Coneixem els Ocells
Enric Capdevila
El becadell comú (Gallinago gallinago) és una espècie de la família dels escolopàcids, ocells limícoles que es caracteritzen per tenir un bec llarg i punxegut. És un ocell comú d’ambients palustres no marins, com els espais naturals dels rius Besòs i Llobregat. És més abundant en migració i durant l’hivern.
Fa uns 25-27 cm de llargària; no se l’ha de confondre amb el becadell sord (Lymnocryptes minima), força més petit -no arriba als 20 cm- amb qui comparteix hàbitat. El becadell comú té un cos rodanxó, les potes curtes i una postura acotada. Té el dors de color castany negrós densament llistat amb bandes ocràcies, el cap amb ratlles negres i de color canyella, i el ventre blanc. Aquest plomatge tan críptic i l’actitud discreta i esquiva, el fa passar desapercebut entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls. Té un bec prim i recte, proporcionalment molt llarg, que fa més de 7 cm.
Femella i mascle comparteixen la tasca d’alimentar els petits, es reparteixen la niuada i tenen cura dels pollets que els pertoca a cada un. S’alimenten preferentment de cucs que troben ficant el bec a la terra humida, fent moviments espasmòdics i repetitius; també mengen insectes, crustacis, mol·luscs, baies i llavors de plantes de ribera.
El becadell té les ales punxegudes amb una fina línia blanca a la vora posterior de l’ala. Quan arrenca el vol ho fa de forma brusca i explosiva, amb un reclam distintiu, segueix una trajectòria ràpida i zigzaguejant. Aquest comportament el fa atractiu com a triomf de caça, regulada per la Generalitat com a espècie d’aprofitament cinegètic de caça menor, que en limita la caça d’octubre a febrer a les Terres de l’Ebre i tres APC-Àrees Privades de Caça concretes.
El becadell gros (Gallinago media) és l’ocell que fa la migració de manera més ràpida de tot el món, pot viatjar sense aturar-se des de Suècia a l’Àfrica subsahariana en dos dies. Recorre 6.760 km, a una velocitat de vol de 97 km/h mantinguda durant dos dies seguits, sense aturar-se ni a menjar ni a dormir.
La dita: L’ocell canta segons li ha crescut el bec.
