Publicitat

Escollir escola per al meu fill/a

spot_img

Publicat el 7.3.2017 13:00

Escoles

Mireia Verdaguer

Durant aquests dies, moltes escoles fan jornada de portes obertes i moltes famílies esteu neguitoses i preocupades perquè al llarg dels propers dies heu de buscar i trobar la millor escola per al vostre fill/a.

Publicitat

Moltes famílies pregunteu i demaneu referències de “bones escoles”. Però, què ha de tenir una bona escola?

Publicitat

No sé si existeix “la millor escola”, el que sí que hi ha i el que heu de buscar i trobar és l’escola més apropiada pel creixement i desenvolupament del vostre fill/a.

Com? I en base a què? Crec que és la pregunta que ens em de fer.

Vosaltres com a pares/mares dels vostres fills, els coneixeu bé. Sabeu si és observador, si li agrada descobrir les coses per si sol o si li agrada més que li expliquin les coses i després ell/a pregunta. Sabeu si tendeix a agradar-li l’acció i l’exploració i busca sempre nous reptes o si li agrada més que li apropin les coses perquè ell pugui descobrir el món. Ho sabeu perquè el veieu jugar i el veieu interaccionar i descobrir el seu entorn proper. Els nens/es mitjançant el joc expressen moltes coses, fixar-vos en el com juga us aportarà informació sobre el com aprèn i li agrada aprendre.

Penso que és important que respecteu aquesta manera de ser i fer que té i que ho tingueu present a l’hora d’ escollir la millor escola per a ell/a.

Entenc la preocupació que com a pares teniu a l’hora d’haver d’escollir escola, ja que sentiu una gran responsabilitat i alhora teniu por i alguns així ho verbalitzeu amb un: “I si m’equivoco?”. És normal que us sentiu així i per això us proposo que reflexioneu i us pregunteu per uns instants: Quin futur m’agradaria per al meu fill/a? Una vegada sapigueu la resposta, és important que us pregunteu el perquè us agradaria que tinguessin això.

Quin és el futur dels teus fills?

Preguntant a les famílies sobre què els agradaria pel futur dels seus fills, trobo diferents tipus de resposta. Alguns exemples:

—Vull que tingui una molt bona formació acadèmica i que això permeti que tingui un alt càrrec professional

—Vull que sigui qui vulgui ser però que sigui feliç

—Vull que sàpiga parlar moltes llengües i que pugui viatjar i treballar a l’estranger

—Vull que sigui feliç i que sàpiga gestionar els seus sentiments i emocions i això el permeti estar bé amb ell mateix i amb els altres.

—Vull que el meu fill/a sigui com jo en…

—Vull donar-li al meu fill/a tots els recursos possibles perquè pugui volar sol

—El més important per mi com a pare/mare del meu fill/a és que aprengui valors que el portin a saber qui és i on pot arribar a partir de conèixer-se a si mateix

La importància d’aquesta petita reflexió es prendre consciència del futur que us agradaria per a ells i sobretot poder discriminar si és realment això el que voleu i desitgeu per a ells o si pot tractar-se d’una projecció que fem nosaltres de les nostres pors, inseguretats i/o frustracions.

Mireia Verdaguer és psicòloga

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Cuidar aquells que cuiden: una responsabilitat col·lectiva

Les persones que cuiden en l'àmbit no formal, majoritàriament dones, assumeixen aquest rol sense preparació prèvia, en contexts marcats per l'esgotament, la incertesa, la precarietat i la solitud

Xavier Trias s’implica en la proposta de Junts per les municipals del 2027

L'exalcalde protagonitzarà una xerrada amb Titon Lailla a Vil·la Florida

Vols participar en la Cavalcada de Reis de Sarrià-Sant Gervasi?

Si tens més de 12 anys pots apuntar-te com a voluntari fins el 28 de novembre

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí