Publicitat

Elina Norandi recupera les dones artistes del fons d’art del diari Avui en una exposició

Moltes dones artistes van ser oblidades per la crítica d’art, no convidades pels circuits expositius públics i privats, i, fins i tot, silenciades per l’acadèmia

spot_img

Publicat el 7.3.2024 20:30

Cultura

Felip González, docent d’ESDAPC i crític d’art

El passat dissabte 2 de març, en el marc de les reivindicacions del Dia Internacional de la Dona (8M), es va inaugurar l’exposició Esclats d’un instant 90’s. Fons d’art del diari Avui. L’aportació de les artistes al Museu d’Art de Girona, a càrrec de la comissària Elina Norandi, exprofessora de l’Escola d’Art i Disseny de la Llotja, ubicada al barri de la Bonanova, i investigadora experta en gènere i dones artistes catalanes dels segles XIX i XX. Esclat d’un instant 90’s és un únic projecte expositiu conformat per dues exposicions col·lectives que, en clau de gènere i art català, la curadora Norandi ha traçat la radiografia de les dones artistes, que van donar obres al diari Avui en la primera convocatòria pública de 1975 i en la segona convocatòria de 1994.

Publicitat

La primera exposició centrada en els Esclats d’un instant 70’s, celebrada entre el 25 de febrer de 2023 i el 28 de setembre de 2024, es va focalitzar en les donacions de 51 obres realitzades per dones artistes durant la dècada dels anys 70, responent a la primera crida com a ferm compromís envers la cultura i la llengua catalana. La segona i actual exposició anomenada Esclats d’un instant 90’s, vigent fins al 2 de febrer del 2025, parteix d’una segona crida que la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas va materialitzar en el comissariat d’una exposició al CCCB, el setembre de 1994.

Publicitat
Interior de l’exposició ‘Esclats d’un instant 90’s’

A totes dues mostres, s’ha fet palès d’algunes personalitats artístiques reconegudes per les seves trajectòries professionals, si ho comparem amb els homes artistes, com ara Esther Boix, Colita, Pilarín Bayés, Maria Girona, Fina Miralles… No obstant, Norandi alerta sobre la subeltarització de les dones artistes que, des d’un masclisme sistèmic i paternalista, moltes dones artistes van ser oblidades per la crítica d’art, no convidades pels circuits expositius públics i privats, i, fins i tot, silenciades per l’acadèmia.

‘Esclats d’un instant 90’s’ fins al 2 de febrer del 2025

Pel que fa a aquesta segona mostra, podrem gaudir de 35 obres -escultures, ceràmiques, instal·lacions i pintures- d’una vintena de dones artistes que, independentment de la seva qualitat artística, s’ha volgut rescatar i posar en valor l’aportació de les artistes catalanes en un context conjuntural democràtic i postolímpic, en què la cultura i l’art estaven dominades per homes misògins i sexistes.

Mediterrània. Josepa Filella Casanovas

Dins d’aquest rerefons, només algunes artistes van fer donatius a ambdues fites i, per tant, han participat en les dues mostres expositives del Museu d’Art de Girona, com per exemple Madola, Maria Bofill, Pilarín Bayés, Amèlia Riera, Maria Girona, Colita, Maria Assumpció Raventós i Maria Teresa Codina. I, a més, cal assenyalar que, llevat de l’encàrrec del diari que se li va fer a la Pilarín Bayés amb la il·lustració Avui del jovent (1984), algunes obres van ser concebudes expressament per l’Avui, en què la seva imatge corporativa es va integrar en les seves propostes plàstiques, com es pot veure en el quadre Sense Títol (s.d.) de Rosa Espinosa, al collage Mediterrània (1986) Josepa Filella Casanovas i la pintura Poema visual AVUI (1994) de Maria Teresa Codina.

Traces de llum III (1993). Asumpció Mateu Negre

Durant l’acte inaugural, mentre la curadora feia la visita guiada, anava interpel·lant in situ amb les artistes presents sobre el propi procés creatiu de les obres exposades i, alhora, connexió amb la segona crida del diari. Gran part de les artistes van manifestar el seu entusiasme per tornar a veure les seves obres en un excel·lent estat de conservació com ara l’obra matèrica Traces de llum III (1993) d’Assumpció Mateu, la peça de seda titulada Mediterrània (1998) de Kima Guitart i la pintura L’home i el mar (1991) de Maria Assumpció Raventós. L’artista Pia Crozet es va quedar força impressionada perquè se li ha dedicat una paret sencera per instal·lar les nou peces de la Sèrie Bòsnia (1994).

Sèrie Bòsnia. Maria Pia Crozet Caulier

Finalment, s’ha de fer esment a les paraules encoratjadores de la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, i de la directora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández, que van posar de manifest la rellevància de seguir cercant, redescobrint i visibilitzant més veus de dones artistes que, encara són desconegudes i menystingudes pel món de l’art oficial, comercial i acadèmic.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La Fundació Felícia Fuster inaugura l’exposició “Conxa Sisquella, simfonies de colors”

La mostra recull les obres d'estil informalista de l'autora i es podrà visitar fins al 18 de juliol

El Pere Pruna obre una convocatòria per escollir els artistes que s’exposaran el 2026

Es poden enviar propostes al centre cívic de qualsevol disciplina, des de l'1 d'abril fins al 30 de maig

“Re-Escriure la història”, l’exposició que desvela el procés creatiu al Centre Cívic Pere Pruna

Fins al 15 de març es podran veure una quinzena de matrius elaborades per l'artista Eulàlia Llopart

‘Exilio’, l’exposició sobre l’experiència migratòria al Centre Cívic Can Castelló

Del 13 al 28 de febrer es podran veure les escultures de l'artista Jimena Lucas
spot_img

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

El veïnat del Tibidabo fa un pas més per a la recuperació del Tramvia Blau: “Tenim gairebé 3.000 firmes”

L'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo critica la falta de transparència política i reclama que torni l'emblemàtic vincle i consolidar l'avinguda com un espai "funcional, cuidat i autèntic"

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]