Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Quatre mocassins

Un microrelat de Mò Bertran, per la diada de Sant Jordi d'enguany

Publicat el 23.4.2020 20:00 · Actualitzat el 23.4.2020 22:47

Cultura / Especial sant Jordi

Mò Bertran

Dos quarts de vuit. Sona el despertador. Romancejo. Torna a sonar. Romancejo… E ja s’ha vestit. Em llevo amb mandra. E em fa un petó i marxa. Preparo te, sense llet calenta. Me’l prenc, a poc a poc perquè crema. Em dutxo i amb la tovallola enrotllada em planto davant l’armari. No sé què posar-me ni ben bé quina temperatura fa fora. Trobo a faltar la roba preparada al tamboret.

Avui fa vint anys de l’accident.

Publicitat

________

Les vuit. La mare ens desperta. Primer a L i a mi, després a les petites. M’aixeco i vaig directa al tamboret del passadís. Agafo la robeta plegada, sec i me la poso a la falda. Badallo. Miro com la mare desperta C i N. Com les vesteix. Badallo de nou. Em trec amb mandra el pijama i em començo a vestir, les calcetes blanques, la camiseta de tirants també blanca, el jersei de coll alt marró, la faldilla escocesa, els mitjons llargs marrons. Vaig al lavabo, hi ha L. Espero. Entro, faig pipí, em pentino. Esmorzem a la cuina, quatre colls alts marrons, quatre faldilles escoceses, vuit mitjons llargs. Llet ben calenta i galetes. Miro la tassa de llet massa calenta. Va, M, és tard. Me la bec, em marejo una mica. Ens rentem les dents, fent torns per glopejar. La mare ha netejat les sabates de cordons del pare i els vuit mocassins negres, ara preparats en filera. Ens els posem, els quatre abrics i les quatres carteres. Fem un petó a la mare. Apareix el pare. Es posa les sabates. Baixem al garatge. Els vuit mocassins i les sabates de cordons entrem al 1.500. Deu minuts passant d’un carril a l’altre fins l’escola. Sumem, restem, cantem, fem dictats. «Punto final y raya encarnada debajo.»

________

Són les cinc. El pare ens somriu des del cotxe. Els vuit mocassins entrem al 1.500. Cinc minuts després, en un canvi de carril, la sabata de cordons no apreta a temps el pedal del fre.

Quatre mocassins no van entrar mai més al 1.500.

Mò Bertran
Octubre 2019

Mò Bertran, professional del món editorial, va dirigir l’editorial Edi-Liber, i ha treballat durant anys a l’editorial Icaria. Veïna de Sant Gervasi, actualment treballa com a correctora per compte propi. Fa uns mesos ha començat a escriure.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

«Mai més serà dimecres»: el pes invisible de l’herència familiar

La sarrianenca Mò Bertran publica una novel·la que explora el dol, la culpa i les esquerdes encobertes dels vincles familiars

Un nou Vila-Matas ha arribat: les ressenyes de la Casa Usher

"Canon de cámara oscura", una distopia inquietant, on els androides qüestionen el que significa ser humà

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: «Ha vingut moltíssima gent»

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...

«Va por los ciudadanos», una apologia a la vida de camp que ha de llegir qualsevol urbanita

L'autora i veïna de les Tres Torres, Sandra Llubiá, recull idees gastronòmiques combinades amb tocs d'humor
spot_img

La Copa Sarrià es consolida amb 1.000 assistents en la segona edició

El Sant Ignasi es va coronar campió de la Fase d'Honor davant l'Olympia-Viaró, mentre que el CF La Bonanova es va adjudicar la Fase de Plata

Dos mesos de l’esvoranc de l’L9

Els nous terminis allarguen el retorn d'una part dels veïns fins a principis del 2027; els afectats denuncien el desgast emocional, reclamen més certeses i alguns s'organitzen en una plataforma per defensar els seus drets

Josep Arnau Piera, el mestre d’obres que va transformar el Sarrià de finals del segle XIX

Va signar prop de 170 projectes entre 1872 i 1905, va treballar per algunes de les grans fortunes de la vila i va deixar una empremta encara visible al centre històric de Sarrià

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí