Publicitat

Materials biodegradables

Publicat el 26.9.2016 9:30

Naturalment Curiosos 

Marc Talló i Neus Mestre

Desgraciadament, una imatge típica de finals d’estiu és veure les bosses i altres objectes de plàstic que s’han acumulat al mar. Això pot portar a reflexions com la que vam sentir l’altre dia: “Crec que hauríem de reduir l’ús del plàstic i potenciar l’ús de materials biodegradables”.

Els materials biodegradables són aquells que es poden descompondre per un agent que trobem a la natura, com serien els bacteris. Per exemple, el cartró és un material biodegradable que si es llença al terra s’acabarà fent malbé per efecte de la pluja i el vent, i que finalment desapareixerà gràcies a l’acció dels bacteris. El més interessant és que els bacteris no ho fan de forma altruista, ja que s’alimenten del cartró i altres compostos per tal d’obtenir energia.

Publicitat

Pot semblar curiós, però nosaltres fem el mateix. La patata o la pasta estan compostos per midó. A molt petita escala, el midó és una cadena de molècules de glucosa unides entre si. Aquestes molècules de glucosa estan unides de manera que nosaltres les podem separar durant el procés de digestió i obtenir així l’energia de la glucosa.

La cel·lulosa, el component del cartró, també és una cadena de molècules de glucosa unides entre si, però estan unides per un mecanisme diferent que fa que nosaltres no puguem trencar-la. Seria com unir boles de plàstic amb diferents pegues. Si utilitzem cola de peix les podem desenganxar amb aigua, però si usem “Super Glue” no podrem, ja que la cel·lulosa està unida amb “Super Glue” i el midó amb cola de peix, de manera que només podem digerir el midó. Per contra, els bacteris també poden trencar les unions fortes (el “Super Glue”) i per tant, obtenir molècules de glucosa a partir de la cel·lulosa, que els proporcionarà energia.

Doncs bé, els materials biodegradables són aquells que es poden degradar per acció de la natura. Seria com dir que les molècules que els constitueixen (les boles) estan unides entre sí (la pega) de manera que hi ha organismes que les poden separar.

Quan es va començar a produir el plàstic es volia aconseguir un material molt resistent. I ho van aconseguir, tant, que no es podia biodegradar. Ara bé, fa poc es va descobrir un bacteri, anomenat Ideonella sakaiensis, que sembla ser que pot degradar el plàstic molt lentament. Així que podríem dir que el plàstic podria ser un material parcialment biodegradable. Potser en un futur hi haurà bacteris que el puguin degradar amb més eficiència, de moment però cal és reduir l’ús del plàstic, reutilitzar-lo i finalment reciclar-ho.

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans i recolliran les vostres propostes de temes a gtractar al correu naturalmentcuriosos@gmail.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits

De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions

Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.
spot_img

Berta Cusó plasma l’extraordinària història del Circ Cric en un còmic

L’autora presenta a la Biblioteca de Sarrià L’extraordinària història del Circ Cric, un llibre que recorre els orígens, la trajectòria i l’esperit del projecte impulsat per Tortell Poltrona i Montse Trias

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

El nou equip, presidit per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí