Publicitat

Barcelona: Els paradisos deserts

"Diuen que les persones ens assemblem a les ciutats. Potser és cert, quan les oficines es buiden i es nota que no hi són els companys"

spot_img

Publicat el 23.9.2019 6:00

El Racó del Veí

Lluc Pedrero

Tothom, o gairebé la majoria de gent, se’n va de vacances a l’estiu mentre, aquesta ciutat, que tan bé conec, sembla que sigui lluny; també els amics o el llibre que ens em descuidat de dur a la maleta, algun altre objecte o el joc de l’StarCraft. Com un post-it amb una nota que hem trobat per terra, s’apodera de nosaltres una nostàlgia lenta, mentre anem cap a la feina o hem d’anar a comprar urgentment alguna cosa al súper.

Publicitat

Però aquest exili de la població també acostuma a ser agradable: podem passejar i aprofitar el temps fent allò que ens agrada, tot caminant pel Passeig de Gràcia o pels carrers amb la il·lusió del que realment ens agradaria. Tanmateix, el nostre amic o la nostra història d’amor amb aquella noia a qui hem conegut només ens deixa un desolat promontori: el nostre paradís desert.

Publicitat

Diuen que les persones ens assemblem a les ciutats. Potser és cert, quan les oficines es buiden i es nota que no hi són els companys. Tampoc el conserge que dibuixava tots els matins amb el seu somriure la ciutat, des de la seva taula de fusta i que envoltava la meva entrada fins aquell ascensor metàl·lic i gran com el d’un hospital. També els carrers buits i solitaris i l’activitat febril i tossuda de la ciutat que ressorgeix en mi amb un inusitat sentiment; al mateix temps tota ella mandrosa i disposada a ser somiada d’una altra manera.

La ciutat de Barcelona també és per cadascú un passat i un futur i, mentre hi visquem, serà aquí on cometem la major part de les nostres equivocacions. I, encara que ja no puguem canviar els nostres errors, si mirem enrere, encara podrem veure l’escenari d’allò que va succeir, el nostre amic de peu revivint de sobte, sorgint d’algun racó per demanar-te perdó i en disposició d’agafar-te la mà de nou.

Després arriba el setembre i sense que ens adonem tot torna al seu lloc: la rutina i les obligacions. Tornem a la feina i ens veiem amb els amics mentre s’apropa l’equinocci de tardor amb els edificis que adquireixen un to tòrrid amb els raigs del sol.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Barcelona viu el dia amb més calor de la història: 40 °C a l’Observatori Fabra

Feia 42 anys, des del 6 de juliol del 1982, que el termòmetre no marcava una temperatura tant alta a la capital catalana

Sara Jaurrieta, escollida primera secretaria del PSC a Barcelona: “És un honor i un orgull”

La diputada i exregidora de Sarrià - Sant Gervasi apunta al canvi climàtic i l'habitatge com dos dels principals reptes per a la ciutat

Tipus i beneficis de l’arbrat viari que hi ha a Barcelona

Els arbres a les ciutats són indispensables per a millorar la qualitat de l'aire i constitueixen refugis de biodiversitat

Barcelona, una ciutat d’esquerres

"Venen quatre anys per esmenar els disbarats perpetrats en els últims vuit anys", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”

"Ens acomiadem amb el cor ple, sabent que hem format part del dia a dia de moltes llars i que hem compartit molt més que forn i llevat: hem compartit vida"

L’AV de la Bonanova celebra el 50è aniversari rodejada d’amics, socis i autoritats

L'Orquestra Simfònica Vozes va amenitzar la festivitat de l'associació, que va néixer al final de la dictadura amb la voluntat de "construir Barcelona" i treure-la de la grisor

Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió

Quatre blocs del barri estan en risc de ser convertits en colivings temporals per a estrangers

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]