Cultura
Felip González, docent d’ESDAPC i crític d’art
El passat dissabte 2 de març, en el marc de les reivindicacions del Dia Internacional de la Dona (8M), es va inaugurar l’exposició Esclats d’un instant 90’s. Fons d’art del diari Avui. L’aportació de les artistes al Museu d’Art de Girona, a càrrec de la comissària Elina Norandi, exprofessora de l’Escola d’Art i Disseny de la Llotja, ubicada al barri de la Bonanova, i investigadora experta en gènere i dones artistes catalanes dels segles XIX i XX. Esclat d’un instant 90’s és un únic projecte expositiu conformat per dues exposicions col·lectives que, en clau de gènere i art català, la curadora Norandi ha traçat la radiografia de les dones artistes, que van donar obres al diari Avui en la primera convocatòria pública de 1975 i en la segona convocatòria de 1994.
La primera exposició centrada en els Esclats d’un instant 70’s, celebrada entre el 25 de febrer de 2023 i el 28 de setembre de 2024, es va focalitzar en les donacions de 51 obres realitzades per dones artistes durant la dècada dels anys 70, responent a la primera crida com a ferm compromís envers la cultura i la llengua catalana. La segona i actual exposició anomenada Esclats d’un instant 90’s, vigent fins al 2 de febrer del 2025, parteix d’una segona crida que la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas va materialitzar en el comissariat d’una exposició al CCCB, el setembre de 1994.
A totes dues mostres, s’ha fet palès d’algunes personalitats artístiques reconegudes per les seves trajectòries professionals, si ho comparem amb els homes artistes, com ara Esther Boix, Colita, Pilarín Bayés, Maria Girona, Fina Miralles… No obstant, Norandi alerta sobre la subeltarització de les dones artistes que, des d’un masclisme sistèmic i paternalista, moltes dones artistes van ser oblidades per la crítica d’art, no convidades pels circuits expositius públics i privats, i, fins i tot, silenciades per l’acadèmia.
‘Esclats d’un instant 90’s’ fins al 2 de febrer del 2025
Pel que fa a aquesta segona mostra, podrem gaudir de 35 obres -escultures, ceràmiques, instal·lacions i pintures- d’una vintena de dones artistes que, independentment de la seva qualitat artística, s’ha volgut rescatar i posar en valor l’aportació de les artistes catalanes en un context conjuntural democràtic i postolímpic, en què la cultura i l’art estaven dominades per homes misògins i sexistes.
Dins d’aquest rerefons, només algunes artistes van fer donatius a ambdues fites i, per tant, han participat en les dues mostres expositives del Museu d’Art de Girona, com per exemple Madola, Maria Bofill, Pilarín Bayés, Amèlia Riera, Maria Girona, Colita, Maria Assumpció Raventós i Maria Teresa Codina. I, a més, cal assenyalar que, llevat de l’encàrrec del diari que se li va fer a la Pilarín Bayés amb la il·lustració Avui del jovent (1984), algunes obres van ser concebudes expressament per l’Avui, en què la seva imatge corporativa es va integrar en les seves propostes plàstiques, com es pot veure en el quadre Sense Títol (s.d.) de Rosa Espinosa, al collage Mediterrània (1986) Josepa Filella Casanovas i la pintura Poema visual AVUI (1994) de Maria Teresa Codina.
Durant l’acte inaugural, mentre la curadora feia la visita guiada, anava interpel·lant in situ amb les artistes presents sobre el propi procés creatiu de les obres exposades i, alhora, connexió amb la segona crida del diari. Gran part de les artistes van manifestar el seu entusiasme per tornar a veure les seves obres en un excel·lent estat de conservació com ara l’obra matèrica Traces de llum III (1993) d’Assumpció Mateu, la peça de seda titulada Mediterrània (1998) de Kima Guitart i la pintura L’home i el mar (1991) de Maria Assumpció Raventós. L’artista Pia Crozet es va quedar força impressionada perquè se li ha dedicat una paret sencera per instal·lar les nou peces de la Sèrie Bòsnia (1994).
Finalment, s’ha de fer esment a les paraules encoratjadores de la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, i de la directora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández, que van posar de manifest la rellevància de seguir cercant, redescobrint i visibilitzant més veus de dones artistes que, encara són desconegudes i menystingudes pel món de l’art oficial, comercial i acadèmic.
