Publicitat

Amanides de lletuga

spot_img

Publicat el 19.6.2018 9:30

Opinió / Cuina de Convent

Fra Valentí Serra

El temps de primavera és la millor època per a les lletugues i de menjar-les amanides o enciamades. Habitualment hom acostuma a rebutjar-ne les primeres fulles quan, de fet, són les més gustoses i les més agraciades amb nodriments vitamínics. De lletugues (llat., Lactuca sativa; cast., lechuga) n’hi ha de moltes menes i les podem agrupar en tres grups: allargats, de cabdellada i acolorits de fulla solta.

Publicitat

Els de tipus “allargat” solen ser unes lletugues llargues i estretes, i amb unes fulles de color verd obscur de gruix notable i de textura cruixent, però sense formar cabdell. El tipus més tradicional és la lletuga “romana”, que és una hortalissa ideal per a qualsevol tipus d’amanida i molt apte per elaborar sucs i salses. També és molt apreciada la varietat anomenada “maravilla”, que és semblant a la “romana”, però és més curta i cruixent.

Publicitat

Les varietats “cabdellades”, són unes lletugues que formen un cabdell de fulles toves i mantegoses. La més apreciada és la lletuga dita “icerberg” junt amb “l’enciam francès”, que són unes hortalisses amb fulles en forma de cabdell i amb els extrems vermellosos que tenen un gust lleugerament àcid que combina excel·lentment amb els formatges. Recentment els experts en gastronomia han potenciat els “cabdells de Tudela”, que són unes hortalisses de tija petita i amb un cabdell semblant a la col i que són ideals per combinar-los amb amanides avinagrades on hi hagi tonyina, anxoves o seitons.

La varietat de lletuga dita “fulles soltes”, que no formen cabdell i tenen les fulles soltes, de color vermellós o fosc, la varietat més apreciada és la dita “fulla de roure”, amb fulles ondulades arrissades i de sabor amargant molt apte per acompanyar la carn de ploma.

Recentment alguns experts en gastronomia recomanen d’amanir les hortalisses amb sal mineral de l’Himalaia, coneguda popularment com a “sal gris”, molt rica en iode. A casa nostra s’ha estimat molt la sal de Cardona (com a sal mineral) i la sal d’Eivissa (com a sal marina), tant per cuinar i amanir com, també, per guardar la carn i el peix en salaó. A l’article vinent vull tractar, si Déu ho vol, novament sobre la carn porcina en la cuina pairal i conventual.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

La castanyada 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

La programació de totes les activitats barri a barri

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí