Publicitat
spot_img

Un nou nom pel carrer d’Alfons XII

Publicat el 21.3.2017 9:30

Galvany – Turó Parc

Jordi Llorach i Cendra

L’Ajuntament de Barcelona vol canviar els noms d’alguns carrers de la ciutat. Convindria aprofitar l’ocasió perquè al nomenclàtor ciutadà no hi figuri cap referència política o tendència ideològica. D’aquesta manera, tothom se sentiria més còmode i els nostres descendents s’evitaran fer nous canvis en el futur. Sempre que sigui possible, opino que el millor és emprar noms “neutres”, sobretot de tipus geogràfic, històric o popular relacionats amb els llocs per on transcorre el carrer afectat. Un d’ells, és el carrer d’Alfons XII.

Quan Sant Gervasi de Cassoles era un municipi independent, constava de tres districtes: Bonanova, a la part nord, amb els barris del Puig i de Craywinckel, Putxet, a l’est, amb els barris de Beltran i Farró, i Lledó, al sud, amb el barris de Galvany i Laforja. El nom de Lledó o Lladó tenia l’origen en una antiga masia situada on ara hi ha els carrers de Tavern i Rector Ubach, amb terrenys que ocupaven l’actual zona de Laforja. Segurament des d’èpoques romanes, aquests paratges han estat travessats per una via molt utilitzada per persones i tota mena de carruatges. Comunicava la Barcelona emmurallada amb la part meridional de la serra de Collserola i transcorria pels actuals carrers d’Alfons XII, Atenes i Sant Gervasi de Cassoles. Des de l’any 1878, pel carrer d’Alfons XII hi van circular tramvies a vapor –amb el número 17- que feia el recorregut des de la plaça Catalunya fins a prop de l’església dels Sants Gervasi i Protasi. L’any 1903 la línia va ser electrificada, i va ser eliminada poc després de la Guerra Civil. Tot plegat, ocasionà que el carrer d’Alfons XII esdevingués una mena de carrer major, a l’entorn del qual i a partir del segle XIX, s’hi van edificar cases d’un o dos pisos, locals i magatzems amb activitats menestrals i alguna torre senyorial, com per exemple Can Ferrer.

A finals del segle XIX i principis del XX,
el carrer d’Alfons XII esdevingués
una mena de carrer major de Sant Gervasi

Publicitat

Per a fer el canvi de nom del carrer d’Alfons XII, es podria recuperar alguna de les denominacions que ha tingut el carrer, per exemple Bèlgica, durant la República del segle passat. De totes maneres, crec que és millor emprar altres criteris. Per això, recolzo l’encertada idea de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi Sud que proposa dir-ne carrer de Lledó. Hi ha, però, l’inconvenient que al nomenclàtor dels carrers barcelonins ja hi consta aquest nom. Es tracta d’un carrer del districte de Ciutat Vella, que comença a la plaça de Sant Just i transcorre en direcció al mar. Per evitar la duplicitat, opino que l’Associació podria suggerir que es denomini carrer de Can Lledó, no de Lledó sol. També hi ha una altra possibilitat. Per les característiques històriques del carrer proposo el nom de Camí o Antic Camí de Sant Gervasi. Veurem quina és l’opinió dels veïns afectats. D’ells en depèn, la decisió definitiva.

Imatge destacada: gravat d’Alfons XII cap a l’any 1890; viquipèdia.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí