Publicitat

Augmenten els robatoris, disminueix la seguretat

Estic molt preocupada i disgustada amb la seguretat de Barcelona. Hem de sortir al carrer perquè algú ens faci cas?

spot_img

Publicat el 15.11.2018 12:00

El Racó del Veïnat

Elisabet Batlle

Barcelona encapçala tots els rànquings delictius de les grans ciutats espanyoles. Cada dia es roben aproximadament 9 motos. Vull explicar-vos la meva pròpia experiència i així donar a conèixer més sobre les accions policials davant d’un robatori de moto. El 4 d’octubre vaig sortir de casa meva i no vaig trobar la meva preciosa Honda SH 125 Sport, de tan sols dos anys de vida. Us podeu imaginar el drama? Primer histèria, ràbia, i després el profund vessament de llàgrimes. Vaig sentir una impotència immensa. Em vaig dirigir a la comissaria del carrer Iradier a posar la denúncia. Quan vaig entrar, vaig veure força gent esperant. Em va donar la sensació que el policia de la recepció estava més que acostumat a rebre denúncies de robatori de moto. Vaig trobar deplorable que a sobre del desastre que m’havia passat gairebé em donessin un copet a l’esquena volent dir, ‘benvinguda al club’, com si ningú estigués fent res per evitar aquests robatoris.

Publicitat

Uns dies després del robatori vaig trucar a la comissaria per si em podien informar de la situació. La resposta va ser que no tenien informació i no em podien dir res. Em vaig sentir desprotegida, sense cap tipus d’ajuda per part de les autoritats. El meu cap no podia parar de donar voltes sobre les poques mesures i ajudes que els Mossos estan duent a terme per reduir d’una vegada per totes el sagnant robatori de motos a Barcelona.

Publicitat

Vaig enviar correus electrònics a tothom i encara estic esperant la resposta d’Ada Colau. Sorprenentment, fins i tot em van publicar una carta al lector a La Vanguardia, i això que mirant a Internet l’última notícia que van publicar sobre robatoris de motos va ser l’any 2016. Fins i tot vaig contractar una empresa que es dedica a trobar motos robades, però, tot i això, no tinc notícies i realment crec que es tracta d’una estafa. A sobre, lamentablement, fa uns dies la meva germana em va trucar dient que li havien robat la seva moto SH 125 a la cruïlla entre carrer Rosselló i Dos de Maig. Segon drama familiar en menys d’un mes… Seguirem així sense fer res al respecte? On van a parar aquestes motos? La policia no pot registrar les furgonetes o fer alguna cosa? Estic molt preocupada i disgustada amb la seguretat de Barcelona. Hem de sortir al carrer perquè algú ens faci cas?

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

“Pots tenir una vida digna a un lloc menys exclusiu”

"Davant la injustícia no tenim alternativa, organitzem-nos i lluitem per un habitatge digne per a tothom": l'opinió del Sindicat d'Habitatge de Cassoles

“Continuarem anant a altres biblioteques”: un any de la inauguració de la J.V. Foix

Una queixa de Josep Prim, veí sarrianenc, quan l'equipament celebra un any de posada en marxa

Gloria de la Nogal, la farmacèutica que va convertir un trosset del carrer Saragossa en un lloc de consol i amistat

Una memòria familiar sobre vocació imposada, postguerra, resistència quotidiana i vida compartida al Farró

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"
spot_img

Ignasi Moreta rellegeix el Maragall més vitalista a Sant Gervasi

La conferència inaugural del cicle “Travessar la nit fosca” reivindica la vigència de Joan Maragall des d’una lectura que vincula mort, vida i espiritualitat, amb la participació del CIC, Sant Ildefons i familiars del poeta

“Pla per Roig”: el cara a cara entre dues mirades oposades de la literatura catalana, unides pel país i la llengua

L’obra que es representa a la Fàbrica del Farró recrea l’entrevista històrica entre Montserrat Roig i Josep Pla i reivindica el llegat compartit de dues figures clau del segle XX

Francesc Gimeno, un talentós pintor injustament tractat

Va viure més de dues dècades a Sant Gervasi, on va crear paisatges del barri i de Vallvidrera mentre es guanyava la vida com a decorador

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí