Tenir raó o no tenir-ne

En política, afirmava Konrad Adenauer, l’important no és tenir la raó, sinó que te la donin. No sabem, però, què opinava el canceller alemany sobre tenir o no tenir la raó fora del limitat camp de la política: la vida, sortosament, és molt més que la política. L’activitat política no és res més que una tasca rellevant i necessària de la nostra societat, però no més important que moltes altres activitats com poden ser, per exemple, tenir cura de la salut de la gent —el personal que treballa al CAP o a l’hospital—, els pilots d’avions, els conductors de trens, camions i autobusos, o els recaptadors d’impostos per poder finançar la despesa pública. Així, vull pensar que si Adenauer es feia també aquesta reflexió no des del faristol del càrrec que ocupava sinó en l’àmbit privat, sense altaveus ni públic al voltant, no crec que hagués arribat a la mateixa conclusió.

Però com que no soc Adenauer, només puc comentar aquella afirmació des del punt de vista d’un ciutadà que no s’ha dedicat mai a la noble activitat de la política, i que relacioni política amb noblesa no és pas una ironia de les meves. Al meu entendre, i contradient el canceller, molt més important que et donin la raó és tenir-la. Que et donin la raó sabent que no la tens només es pot entendre des de l’obediència del militant d’un partit que vol quedar bé amb els membres del politburó o des del respecte exagerat de l’empleat d’una empresa quan discuteix amb el seu conseller delegat. Sigui com sigui, quedar satisfet quan et diuen que tens raó sabent perfectament que no la tens és més propi d’una persona poc exigent amb si mateixa que d’una persona mínimament intel·ligent.

Es podria donar el cas que algú considerés que aquestes reflexions no són correctes, tenint en compte que vivim en una societat que cada dia està més inclinada cap a l’obediència sense matisos. En seria un bon exemple l’acatament de la ciutadania, sense qüestionar-se res, d’algunes mesures mancades de tota lògica preses per les autoritats per suposadament protegir-nos de la pandèmia de la covid-19. Hauríem de tenir molt clar que els polítics que ens governen, només pel fet de ser-ho, no tenen el monopoli de la raó. És més, tot sovint ens demostren que no només no tenen raó, sinó que ni tan sols són capaços d’aplicar un mínim sentit comú a les seves decisions, però saben que disposen de l’autoritat governativa per imposar la seva raó a les persones díscoles. És decebedor constatar que hi ha molta gent que no es qüestiona res i defensa sense matisos l’obediència deguda a l’autoritat. Són persones que opten per la comoditat de prescindir de la reflexió que potser els permetria treure unes altres conclusions. Els fa por pensar, i així potser s’estalvien arribar a la conclusió que l’autoritat no només no sempre té la raó, sinó que actua amb tots els mitjans al seu abast com si en tingués el monopoli.