Cultura
Jesús Mestre
Un dels espais més esperats de la nova biblioteca és l’auditori, una caixa escènica polivalent que, juntament amb el Teatre de Sarrià, dota al barri d’uns magnífics escenaris. Al matí, l’auditori ja va ser estrenat en unes representacions infantils i a la tarda va acollir un homenatge al poeta J.V. Foix.
La regidora M. Eugènia Gay va obrir l’homenatge amb un parlament breu i precís en què va recordar que la Biblioteca és fruit de la reivindicació dels veïns de Sarrià que, després de 20 anys de lluita, van aconseguir que és fes aquest equipament en un lloc on en principi no estava previst. Gay va recitar amb precisió un magnífic poema de Foix, en què utilitza un dels seus reconeguts binomis, en aquest cas la raó i la follia: “Si pogués acordar Raó i Follia”.
Els records del poeta al districte
Va seguir un dels moments culminants de l’acte, amb la intervenció de l’artista i escenògraf sarrianenc Frederic Amat. Com a preludi, es va projectar una gravació del poeta recitant “Una rosa amb un ganivet al pit…”, vídeo del qual és autor el mateix Amat, que va propiciar una colla de records: el Foix travessant cada dia la plaça de Sarrià, l’amistat amb els seus pares o les visites a l’estudi del poeta a la casa del carrer Setantí, rodejat d’obres de Miró, García Lorca, Obiols, Tàpies o Ponç. Joan Miró o Josep Obiols eren de la mateixa generació de Foix, però Antoni Tàpies o Joan Ponç són d’una generació més jove a la que el poeta va acollir i ajudar. També ho va fer, com testimonia Amat, en generacions posteriors d’escriptors, poetes o artistes. D’aquí la importància de l’evocació d’un sarrianenc com Amat de l’estudi per on van passar-hi al llarg de la postguerra i primers anys de la democràcia molt creadors catalans. També va esmentar els conceptes de “centre i perifèria” en Foix, i va celebrar que s’obri una biblioteca en aquests temps d’incertesa.
També Vicenç Altaió va recordar “les lliçons de J.V. Foix” des del seu estudi, al que també va freqüentar. Altaió destacà l’esperit avantguardista del poeta que va mantenir al llarg de la seva vida, i que influí en tots els moviments creatius posteriors catalans de la segona meitat del segle XX: “Construir des de l’avantguarda, la norma”, deia Foix, i també: “Camineu, camineu i llegiu”, i s’esplaiava amb binomis antagònics: “L’u i el divers. El vell i el nou”. Altaió va recordar que els poetes no moren mentre hi hagi biblioteques.
Un altre sarrianenc, Jaume Mateu “Tortell Poltrona”, va fer una lectura d’un text immens de Foix: “Tocant a mà…”, un text de 1972 que el poeta dedica a Carles Riba. Comença: “Tots sabíem on era la Paret, però ignoràvem què hi havia darrere…” i acaba: “Aquest fet, ja registrat als arxius, va fer que, a la terra dels meus, posar-se de cara a la paret té un sentit del càstig escolar. Entre nosaltres, testimonis reivindicats, vol dir donar la cara, a frec de casa mateix, a un infinit curullat de prodigis i de miracles latents. Tocant a mà.” En Tortell —el nom va lligat a la pastisseria que tant de temps va regir la seva tia Maria— va fer una precisa i emotiva lectura d’aquest text, el més llarg que es va llegir durant la vetllada i que va permetre endinsar-se i gaudir en el món literari de Foix. També ens recordà que “estem al bar de la plaça!”.
Interpretacions interdisciplinàries de l’obra
La segona part de l’homenatge es va dedicar a interpretacions de l’obra de Foix en diversos camps artístics i científics. El primer, precedit per un missatge de Cesc Gelabert, va ser la projecció del vídeo Pops amb potes de camell, una interpretació d’aquest poema amb dansa i coreografia del mateix Gelabert, música de Maurici Villavecchia i vestuari de Lydia Azopardi. Seguí la presentació de l’enginy conegut com a Infoixmàtic, de Víctor Sunyol i Toni Clapés. La performance amb moviments i sons guturals de Laia Estruch a partir del poema dedicat a Tàpies. O la projecció del vídeo Els miracles del Mestre Cabestany, de Gabriel Ventura i Rosa Tharrats, amb al·lusions al Port de la Selva.
A la cloenda de l’acte, molt ben conduït per l’actriu Laura Sangrà, Margalida Trias, directora de la Fundació Foix, ens retornà la relació Foix i Sarrià tot agraint a la gent que havia participat en la passada primavera en l’acte de suport a la candidatura de J.V. Foix per la dedicació de la Biblioteca de Sarrià. Finalment, M. Assumpció Lailla, presidenta del Consell municipal de Sarrià – Sant Gervasi, va reblar el clau relacionant la creació personal i l’arrelament al territori en bona part de l’obra de Foix. I això l’ha fet universal.
