18.4 C
Sant Gervasi
| Dimarts 17 de maig de 2022 |
Publicitat

Barcelona: Els paradisos deserts

"Diuen que les persones ens assemblem a les ciutats. Potser és cert, quan les oficines es buiden i es nota que no hi són els companys"

Publicitat
Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia o Europa Press. Actualment, treballo com a redactora de política a ElNacional.cat. Però sobretot aprenc a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

El Racó del Veí

Lluc Pedrero

Tothom, o gairebé la majoria de gent, se’n va de vacances a l’estiu mentre, aquesta ciutat, que tan bé conec, sembla que sigui lluny; també els amics o el llibre que ens em descuidat de dur a la maleta, algun altre objecte o el joc de l’StarCraft. Com un post-it amb una nota que hem trobat per terra, s’apodera de nosaltres una nostàlgia lenta, mentre anem cap a la feina o hem d’anar a comprar urgentment alguna cosa al súper.

Però aquest exili de la població també acostuma a ser agradable: podem passejar i aprofitar el temps fent allò que ens agrada, tot caminant pel Passeig de Gràcia o pels carrers amb la il·lusió del que realment ens agradaria. Tanmateix, el nostre amic o la nostra història d’amor amb aquella noia a qui hem conegut només ens deixa un desolat promontori: el nostre paradís desert.

Publicitat

Diuen que les persones ens assemblem a les ciutats. Potser és cert, quan les oficines es buiden i es nota que no hi són els companys. Tampoc el conserge que dibuixava tots els matins amb el seu somriure la ciutat, des de la seva taula de fusta i que envoltava la meva entrada fins aquell ascensor metàl·lic i gran com el d’un hospital. També els carrers buits i solitaris i l’activitat febril i tossuda de la ciutat que ressorgeix en mi amb un inusitat sentiment; al mateix temps tota ella mandrosa i disposada a ser somiada d’una altra manera.

La ciutat de Barcelona també és per cadascú un passat i un futur i, mentre hi visquem, serà aquí on cometem la major part de les nostres equivocacions. I, encara que ja no puguem canviar els nostres errors, si mirem enrere, encara podrem veure l’escenari d’allò que va succeir, el nostre amic de peu revivint de sobte, sorgint d’algun racó per demanar-te perdó i en disposició d’agafar-te la mà de nou.

Publicitat

Després arriba el setembre i sense que ens adonem tot torna al seu lloc: la rutina i les obligacions. Tornem a la feina i ens veiem amb els amics mentre s’apropa l’equinocci de tardor amb els edificis que adquireixen un to tòrrid amb els raigs del sol.

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.