Publicitat
spot_img

Poema: Cursa de Relleus, Cap d’Any

Publicat el 31.12.2019 8:30

Cultura

Roser Díaz

31 de desembre, tercer núvol del cel d’hivern. Es troben dues persones. L’una és un noiet alegre amb un cistell i un llapis. L’altra és un home gran, cansat, amb una bossa buida i una goma d’esborrar. Les dues figures es miren i s’intercanvien els fulls d’un calendari. Es desitgen mútuament sort i emprenen direccions oposades.

 

Publicitat

Cap-cot marxa l’any vell, amb errors, amb futileses,

amb promeses per complir, amb deutes i ben enteses.

Amb llàgrimes als ulls, pels dies que passen ràpids,

i que guarda dins una bossa junt amb els petits calvaris,

que han patit els homes vells, els novells, els reticents,

els que han lluitat amb la mort, els que han perdut o han guanyat,

els culpables o innocents.

Amb la goma d’esborrar, llisca pàgines de vida,

convertint la realitat amb records i melangia.

Cansat s’amaga en el temps, on romandrà somicant,

rellegint la seva història, que a poc a poc va esborrant.

Alegre arriba l’any nou, entre saltirons i rialles,

amb un cistell ple de desitjos, alegries i endevinalles.

Porta un munt d’intencions, fetes amb el cor i l’ànima,

que faran als homes millors i la vida més equànime.

Amb el seu llapis escriurà, realitat, fantasies,

pintarà de foc el sol i de llum i pau els dies.

Farà una llista d’encàrrecs per tenir un món millor

i la repartirà entre els homes que creuen en l’amor.

El llapis de la noblesa, en el paper més preuat,

suplirà el mot de pobresa per la paraula igualtat.

Esborrarà el terme guerra, el de martiri i presó,

el de gana, el de lluita, el de dolor i tristor.

El 31 de desembre de l’any vinent haurà de passar comptes, però està segur que aquesta vegada no caldrà la goma d’esborrar. És un any guanyador. Ell no coneix el fracàs: ha nascut per triomfar. Creieu-me, en la cursa de la vida pel nou any heu d’apostar.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Es publica un recull de tots els textos poètics que J.V Foix va divulgar abans de la Guerra Civil

'Cap mà no em diu adéu. Poesia 1917-1936' (Edicions 62) està a la venda a les llibreries des de principis d'any

La rosa de Sant Jordi

Un poema de Roser Díaz pels lectors d'El Jardí

‘El món de les persones’, poesia feminista amb Roser Díaz

Dones amb els mateixos drets que els homes, un poema pels lectors d'El Jardí

Clementina Arderiu i Voltas, la poeta amb un disc dedicat per Pau Riba

El matrimoni Riba-Arderiu s’instal·là al carrer de Roca i Batlle, al Putxet
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí