Publicitat

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar

Publicat el 18.2.2023 15:55 · Actualitzat el 17.5.2023 11:44

Nomenclàtor

Jesús Mestre

Francesc Pérez-Cabrero és un carrer del barri del Turó Parc, a Galvany, que uneix la plaça de Sant Gregori Taumaturg amb el carrer de Bori Fontestà. La part de llevant del carrer dona als Jardins del poeta Eduard Marquina. Té un caràcter residencial, però també hi ha comerços i serveis de qualitat.

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar. Poc després, el juliol de 1932, s’aprovà el projecte d’urbanització de la zona del Turó, que va propiciar la creació dels jardins a partir d’un disseny de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, molt més petit que l’antic Turó Parc, que pel nord arribava fins al carrer Reina Victòria. Entorn dels nous jardins, fent com una mena de clos, es van urbanitzar els carrers de Ferran Agulló, Josep Bertrand, Francesc Pérez-Cabrero, Bori i Fontestà i Tenor Viñas.

Publicitat

Com es pot veure a la fotografia aèria, de setembre de 1961, tot l’entorn de l’actual Turó Parc estava urbanitzat i construït, incloent-hi l’avinguda Pau Casals. No, en canvi, els carrers Beethoven, Bori i Fontestà i Ganduxer. La majoria d’aquests edificis es van construir els anys quaranta i cinquanta amb un estil eclèctic molt uniforme, elegant i amb habitatges molt extensos pensats per a famílies benestants. Això dona unitat a aquesta part de Galvany, i la diferencia de la resta del barri. També hi havia el complex esportiu de Piscines i Esports, que dotava la zona d’una àmplia oferta esportiva i d’oci. El comerç i els serveis es van anar concentrant a la plaça de Sant Gregori Taumaturg i als carrers de l’entorn, afavorint que Francesc Pérez-Cabrero no fos exclusivament residencial.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.
spot_img

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

Festa Major del Putxet 2026: el programa amb totes les activitats

De l'1 al 7 de juny, el barri s'omple d'activitats culturals, concerts, jornades de portes obertes i propostes familiars, organitzades per l'Associació de Veïns i Amics del Putxet

Sarrià té més de 200 escocells buits

L'Associació Veïnal elabora un mapa exhaustiu amb l'estat dels escocells; l'ha presentat al consell de barri

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí