Publicitat

El becadell, un ocell abundant en migració i durant l’hivern

La dita: L'ocell canta segons li ha crescut el bec

Publicat el 21.2.2024 11:40

Coneixem els Ocells

Enric Capdevila

El becadell comú (Gallinago gallinago) és una espècie de la família dels escolopàcids, ocells limícoles que es caracteritzen per tenir un bec llarg i punxegut. És un ocell comú d’ambients palustres no marins, com els espais naturals dels rius Besòs i Llobregat. És més abundant en migració i durant l’hivern

Publicitat

Fa uns 25-27 cm de llargària; no se l’ha de confondre amb el becadell sord (Lymnocryptes minima), força més petit -no arriba als 20 cm- amb qui comparteix hàbitat. El becadell comú té un cos rodanxó, les potes curtes i una postura acotada. Té el dors de color castany negrós densament llistat amb bandes ocràcies, el cap amb ratlles negres i de color canyella, i el ventre blanc. Aquest plomatge tan críptic i l’actitud discreta i esquiva, el fa passar desapercebut entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls. Té un bec prim i recte, proporcionalment molt llarg, que fa més de 7 cm. 

Publicitat

Femella i mascle comparteixen la tasca d’alimentar els petits, es reparteixen la niuada i tenen cura dels pollets que els pertoca a cada un. S’alimenten preferentment de cucs que troben ficant el bec a la terra humida, fent moviments espasmòdics i repetitius; també mengen insectes, crustacis, mol·luscs, baies i llavors de plantes de ribera. 

El becadell té les ales punxegudes amb una fina línia blanca a la vora posterior de l’ala. Quan arrenca el vol ho fa de forma brusca i explosiva, amb un reclam distintiu, segueix una trajectòria ràpida i zigzaguejant. Aquest comportament el fa atractiu com a triomf de caça, regulada per la Generalitat com a espècie d’aprofitament cinegètic de caça menor, que en limita la caça d’octubre a febrer a les Terres de l’Ebre i tres APC-Àrees Privades de Caça concretes.

El becadell gros (Gallinago media) és l’ocell que fa la migració de manera més ràpida de tot el món, pot viatjar sense aturar-se des de Suècia a l’Àfrica subsahariana en dos dies. Recorre 6.760 km, a una velocitat de vol de 97 km/h mantinguda durant dos dies seguits, sense aturar-se ni a menjar ni a dormir.

La dita: L’ocell canta segons li ha crescut el bec.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El titella: característiques i curiositats

És un petit ocell migrador que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia; té hàbits terrestres i gregaris, i per això es pot observar sovint per terra i en grup

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país

L’agró roig: un ocell escàs que cria al Delta de l’Ebre i als Aiguamolls de l’Empordà

És un animal solitari i discret, durant el dia s’està quiet llargues estones entre la vegetació dels canyissars o dels arrossars quan estan crescuts; al capvespre és més actiu i camina buscant alguna presa

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí