Cultura
El Jardí
Entre el 2 i el 31 de maig el Teatre La Gleva acull ‘Speer’, una producció pròpia dirigida per Ramón Simó i interpetada per Pep Munné i Xavier Ripoll sobre l’obra creada l’any 1998 per Esther Vilar, inspirada en el ministre i amic d’Adolf Hitler, Albert Speer.
L’espectacle és una comèdia amarga d’intriga política sobre la figura d’Speer, personatge destinat a substituir a Hitler al capdavant del III Reich. Va ser un dels 24 màxims dirigents nazis encausats en el procés de Nüremberg, i l’únic que va evitar la pena de mort. Després de complir una pena de 20 anys de presó, va sortir en llibertat l’any 1966 i es va reincorporar a la seva activitat com arquitecte i va escriure diversos llibres autobiogràfics, a través dels quals va intentar treure’s de sobre l’estigma d’haver estat un dels principals responsables de l’Holocaust.
L’espectacle que acollirà el Teatre de la Gleva escenifica quan Speer, després de sortir de la presó, rep un historiador-funcionari de la RDA en el seu antic despatx, on Speer havia desenvolupat el projecte de remodelació de Berlín, rebatejada Germania, com a capital del Reich per a després d’una victòria del nazisme que finalment no es va produir. De la conversa amb el seu interlocutor, n’emanen reflexions sobre el poder, la barbàrie i la visió i revisió de la història recent que es va entrallaçant amb una trama d’equívocs i enganys.
L’obra i la seva trajectòria
L’espectacle es va estrenar l’any 1998, en el que havia estat el despatx de l’arquitecte, amb Karl Maria Brandauer com a director i en el paper de Speer. Gràcies a la gran expectació que va aconseguir, la mateixa producció va ser presentada més endavant a l’Almeida de Londres.
El muntatge se situa just en el moment en què Speer surt de la presó i rep a un historiador funcionari de la RDA en el seu antic despatx, on Speer havia desenvolupat el projecte de remodelació de Berlín, rebatejada com a Germania i pensada com a capital del Reich, per a després d’una victòria del nazisme que no es va produir. A través de la conversa amb el seu interlocutor es posaran sobre la taula reflexions sobre el poder, la barbàrie i la visió i revisió de la història recent que es va entrellaçant amb una trama d’equívocs i enganys.