Cultura
Gemma Barrufet González, A Peu de Pàgina
Eva Piquer és coneguda principalment com a periodista amb articles intel·ligents i enginyosos en diferents mitjans de comunicació, i també és molt activa en xarxes socials, però fins aleshores no l’havien descobert com a novel·lista. Aterratge, publicat per Club Editor, és un títol simbòlic amb què l’autora juga a fer un joc de miralls: “M’he muntat un joc de miralls que em persegueix i em condiciona. Tant se val si ens separen un oceà, un idioma i set hores de diferència”.
Podríem dir que el llibre es divideix en dues parts. La primera es basa en el seguiment que va fer Piquer d’un accident aeri que va passar a Islàndia la tardor de 1973. L’avió va fer un aterratge forçós a sobre una glacera a causa d’una tempesta de neu i gel que va fer impossible mantenir el vol de l’aparell. Sorprenentment, tothom va sobreviure, i no hi va haver cap víctima. L’altra part del llibre és el relat intimista de Piquer sobre la mort de la seva parella, les situacions i sentiments que reflecteix a vegades li surten d’un procés mental sobre l’acceptació, però també hi ha frases escrites des del ventre i es descriu com una mena de supervivent.
L’autora va començar a mantenir correspondència fluida i periòdica amb el pilot, fet que li va portar a visitar el seu país per conèixer-lo. Tot i l’ambient gèlid d’Islàndia i com passa moltes vegades, un viatge d’aquest tipus et fa fer el clic vital per continuar endavant. Amb el pilot encara mantenen el contacte actualment. Gran part del llibre es basa en la relació que es va establir entre ells que els va permetre conèixer-se més profundament i reconèixer-se com a persones properes al llarg dels anys.
La descripció de l’accident per part del pilot serveix de contrapunt intel·ligent, ja que no estem davant d’un llibre de dol, sinó d’un relat íntim ple de mirades i reflexions sobre la seva vida de forma honesta i sincera. És d’agrair també l’estil fresc i directe, fins i tot amb tocs d’un sentit de l’humor molt personal i amb contínues referències a llibres i autors que li agraden.
Per nosaltres, ha estat una gran descoberta, tot i que a l’hora de recomanar-lo ens trobem amb un llibre de peculiar classificació, ja que es mou entre la no-ficció i el relat autobiogràfic, terreny en què l’autora es mou amb molta naturalitat i en el que poden entrar diferents tipus de lectors.
