La relació amb els records: nostàlgia positiva i terapèutica

Salut i Cures

Ainhoa Conesa

Les malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer i altres tipus de demència, representen un dels grans reptes socials de l’actualitat. Aquestes afecten progressivament la memòria, el llenguatge, l’orientació i altres capacitats cognitives, provocant canvis importants tant en la vida de les persones afectades com en la dels seus familiars i cuidadors.

A mesura que la malaltia avança, els records més recents tendeixen a desaparèixer, mentre que moltes vivències del passat, especialment aquelles vinculades a emocions intenses i significatives, acostumen a mantenir-se presents durant més temps. En aquest context, la nostàlgia positiva i terapèutica es converteix en una eina important d’acompanyament emocional i social.

Des de l’àmbit de l’educació social, les fotografies i els àlbums de records tenen un valor que va més enllà de conservar records visuals. Esdevenen recursos terapèutics que permeten reconnectar les persones amb la seva història de vida, reforçant la identitat personal i el sentiment de pertinença. Quan una persona observa retrats de la seva infància, joventut, celebracions familiars o moments importants, no només mira una imatge: reviu emocions, experiències i sensacions que formen part de la seva trajectòria vital.

Moltes vegades, una fotografia és capaç de despertar records que semblaven oblidats. Una instantània d’un aniversari, un viatge o un familiar pot generar converses espontànies, expressions d’alegria i moments de connexió emocional molt significatius. Encara que la memòria recent es vegi afectada, l’emocional sovint continua activa, fet que permet mantenir viu el vincle amb aquells moments importants de la vida.

Revisar records visuals en un ambient tranquil genera espais de calma i seguretat emocional. Les imatges ajuden a reconèixer rostres, llocs i situacions familiars, aportant estabilitat i confiança. A més, aquesta activitat afavoreix la comunicació i la interacció social, ja que les fotografies actuen com un estímul que facilita el diàleg i la participació.

Des d’una perspectiva educativa i social, treballar amb retrats i imatges significa donar valor a la història de vida de cada persona. Reconèixer aquesta trajectòria vital és essencial per preservar la dignitat i l’autoestima, recordant que darrere de la malaltia continua existint una identitat plena d’històries, sentiments i vivències. En definitiva, l’ús terapèutic de les instantànies és una pràctica senzilla, però profundament humana que ajuda a mantenir viva la memòria emocional i els vincles afectius.

Ainhoa Conesa és educadora social de la Fundació Uszheimer