Opinió
Max Sierra
Pedro Sánchez ha estat reelegit president del govern espanyol després d’aconseguir la majoria absoluta de la cambra del Congrés dels Diputats amb 179 vots a favor i 171 en contra, el passat 16 de novembre. Per a la consecució d’aquesta controvertida investidura, Sánchez, ha arribat a acords amb Bildu, PNB, ERC, JxCAT, el BNG i Coalició Canària, partint de l’acord que ja tenia prèviament amb Sumar. Per poder seguir al capdavant de l’executiu espanyol, el secretari general del PSOE ha finalitzat amb èxit una negociació molt complicada, llarga i intensa, però finalment Pedro Sánchez, al·ludint al seu manual de resistència, ha persistit i ha guanyat malgrat no ser primera força en les passades eleccions generals del 23 de juliol.
El president d’Espanya des del 2018 ha estat capaç d’aturar el bloc de la dreta de Partit Popular i Vox, articulant una majoria alternativa. Els acords als quals ha arribat el president del govern espanyol per poder ser investit per segona vegada i poder encapçalar un nou mandat han estat unes transferències importants en termes econòmics, com la seguretat social al País Basc, tancant amb el PNB aquest acord, que va ser l’últim a signar-se. El PSOE ha pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya una part de l’amnistia i també el traspàs de competències com Rodalies, i el més complicat ha estat l’acord amb Junts per Catalunya i Puigdemont, per a una amnistia total per al procés des del 2012 fins al 2023.
La decisió de Pedro Sánchez de convocar eleccions generals l’endemà de la derrota majoritària a les eleccions municipals i autonòmiques a tot Espanya va ser un gran encert, ja que Sánchez seguirà a la Moncloa. Després dels comicis, els pactes entre el PP i la ultradreta van ser claus per reactivar un votant d’esquerres que s’havia quedat a casa als comicis anteriors. S’ha de reconèixer la capacitat mobilitzadora i l’instint polític de Pedro Sánchez. El més resistent de tots els presidents, i el que millor executa les seves estratègies, reconegut sobretot pels seus detractors, el cert és que Pedro Sánchez Pérez-Castejón és de nou president del Govern, i aquesta vegada, amb més vots que l’anterior investidura, que va ser per majoria simple. El polític madrileny ha guanyat el pols al partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo i cal veure si el polític gallec seguirà al capdavant del partit popular almenys a mitjà termini.
El Partit Popular ha estat derrotat i haurà de reflexionar pel que fa a la seva estratègia respecte al nou govern format per Sánchez. Pot optar, per una col·laboració cordial amb control permanent al govern o bé, per l’opció més probable, la de fer una oposició dura amb mà de ferro. Amb tota seguretat, es pot afirmar que l’amnistia implicarà un cost polític per al Partit Socialista, que juga amb avantatge i és que encara falta molt temps per a les següents eleccions generals.
De moment, el PP s’ha de preparar per a les següents eleccions europees encara que tampoc no es poden considerar un plebiscit, que ja ha perdut davant Sánchez. Podrien servir per a la reafirmació de lideratge de Feijóo, que no ho tindrà gens fàcil a partir d’ara i que ha de treballar bé el seu lideratge intern per no seguir el mateix camí que el seu antecessor, Pablo Casado, destronat com a líder de l’oposició fa dos anys pels seus mateixos companys de partit.
Max Sierra és estudiant de Ciències Polítiques a la UB
