats per desplaçar-se fins al centre de Vallcarca

La història de l’església de la Bonanova: víctima d’un robatori i un incendi

A causa de la falta de pressupost, els veïns de Sant Gervasi van finançar la seva reedificació
spot_img

El carrer d’Amigó canvia de sentit a partir de diumenge per reduir les afectacions al trànsit de les obres de l’L8

L’actuació forma part del dispositiu de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya de cara al tall del carrer de Muntaner entre Laforja i Marià Cubí a partir del 10 d’agost

L’Institut Tècnic Eulàlia commemora el seu centenari amb actes a l’escola i en diversos indrets emblemàtics de Barcelona

La celebració es clourà amb una trobada festiva d’antics alumnes i professors el dissabte 24 d’octubre de 2026

Estudiants de l’EUSS presenten un nou monoplaça elèctric amb aerodinàmica perfeccionada

Una versió millorada del monoplaça elèctric, amb un 260% més d’eficiència aerodinàmica i que mira cap al futur de la competició: així és el nou vehicle desenvolupat per l’equip d’EUSS MotorSport

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]