Publicitat

Aquelles nits d’estiu

Un relat curt de Pere Equisoain per a El Jardí          

spot_img

Publicat el 11.9.2024 11:34

El Racó del Veïnat

Pere Equisoain

Sobre la taula del restaurant sobrevolava una passió difícilment continguda. I és que el de menys era el sopar. Llavors tot semblava fàcil, senzill, farcit de missatges i senyals inequívocs. Aquella nit, ell li va acaronar un pit a la sortida del restaurant aprofitant la foscor i el silenci d’aquell carrer de la zona alta. “Descarat!” va dir ella amb un somriure còmplice, un somriure d’acceptació. De fet, en aquell moment de les seves vides tot es veia senzill, amb més sobreentesos que paraules. No calien. Varen haver-hi altres nits, altres carícies, altres acceptacions mudes i recíproques. Varen creure que el temps no existia, que el món s’havia aturat aquell estiu no fa tant.

Publicitat

Ja a l’habitació de l’hotel després d’un vol tranquil i d’anar al bufet lliure abans que el tanquessin varen pujar a l’habitació. Ell li va posar la mà sobre un pit. Ella li va enretirar amb brusquedat.

Publicitat

— Però que fas? Què t’has cregut? Deixa’m! Pesat!

Havien passat uns anys, potser tres, des d’aquelles nits d’estiu. Encara eren joves i les inèrcies es mantenien si més no en el fer del noi. Sense adonar-se’n el comportament d’ell mantenia uns rutinaris automatismes malgrat que no era la primera vegada que havia estat rebutjat. Ella trobava a faltar l’excitant incertesa de les primeres vegades, l’acaronament suau com una sol·licitud. No volia fer l’amor perquè fos el que tocava.

Amb el temps el noi ho envia interioritzat com un primer pas habitual. L’acaronament anava derivant cap a una mena de grapeig brusc o això li semblava a la noia. El que al principi tenia sempre la resposta que tots dos desitjaven ara s’havia convertit en una incerta petició que de vegades el noi veia com una súplica humiliant. En quin moment una impulsiva mà sobre un pit havia deixat de ser un espontani esclat de desig per convertir-se en una súplica d’un bocí d’amor o potser només de sexe?

Desperts, sense parlar ni dormir, sense fer res, esperant el son tots dos recorden amb enyor aquelles nits en el que el de menys era el sopar.           

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La Torre de Collserola: una mirada diferent 

"Mai no havia pensat que de nit i al ras pogués ser una mena de brúixola per a qui dorm al carrer"

La noia del súper

"Fins i tot en els moments més costeruts, una bona actitud et fa anar endavant: com la noia del súper"
spot_img

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

Clàudia Sucarrat, veterinària: “No vaig aprendre a llegir fins que em van comprar una enciclopèdia d’animals”

Amb 32 anys, l'exalumna d'Orlandai ja en fa cinc que va obrir La Veterinària de Sarrià: en aquesta entrevista repassa el recorregut fet fins ara i els reptes de futur

La Comunitat de Sant Ildefons enceta un trimestre dedicat a la pau al cor de Galvany

Amb un seguit d'activitats, la Parròquia es reafirma com un punt obert de trobada per a la reflexió i l’esperança

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí