Publicitat

Ansietat sonora

El relat d'Elsa Corominas sobre la música com a eina per a oblidar les preocupacions

spot_img

Publicat el 13.4.2025 9:00

El Relat

Elsa Corominas

Als encantadors de serps amb plomes i als sultans of swing.

Publicitat

Inicialment em feia gràcia que el veí de sota toqués el piano cada vespre. Solia, amb certa destresa, fer música clàssica fàcil de reconèixer, i això feia que la casa adquirís solemnitat i alegria a l’hora de fer el sopar. S’encallava sovint amb La campanella de Franz Liszt i era com donar un impuls energètic per abordar les darreres coses que cal fer en una casa abans d’anar a dormir. Si tocava tard, tenia el detall de practicar els Nocturns de Frédéric Chopin, amb la qual cosa fins i tot es podia dir que ens bressolava, ja al llit.

Publicitat

Però quan va començar el bon temps semblava que havia afegit al piano alguna mena d’aparell electrònic o que jugava amb l’ordinador per a introduir sons psicodèlics i el que fou acompanyament harmònic es va anar convertint en una incomoditat. 

Me’l vaig trobar a l’ascensor un dia qualsevol i li vaig preguntar:

–Hem notat alguns canvis en la música que practiques cada vespre…

–Sí, va dir, es que he començat a treballar com a discjòquei –i va moure les dues mans alhora com si les desplacés sobre discos fonogràfics per controlar-ne els sons.

–Ah! –vaig dir jo–  I no seria millor que practiquessis en una discoteca?

–Ha, ha, ha! –va riure– No, no, és que bàsicament hi ha dos tipus de DJs, els que ens agrada la música i els que els agrada la festa, o com a mínim els agrada més una cosa que l’altra. Jo soc clarament dels primers –va tornar a riure fort i la seva rialla era més divertida que el que deia.

Suposo que vaig fer una cara de sorpresa tan estranya que va optar per seguir-me explicant la seva inclinació.

–Jo vinc de la música clàssica i com a discjòquei només toco en llocs segurs, on em senti protegit. Locals que em garanteixin un bon so i una mínima interacció amb la gent… 

I abans que jo digués res va afegir, assenyalant-se les dues orelles: 

–I sempre estic molt atent a la varietat de la música, no sols a la que agrada a la majoria. 

–Ah, molt bé –vaig dir reconeixent que el seu discurs ben elaborat m’havia atrapat.

–De fet ja ho anireu notant, jo he viatjat molt i em situo molt prop del worldbeat… adéu bona tarda! –havia arribat al seu pis.

I vaig entrar a casa angoixada. No sabia què era el worldbeat i no sabia com una conversa que havia de conduir a frenar la intrusió musical del veí havia acabat com si ens fes un favor. Vaig deixar la jaqueta i la bossa de mala manera i vaig córrer a googlejar la paraula “worldbeat”, la Wikipèdia deia: “Worldbeat fa referència a qualsevol estil de música que fusioni la música tradicional i folklòrica amb música electrònica, rock i influències pop”. I es va apoderar de mi una ansietat que no sabia com anomenar i que s’afegia a l’ecoansietat, l’ansietat laboral i la més recent ansietat ètica que em generava viure en un món tan poc humà. Ansietat sonora?

I efectivament aquell vespre vam començar a notar en forma de notes musicals el maleït worldbeat. Una mena de voràgine de sons d’arreu del món que generava tal estrès a casa que cada dia hi havia una discussió a l’hora de sopar, que solia iniciar-se amb una valoració familiar sobre si jo exagerava o no amb el fet de sentir-me envaïda per les danses orientals, els crits flamencs, les proclames estridents dels balls urbans o els udols i laments amb ritme de jazz de fons.

Un dia, que des que vaig sortir de la feina ja vaig anar acumulant angoixa tot el camí fins arribar a casa, vaig parar a la porta de casa del discjòquei, que ja començava a dominar la nit amb una mena de so de l’Índia enervant i repetitiu. Em va obrir amb un instrument llarg a la mà que jo no havia vist mai.

–Escolta, és que resulta que ja estem descobrint el que és el worldbeat a casa  –vaig dir amb ironia.

–Oh que bé, me n’alegro! –No havia captat la intenció del meu to de veu! – Ja veureu que ara després d’uns mesos d’afrobeat, black music, electro belldance i flamenc fusionat amb soul, m’estic interessant per la música de l’Índia, serà genial! 

I mostrant-me l’instrument amb orgull va afegir:

–M’he comprat aquest sitar per anar mesclant els seus sons amb funk i altres estils més endavant. Us encantarà! Et deixo que estic entusiasmat amb el meu nou instrument!

I tancà la porta.

En el meu desconcert em vaig deixar endur per les notes dolces del sitar, que es tornaven a sentir per tota l’escala i vaig pensar que en realitat aquell neguit al voltant de les músiques m’havia fet oblidar les múltiples ansietats i angoixes que l’estat del món em generava darrerament. Vaig decidir llavors recrear-me en la meva ansietat musical i deixar-me sorprendre pels ritmes de tot arreu. Això sí, si un dia se li acudia incorporar la violència verbal i el sexisme insuportable instal·lat en alguns estils musicals, li cantaria les quaranta!

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Poqueta cosa

El relat d'Elsa Corominas

“La família Camaleot”, el relat d’Elsa Corominas

"Els Camaleot eren una família molt peculiar que dominava l’art d’imitar. El matrimoni va tenir sis fills i a cadascun li va ensenyar com aprofitar al màxim aquesta habilitat"

“El fil invisible”, el relat d’Elsa Corominas

"Alguna vegada guanyava als escacs tot i que solia emprendre un viatge mental distret en cada partida"

En caiguda lliure

El relat d'Elsa Corominas sobre la voluntat d'actuar quan presencies una agressió masclista
spot_img

Els nens del Tècnic Eulàlia estem de celebració

"Era una mena d’oasi solitari i valent, com un centre de pacífica resistència cultural i pedagògica"

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano

Horaris dels equipaments de Sarrià – Sant Gervasi per l’estiu de 2025

Durant juliol i agost, els centres municipals modifiquen el temps d'obertura

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]