Publicitat

Bacteris, bons i dolents!

spot_img

Publicat el 9.1.2018 9:30

Naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

L’altre dia, a l’oficina de correus, vam sentir que unes veïnes parlaven de les malalties infeccioses que tantes afectacions causen. Per combatre-les, una va suggerir: “s’hauria de trobar una manera comuna d’eliminar tots els bacteris i virus, així es combatrien moltes malalties de cop”. Pot semblar una bona idea, però pel bé de la nostra salut, millor no dur-la a terme, ja que hi ha molts bacteris i virus beneficiosos per a la nostra salut!

Publicitat

Els bacteris, els virus i els fongs poden ser patogènics, això vol dir que si ens infecten podem tenir una alteració de la salut com podria ser diarrea, febre, afectació dels pulmons… Però aquests també poden ser simbiòtics comensals. Cosa que significa que tenim milers de bacteris, virus i fongs vivint al nostre cos sense causar-nos dany (comensalisme) i fins i tot alguns ens ajuden (simbiosi). El conjunt de tots aquests s’anomena microbiota i s’han fet estudis que revelen que tenim deu vegades més cèl·lules microbiotes que humanes!

Publicitat

On es troba aquesta immensitat de bacteris, virus i fongs al nostre cos? Doncs recobrint el que es coneix com a estructures externes, que són la pell i el tracte intestinal (cavitat oral, estomac, intestins i colon). És important remarcar que la microbiota és molt complexa i està composta per milers d’espècies diferents de manera que és única en cada persona. Alteracions en la quantitat d’organismes d’una espècie determinada o desplaçaments cap a estructures internes (vísceres, torrent sanguini, cervell…) poden alterar la salut. Per tant, els bacteris, virus i fongs que composen la nostra microbiota són beneficiosos si en tenim una quantitat determinada i si es troben en zones específiques (per exemple, hi ha bacteris de la pell que són dolents pels intestins i viceversa).

De què serveix la microbiota?

D’una banda, a la pell la microbiota ens serveix com a barrera de protecció, ja que dificulten que les espècies patogèniques se sentin en un entorn agradable i eviten que ens envaeixin. D’altra banda, a l’intestí s’ha vist que hi ha molts bacteris que ajuden a digerir nutrients que no són digeribles per al nostre organisme així com a excretar els que no necessitem. A més a més, també té funcions immunitàries tot defensant-nos de les espècies patogèniques. Quan la nostra microbiota pateix alteracions en podem notar els efectes ben ràpidament. Per exemple, quan estem un temps prenent un antibiòtic pot passar que aquest antibiòtic mati els bacteris patogènics però també els de la microbiota i com a conseqüència tenim diarrea.

Actualment, encara s’està estudiant la composició exacta de la microbiota en diferents grups humans i quines en són les funcions. Amb aquests estudis podrem entendre millor algunes malaties com la psoriasis, la pell atòpica, la malaltia de l’intestí irritable i fins i tot l’obesitat. A veure quins descobriments hi haurà en els pròxims anys!

Neus Mestre Farràs i Marc Talló Parra són biòlegs humans, podeu fer propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com

 

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

El llegat invisible dels neandertals

Els seus gens van ajudar els humans moderns a adaptar-se a malalties locals i a entorns amb poca llum solar, afavorint una espècie més resistent
spot_img

Fotogaleria: Arrenca la Festa Major del Farró

La cercavila de 600 i el pregó d'Alberto Marini han donat el tret de sortida a la festa que s'allargarà fins el 14 de setembre

Clíniques Mi, el primer centre de l’estat espanyol que obté el màxim reconeixement internacional per l’atenció al càncer de pulmó

La clínica de les Tres Torres és distingit amb l'IASLC Cancer Care Team Award, i s’afegeix així a una llista exclusiva de centres de referència mundial

Festa Major del Farró 2025: el programa amb totes les activitats

Del 6 al 14 de setembre el barri s'omplirà d'activitats per a totes les edats pensades per fer comunitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]