Publicitat

Veïns de Collserola posen trampes als ciclistes que se salten la normativa

L'associació veïnal Som Collserola considera que és un problema que cal afrontar perquè "alguns ciclistes obren nous camins amb pic i pala"

spot_img

Publicat el 12.3.2021 7:00

Societat

Sergi Alemany

L’associació per la defensa de la bicicleta de muntanya (BTT) al Parc Natural de Collserola critica que algú els està posant trampes enmig dels camins troncs, pedres i cordons lligats entre dos arbres- amb l’únic objectiu que es facin mal. Així ho han expressat aquesta setmana al programa ‘Planta Baixa’ de TV3. La realitat és que l’ordenança municipal del Parc estableix una xarxa ciclable de 250 quilòmetres que prohibeix als ciclistes circular per corriols, on s’estan detectant aquests paranys.

Mentre que des de l’associació es considera que el Parc pateix “bicifòbia”, la normativa del Parc recorda que “queda expressament prohibit circular per corriols, rieres o camp a través” i afegeix que en cap cas es pot circular a més de 20 km/h. Totes dues infraccions es contemplen com a greus i suposen 200 euros de multa.

Publicitat

El Consorci justifica aquestes mesures pel fet que la lliure circulació de bicicletes pel parc comportaria una degradació de l’espai natural, la impossibilitat de descans dels animals i que alguns abandonessin espantats el seu habitat, i que algunes espècies no poguessin nidificar. Posar en perill els caminants que transiten per Collserola és un altre dels motius, i per això des del Parc recorden que els camins habilitats per circular amb bicicleta tenen, en general, una amplada de tres metres.

Imatge de ciclistes circulant de manera correcte per Collserola © Arxiu del Parc

Som Collserola aposta per afrontar el problema de la massificació

El Jardí s’ha posat en contacte amb l’associació veïnal Som Collserola, nascuda ara fa un any, que explica que des del tancament perimetral per la pandèmia hi ha “més ciclistes que mai que utilitzen Collserola per fer esport.” El seu president, Salva Ferran, creu que es tracta d’un “fenomen que ha vingut per quedar-se” i considera que això es un problema que cal afrontar.

Parc Natural de Collserola © Robert Peña – Arxiu del Parc

“El 99% dels ciclistes son molt respectuosos, però n’hi ha d’altres que obren nous camins amb pic i pala per fer el descens més espectacular”, segons apunta Ferran. Som Collserola recorda que l’any 1986, quan va nèixer el Parc Natural de Collserola, la bicicleta de muntanya no era gens popular, i que tot i la presència de vigilants de seguretat al Parc, no són agents sancionadors. Les sancions als ciclistes que incompleixein l’ordenança les ha de posar la Policia Local, en el cas de Barcelona la Guàrdia Urbana.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Govern eliminarà els 500 senglars que queden a Collserola

El Parc Natural no reobrirà fins que s'hagin capturat i matat tots els porcs que queden a la zona

La pesta porcina impacta Collserola: l’última hora i les restriccions per no propagar el brot

La Generalitat parla de "crisi sanitària", multarà les persones que se saltin restriccions i activa 400 efectius per controlar la propagació

La transició ecològica al Parc Natural de Collserola: així ha evolucionat

El Consorci publica la memòria d'activitats del programa Alimentem Collserola amb una retrospectiva del procés impulsat al llarg de vuit anys

S’inicia la campanya de divulgació de bones pràctiques a la Riera de Vallvidrera

Fins al 15 de juny, dues parelles d'informadors visitaran setmanalment els trams compromesos de l'espai
spot_img

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Mariona Sodupe: “Els químics són els arquitectes de la matèria, perquè dissenyen i sintetitzen molècules amb propòsits concrets per millorar-nos la vida”

La investigadora en química teòrica, veïna de Sarrià, parla en aquesta entrevista de simulacions moleculars, intel·ligència artificial i dels reptes actuals de la recerca i la universitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí