Dilluns 11, desembre 2023
14.2 C
Sant Gervasi
14.1 C
Sarrià
Publicitat

El batec de Can Raventós, més enllà dels murs i els arbres caiguts

L'opinió de la consellera portaveu d'ERC a Sarrià-Sant Gervasi, Núria Satorra

Publicat el 26.9.2023 10:00

Opinió

Núria Satorra Menal, ERC 

 

Si parlessin els murs de la casa senyorial de Can Nadal o els arbres escapçats de soca-rel al seu jardí, escoltaríem, ben segur, la veu genuïna de la vida que ressona i crida a través de la plataforma creada pel seu salvament.

Publicitat

La defensa de Can Raventós, la darrera masia històrica de Sarrià, no és cap caprici d’un veïnat que vol seguir veient un jardí des del balcó de casa. No. No ho és. No és l’intent naïf o romàntic de perllongar la poesia d’una habitació amb vistes. No.

Publicitat

La lluita per salvar Can Raventós és l’expressió tossuda i col·lectiva dels veïns i veïnes del barri -inclús de més enllà- en què s’apleguen moltes reivindicacions que, des de la perspectiva de la sostenibilitat a què el context i la consciència ens obliguen, troben tot el seu sentit i en legitimen absolutament la seva vigent urgència.

És la voluntat tenaç de mantenir el batec amb què es construeix una comunitat, la de protegir els espais verds que l’oxigenen i guarir llurs ecosistemes naturals; la determinació de preservar i conservar el patrimoni per fer de la memòria una llavor de futur. És la convicció que cal frenar l’especulació immobiliària per combatre la gentrificació i dotar l’entorn d’equipaments públics on tothom pugui aixoplugar-se, i que esdevinguin -per a joves o grans- punt de trobada. També és l’impuls per contraposar un model responsable de consum a l’obsolescència programada i a la despesa incontrolada. I és, alhora, l’anhel de bastir indrets estables on les colles de cultura facin créixer el seu talent i consolidin la seva tasca de cohesió i inclusió social.

(Si parlessin els arbres…)

A hores d’ara, en un present amenaçat per manca d’aigua, és clar que la situació d’emergència climàtica no es pot defugir.
L’Ajuntament de la ciutat reconeix que el canvi climàtic és una realitat que afecta la salut i la qualitat de vida de les persones, i que Barcelona té el desafiament de fer-hi front. Però massa vegades sembla que el govern municipal no tingui en compte les correlacions que aquesta consciència implica en l’acció política i a qualsevol nivell d’actuació.

Implementar la xarxa de refugis climàtics ha de ser igual d’important com garantir que no es malmet el que ja existeix i respira. En aquest sentit, Can Raventós és encara -malgrat la destrossa de vegetació i la tala d’arbres comesa ja-, un petit oasi al cor de Sarrià, que una cadena humana de persones va decidir mantenir viu, a principis d’estiu de l’any passat, perquè tenir-ne cura i hidratar-lo era una prioritat, ja que no ho feia la propietat ni tampoc el govern municipal de BComú i PSC.

(Si parlessin els murs…)

La mobilització veïnal fa anys que adverteix del “veritable atemptat patrimonial” que suposen les actuacions urbanístiques que es volen dur a terme a la finca de Can Raventós. Certament, tal com consta a la fitxa del Catàleg de Patrimoni del Portal d’Informació Urbanística, la finca es considera un Bé d’Interès Urbanístic (nivell C) i, en tant que és competència absoluta de l’Ajuntament, n’és obligat el manteniment i no n’és possible l’enderroc.

Ara bé, en el Consell Plenari Municipal del 23/09/2020 el govern de BComú i PSC -potser pel deute de vot a Manuel Valls- va presentar el Pla especial de Millora Urbana en què s’obria la porta a poder edificar(*). I cal recordar, un cop més, que l’únic grup municipal que va oposar-s’hi va ser ERC.

(*) Pot esgotar-se l’edificabilitat de la parcel·la edificant en els extrems que limiten amb el número 54 del carrer Bonaplata i amb el número 14 del carrer Fontcoberta, adaptant-se i solucionant les mitgeres existents, i deixant un espai lliure- enjardinat, al voltant de la casa Raventós, de 10 m d’amplària. Serà preceptiva la redacció d’un Pla Especial que reguli l’edificació en els termes abans assenyalats i que tingui en compte la revalorització de la casa protegida i el jardí que l’envolta.

I d’aquí plora la criatura: el govern en l’anterior mandat, i de la mà de la segona tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat -l’actual regidora Janet Sanz, alhora vicepresidenta de l’AMB-, va donar llum verda a la concessió de la llicència per a construir més d’una cinquantena de pisos de luxe a Can Raventós. I, malgrat les irregularitats detectades, el contenciós administratiu interposat per la plataforma de defensa, les queixes veïnals i els advertiments del grup municipal d’ERC, les excavadores han entrat als jardins, n’han devastat bona part i les obres no s’han aturat. No hi ha hagut cap actuació preventiva del govern municipal, ni de l’actual amb l’alcalde Jaume Collboni, ni del passat amb l’alcaldessa Ada Colau en què el primer n’era part.

No s’ha fet res més enllà de gesticular, i l’últim espectacle es va produir a la comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat del passat dimarts 19 de setembre, a la que hi va assistir un gruix representatiu de la plataforma Salvem Can Raventós amb l’esperança que la seva presidenta, la mateixa regidora Janet Sanz, tal com els havia promès ja fa mesos, desvetllés un informe de suposades irregularitats que posarien en dubte la viabilitat jurídica de l’execució de les obres. En una demostració de força, i per fer valer que en aquest nou curs polític el PSC ja no és un simple aliat a govern sinó qui el comanda, la primera tinent d’alcalde Laia Bonet va respondre al prec de BComú amb un reguitzell de dades que apuntaven la responsabilitat de Janet Sanz. Tot plegat, fascinant: si existia un informe en mans del govern de BComú, per què no es va actuar? A què treu cap ara fer retrets als qui fa uns mesos eren els seus socis de govern? Deixar guardat al calaix aquest document perquè durant mesos els partits de l’anterior govern municipal estaven més interessats en les conteses electorals que en respondre a les protestes veïnals i protegir els jardins de Can Raventós sembla -si més no- una manca de responsabilitat; i enarborar ara la bandera en la seva defensa, una frivolitat.

(Si murs i arbres parlessin)

Mai l’esforç és en va, i la perseverança de la plataforma en defensa de Can Raventós compta amb nombroses adhesions d’entitats i amb el suport de moltes persones -tal com hem pogut veure a les xarxes- (Isona Passola, Francesc Fontbona, Joel Joan, Tortell Poltrona, Bruno Oro, Xesco Reverter, Maria Molins o Ernest Maragall, entre d’altres). Des d’ERC seguim al seu costat, perquè reivindiquem la justícia socioambiental i hem defensat sempre que el bé comú ha de traçar el rumb que ens governi. Les decisions polítiques que es prenen en l’àmbit local no poden obviar l’impacte que suposen més enllà. En aquesta línia, el Pacte Verd Europeu estableix clarament que la fita d’Europa és assolir la neutralitat climàtica el 2050, per la qual cosa cal adoptar un enfocament holístic i interseccional en què tots els àmbits d’actuació pertinents contribueixin a l’objectiu climàtic final. Alhora, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (OSD) que marca l’Agenda 2030, i concretament l’ODS 11 (en especial els punts 11.3, 11.4, 11.6 i 11.7), insten les ciutats a ser més inclusives, segures, resilients i sostenibles.

Hi ha pactes que es paguen molt cars. I hi ha poders que segueixen dirigint la política pels interessos del gran capital i aplaudeixen quan s’aproven plans que els aplanen el terreny per seguir incrementant els beneficis d’uns quants malgrat això perjudiqui la ciutadania de manera global.

Ho deia el regidor Jordi Coronas en aquell plenari d’ara fa tres anys en què ERC es va oposar al pla perquè ja hi veia paranys i acusava el govern dels Comuns d’hipocresia política perquè la seva aprovació vulnerava la normativa que protegeix els edificis històrics de la ciutat. Ho deia la plataforma Salvem Can Raventós que s’ha mantingut entestada des de fa anys en aturar un projecte farcit d’irregularitats. I es va tornar a dir en la darrera comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures, Mobilitat i Habitatge en què ERC va instar l’actual govern (que ja governava en l’anterior mandat) a aturar les obres de Can Raventós, la tala d’arbres del seu jardí i obrir una negociació real amb la propietat per tal de preservar tot el conjunt i que aquest esdevingui refugi climàtic.

I si ni els murs ni els arbres parlen, ho fem nosaltres, i que bategui el verd i la pedra amb les nostres paraules.

Núria Satorra Menal és consellera portaveu d’ERC a Sarrià-Sant Gervasi

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.