Publicitat
spot_img

Bacteris, bons i dolents!

Publicat el 9.1.2018 9:30

Naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

L’altre dia, a l’oficina de correus, vam sentir que unes veïnes parlaven de les malalties infeccioses que tantes afectacions causen. Per combatre-les, una va suggerir: “s’hauria de trobar una manera comuna d’eliminar tots els bacteris i virus, així es combatrien moltes malalties de cop”. Pot semblar una bona idea, però pel bé de la nostra salut, millor no dur-la a terme, ja que hi ha molts bacteris i virus beneficiosos per a la nostra salut!

Publicitat

Els bacteris, els virus i els fongs poden ser patogènics, això vol dir que si ens infecten podem tenir una alteració de la salut com podria ser diarrea, febre, afectació dels pulmons… Però aquests també poden ser simbiòtics comensals. Cosa que significa que tenim milers de bacteris, virus i fongs vivint al nostre cos sense causar-nos dany (comensalisme) i fins i tot alguns ens ajuden (simbiosi). El conjunt de tots aquests s’anomena microbiota i s’han fet estudis que revelen que tenim deu vegades més cèl·lules microbiotes que humanes!

Publicitat

On es troba aquesta immensitat de bacteris, virus i fongs al nostre cos? Doncs recobrint el que es coneix com a estructures externes, que són la pell i el tracte intestinal (cavitat oral, estomac, intestins i colon). És important remarcar que la microbiota és molt complexa i està composta per milers d’espècies diferents de manera que és única en cada persona. Alteracions en la quantitat d’organismes d’una espècie determinada o desplaçaments cap a estructures internes (vísceres, torrent sanguini, cervell…) poden alterar la salut. Per tant, els bacteris, virus i fongs que composen la nostra microbiota són beneficiosos si en tenim una quantitat determinada i si es troben en zones específiques (per exemple, hi ha bacteris de la pell que són dolents pels intestins i viceversa).

De què serveix la microbiota?

D’una banda, a la pell la microbiota ens serveix com a barrera de protecció, ja que dificulten que les espècies patogèniques se sentin en un entorn agradable i eviten que ens envaeixin. D’altra banda, a l’intestí s’ha vist que hi ha molts bacteris que ajuden a digerir nutrients que no són digeribles per al nostre organisme així com a excretar els que no necessitem. A més a més, també té funcions immunitàries tot defensant-nos de les espècies patogèniques. Quan la nostra microbiota pateix alteracions en podem notar els efectes ben ràpidament. Per exemple, quan estem un temps prenent un antibiòtic pot passar que aquest antibiòtic mati els bacteris patogènics però també els de la microbiota i com a conseqüència tenim diarrea.

Actualment, encara s’està estudiant la composició exacta de la microbiota en diferents grups humans i quines en són les funcions. Amb aquests estudis podrem entendre millor algunes malaties com la psoriasis, la pell atòpica, la malaltia de l’intestí irritable i fins i tot l’obesitat. A veure quins descobriments hi haurà en els pròxims anys!

Neus Mestre Farràs i Marc Talló Parra són biòlegs humans, podeu fer propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com

 

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
spot_img

Junts proposa una placa commemorativa per la històrica actuació dels Castellers de Sarrià durant la Festa Major

Els juntaires volen que es recordi la fita històrica que la colla va assolir descarregant un 4 de 8 i un 2 de 7 en una mateixa jornada

Pressupostos per al districte i bateria d’obres per al 2026

El novembre polític a Sarrià-Sant Gervasi s'ha caracteritzat pels consells de barri, les discrepàncies entre partits i l’impuls de nous projectes urbans

La pesta porcina impacta Collserola: l’última hora i les restriccions per no propagar el brot

La Generalitat parla de "crisi sanitària", multarà les persones que se saltin restriccions i activa 400 efectius per controlar la propagació

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí