Semblances
Manuel Castellet
En aquest article a El Jardí, que apareix just a l’inici del curs escolar, m’ha semblat oportú incloure-hi la semblança d’una pedagoga, d’una excel·lent pedagoga, que ens va deixar fa poc més de quatre mesos.
El treball generós, vital i incansable marquen la vida de Maria Antònia Canals, que va néixer a Barcelona el 15 de novembre de 1930 en una família molt vinculada al món de l’ensenyament. El seu pare, Emili, era un enginyer aficionat a les matemàtiques, a la formció dels infants i al muntanyisme, i va exercir una influència decidida tant en la vocació pedagògica de la filla, que possiblement neix a partir de la vivència personal, íntimament lligada amb el joc, la manipulació i la intuïció, com en l’amor al país i la passió per l’excursionisme. Mort el pare quan la nena tenia vuit anys, les dues germanes del pare, Dolors i Francesca, conegudes com les «ties Montessori», introductores d’aquest mètode a Catalunya, tancaven el cercle d’influències.
Maria Antònia es graduà en Magisteri l’any 1950 a Tarragona i acabà la llicenciatura de Ciències, Secció de Ciències Exactes, l’any 1953 a la Universitat de Barcelona. Ben aviat va entrar a treballar al Liceu Francès, una de les escoles de major prestigi social de Barcelona, però dos anys després va entrar en contacte amb la fundadora de l’Escola Talitha, Maria Teresa Codina, i s’hi incorporà l’any 1956, a l’edifici on ara hi ha el Centre Cívic Casa Orlandai. Aquí va poder posar en pràctica durant sis anys una veritable renovació pedagògica en l’educació infantil, basada en les idees fonamentals del sistema Montessori, que enllaçaven amb els corrents pedagògics europeus del primer terç del segle.
Com a part d’aquesta tasca, es va dedicar a construir tot el material necessari en el camp dels «jocs matemàtics», va incorporar paulatinament idees del psicòleg de l’ensenyament suís Paul Piaget. Amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, fou una de les fundadores de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
L’Escola Talitha no només tenia un problema amb la manca de professors preparats per al seu mètode d’ensenyament, sinó, sobretot, quan havien d’afrontar les inspeccions. Les classes eren en català en una època en què això estava prohibit, així és que se les enginyaven per tenir-ho tot preparat en el moment apropiat: «Quan venia un inspector, s’enviava un dels nens a repartir un manyoc de llapis a cada classe. Aquest era el senyal perquè els professors pengessin la foto de Franco a la classe i eliminessin qualsevol rastre de català».
Sis anys després d’entrar a Talitha, Maria Antònia Canals va sentir la necessitat de poder aplicar la seva metodologia a ambients socials més desfavorits. Va deixar Talitha i va crear l’escola Ton i Guida al barri de Verdum de Barcelona: 42 alumnes l’any 1962 i 400 el 1975. Li plaïa treballar en una zona amb una necessitat de major compromís, amb alumnes migrants i amb males condicions de vida. L’escola passà moments difícils, sobretot per finançar-se, però era considerada un model.
Posteriorment, va treballar en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona, també a les escoles d’estiu de Rosa Sensat, i en cursos i seminaris per tot l’Estat espanyol. Va ser autora de nombroses publicacions sobre l’ensenyament de les matemàtiques i la seva influència és molt notable en els grups de mestres Almosta i Perímetre, creats sota la seva influència. Els seus darrers anys els passà a la Universitat de Girona com a catedràtica emèrita de Didàctica de les Matemàtiques. Entre altres distincions, fou guardonada amb la Medalla al Mèrit en el Treball (1986), amb la Distinció Jaume Vicens Vives a la Qualitat de la Docència Universitària (2001), amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2006) i amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona (2009).
Ens va deixar a Girona el 29 d’abril d’enguany. D’ella ens queda el seu mestratge, la seva passió per les matemàtiques i la seva estimació als infants
