El batec de Can Raventós, més enllà dels murs i els arbres caiguts

Si parlessin els murs de la casa senyorial de Can Nadal o els arbres escapçats de soca-rel al seu jardí, escoltaríem, ben segur, la veu genuïna de la vida que ressona i crida a través de la plataforma creada pel seu salvament.

La defensa de Can Raventós, la darrera masia històrica de Sarrià, no és cap caprici d’un veïnat que vol seguir veient un jardí des del balcó de casa. No. No ho és. No és l’intent naïf o romàntic de perllongar la poesia d’una habitació amb vistes. No.

La lluita per salvar Can Raventós és l’expressió tossuda i col·lectiva dels veïns i veïnes del barri -inclús de més enllà- en què s’apleguen moltes reivindicacions que, des de la perspectiva de la sostenibilitat a què el context i la consciència ens obliguen, troben tot el seu sentit i en legitimen absolutament la seva vigent urgència.

És la voluntat tenaç de mantenir el batec amb què es construeix una comunitat, la de protegir els espais verds que l’oxigenen i guarir llurs ecosistemes naturals; la determinació de preservar i conservar el patrimoni per fer de la memòria una llavor de futur. És la convicció que cal frenar l’especulació immobiliària per combatre la gentrificació i dotar l’entorn d’equipaments públics on tothom pugui aixoplugar-se, i que esdevinguin -per a joves o grans- punt de trobada. També és l’impuls per contraposar un model responsable de consum a l’obsolescència programada i a la despesa incontrolada. I és, alhora, l’anhel de bastir indrets estables on les colles de cultura facin créixer el seu talent i consolidin la seva tasca de cohesió i inclusió social.

(Si parlessin els arbres…)

A hores d’ara, en un present amenaçat per manca d’aigua, és clar que la situació d’emergència climàtica no es pot defugir.
L’Ajuntament de la ciutat reconeix que el canvi climàtic és una realitat que afecta la salut i la qualitat de vida de les persones, i que Barcelona té el desafiament de fer-hi front. Però massa vegades sembla que el govern municipal no tingui en compte les correlacions que aquesta consciència implica en l’acció política i a qualsevol nivell d’actuació.

Implementar la xarxa de refugis climàtics ha de ser igual d’important com garantir que no es malmet el que ja existeix i respira. En aquest sentit, Can Raventós és encara -malgrat la destrossa de vegetació i la tala d’arbres comesa ja-, un petit oasi al cor de Sarrià, que una cadena humana de persones va decidir mantenir viu, a principis d’estiu de l’any passat, perquè tenir-ne cura i hidratar-lo era una prioritat, ja que no ho feia la propietat ni tampoc el govern municipal de BComú i PSC.

(Si parlessin els murs…)

I d’aquí plora la criatura: el govern en l’anterior mandat, i de la mà de la segona tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat -l’actual regidora Janet Sanz, alhora vicepresidenta de l’AMB-, va donar llum verda a la concessió de la llicència per a construir més d’una cinquantena de pisos de luxe a Can Raventós. I, malgrat les irregularitats detectades, el contenciós administratiu interposat per la plataforma de defensa, les queixes veïnals i els advertiments del grup municipal d’ERC, les excavadores han entrat als jardins, n’han devastat bona part i les obres no s’han aturat. No hi ha hagut cap actuació preventiva del govern municipal, ni de l’actual amb l’alcalde Jaume Collboni, ni del passat amb l’alcaldessa Ada Colau en què el primer n’era part.

No s’ha fet res més enllà de gesticular, i l’últim espectacle es va produir a la comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat del passat dimarts 19 de setembre, a la que hi va assistir un gruix representatiu de la plataforma Salvem Can Raventós amb l’esperança que la seva presidenta, la mateixa regidora Janet Sanz, tal com els havia promès ja fa mesos, desvetllés un informe de suposades irregularitats que posarien en dubte la viabilitat jurídica de l’execució de les obres. En una demostració de força, i per fer valer que en aquest nou curs polític el PSC ja no és un simple aliat a govern sinó qui el comanda, la primera tinent d’alcalde Laia Bonet va respondre al prec de BComú amb un reguitzell de dades que apuntaven la responsabilitat de Janet Sanz. Tot plegat, fascinant: si existia un informe en mans del govern de BComú, per què no es va actuar? A què treu cap ara fer retrets als qui fa uns mesos eren els seus socis de govern? Deixar guardat al calaix aquest document perquè durant mesos els partits de l’anterior govern municipal estaven més interessats en les conteses electorals que en respondre a les protestes veïnals i protegir els jardins de Can Raventós sembla -si més no- una manca de responsabilitat; i enarborar ara la bandera en la seva defensa, una frivolitat.

(Si murs i arbres parlessin)