Publicitat

A la farmàcia Caldés

spot_img

Publicat el 26.6.2015 9:00

treballant a Sant Gervasi

Fotografies: Javier Sardá; textos: Jesús Mestre

Publicitat
Mobiliari d’estil alfonsí, de finals del segle XIX, que encara es conserva a la farmàcia. Fotografia de Javier Sardá
Mobiliari d’estil alfonsí, de finals del segle XIX, que encara es conserva a la farmàcia.
Fotografia de Javier Sardá

Al carrer d’Alfons XII, prop de la plaça Molina i darrere de la Clínica del Pilar, hi ha una farmàcia que té més de 100 anys d’antiguitat. És possible que sigui la primera de Sant Gervasi de Cassoles, fundada cap al 1890: el mobiliari és encara l’original i és d’estil alfonsí, el corresponent a les darreres dècades del segle XIX. Aleshores per aquest carrer passava el tramvia de vapor que anava de Barcelona fins a Sant Gervasi, la plaça de la Bonanova i acabava el trajecte a Sarrià. Era una de les artèries comercials de la vila: fins als anys quaranta del segle XX, al costat de la farmàcia hi havia una vaqueria, poc més enllà una carnisseria i una peixateria… de fet només queda la perruqueria i la matalasseria.

Publicitat

L’any 1919, Joaquim Caldés Martí, nascut el 1884 a Alzira, prop de València, va comprar la farmàcia que ja hi havia, i li va posar el nom que encara manté el retòl de la façana. Joaquim Caldés era fill del farmacèutic d’Alzira, una família que també es dedicava al conreu i la comercialització de taronges, i va fer la carrera de farmàcia a València. Amb el diploma de farmacèutic encara calent, va anar a veure món a l’Argentina però, en esclatar la Primera Guerra Mundial, decideix tornar a Espanya i el 1919 s’estableix 20150527FarmaciaEnricEscarraCaldes_DSC1270cmyka Barcelona, a la farmàcia del carrer Alfons XII. Aquí fa arrelar el llinatge de farmacèutics: té dos fills, en Joaquin i l’Enrique, que segueixen la professió, i una filla, l’Adela que es va casar amb Manuel Escarrà, també farmacèutic i titular d’una farmàcia a Sabadell. A partir dels anys quaranta, l’avi Joaquim i el seu fill Joaquin porten la farmàcia, mentre que l’Enrique dubte entre seguir la professió familiar o dedicar-se a la pintura, la seva autèntica passió. Un dia, un veí i client habitual, sobretot per l’ús que feia del telèfon de la farmàcia —un dels pocs que hi havia a la zona—, en Joan Brossa, es va deixar un llibre sobre pintura al taulell, i l’Enrique s’hi va interessar. Juntament amb un amic, el també pintor Joan Ponç, l’Enrique va visitar Brossa i els va posar en contacte. I plegats van establir relació amb altres artistes que vivien o freqüentaven el barri de la plaça Molina: Modest Cuixart, Antoni Tàpies i altres que per aquesta època, principis dels anys cinquanta, posaven fonaments a l’art contemporani a partir de Dau al Set. Enrique, després de pensar-hi molt, es decidí per fer de farmacèutic i mai més va tornar a tocar la pintura.

Tertúlia a la rebotiga, els anys cinquanta. D'esquerra a dreta, el fotògraf M. Coria, J. Fluvià, Enrique, Joaquin, el pintor Mercader,  Roure i l'arquitecte Sixte. Fotografia de la farmàcia Caldés.
Tertúlia a la rebotiga, els anys cinquanta. D’esquerra a dreta, el fotògraf M. Coria, J. Fluvià, Enrique, Joaquin, el pintor Mercader, Roure i l’arquitecte Sixte. Fotografia de la farmàcia Caldés.

L’avi Joaquim va morir l’any 1966 i la farmàcia va passar als fills. Seguia sent un servei indispensable pel barri tot i que ja no hi havia les angúnies i els problemes de proveïment d’alguns productes, com va passar amb la penicil·lina els anys de la postguerra. La farmàcia també era coneguda per les tertúlies de la “rebotiga”, la sala on els farmacèutics preparaven medicaments pels seus clients a partir de la fórmula magistral proporcionada pel metge. Enric Escarrà Caldés —fill de l’Adela— s’incorpora el 1986 a la farmàcia al costat de l’oncle Enrique i la seva esposa Rosita. Avui l’Enric és qui porta el negoci i segueix mantenint la relació d’amistat, de confiança i d’agraïment amb els clients, que de vegades passen de generació en generació. Alguns són pares que provenen de la Clínica del Pilar i vénen a la cerca de pomades pel fill recent nascut. El llinatge familiar pot seguir fins a la cinquena generació en la seva filla, la Clàudia, que avui estudia farmàcia… i descobreix a poc a poc un món més complicat del que sembla: per ser farmacèutic cal saber molta química, i biologia, botànica, geologia entre altres ciències.

Enric Escarrà a la sala de "trofeus". Segons l'Enric, cada producte farmacèutic el fruit de llargues recerques de laboratori, per tant, també són uns trofeus que el farmacèutic administra als seus clients. Fotografia de Javier Sardá
Enric Escarrà a la sala de “trofeus”. Segons l’Enric, cada producte farmacèutic el fruit de llargues recerques de laboratori, per tant, també són uns trofeus que el farmacèutic administra als seus clients.
Fotografia de Javier Sardá
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Festa Major de Sant Gervasi – la Bonanova 2025: el programa amb totes les activitats

Del 5 al 15 de juny la plaça de la Bonanova s'omple de cultura popular, música, activitats infantils, àpats populars i espectacles per a tots els públics

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

La “Desfilada diversa” de la Fundació ESMEN reivindica i empodera la moda inclusiva

L'acte, celebrat el 25 d'abril, ha estat la cloenda de la Setmana Cultural organitzada per la Universitat Blanquerna-URL

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari
spot_img

Jesuïtes Sant Gervasi i el Casal Sant Ildefons: una aliança transformadora a través del TR i el voluntariat

La proposta educativa combina l’aprenentatge acadèmic amb el compromís social, permetent que els estudiants col·laborin setmanalment amb diferents entitats del barri i la ciutat

Josep Carner, un poeta excels dins un rostre inacabat

Va instal·lar-se a Sarrià l'any 1914, en una torre llogada al carrer de Pomaret; va publicar alguns poemes en el butlletí de l'Orfeó Sarrianenc i a La Cònsola, revista impulsada per J.V.Foix

Neix una associació a Collserola per situar la creativitat al centre de la vida veïnal

Collserola Creativa ja compta ja amb 32 socis i fa una crida a la participació per seguir construint una oferta cultural col·lectiva i arrelada al territori

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]