Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Sarrià Blues
Aitor Romero Ortega
En un carrer qualsevol de Tossa de Mar (a l’avinguda Pelegrí, per ser més precís), a prop de l’estació d’autobusos, just al costat de les restes de l’antiga vila romana dels Ametllers, durant anys amagada darrere la vegetació que envaïa la vorera, podem trobar la Casa Acerbi. La seva història és sorprenent i desconeguda.
Guisseppe Acerbi va sortir als anys 20 de la Itàlia de Mussolini per instal·lar-se a l’Alemanya de Weimar. En aquells anys Acerbi tenia tractes amb la comunitat jueva, amb la qual compartia una certa sensació d’amenaça i un mateix esperit antifeixista. L’any 1933, quan Hitler va assolir el poder, Acerbi va tornar a fer les maletes per viatjar a Espanya (realment tenia una punteria notable per detectar el feixisme malgré lui, l’amic Acerbi). Primer s’instal·là a Madrid, més tard a Barcelona. I és aquí on entra en escena el segon personatge: Karl Otto Boelitz Herf. Guisseppe Acerbi participava llavors en una xarxa d’ajuda als refugiats, entre els quals hi havia els Boelitz, que també fugien d’Alemanya.
Els Boelitz van enamorar-se de Tossa de Mar i van decidir establir-se entre aquest poble de pescadores i Barcelona. Eren els anys en què Tossa va convertir-se en refugi d’artistes, escriptors, filòsofs, fotògrafs i arquitectes fugits d’arreu d’Europa. Ja ho havia estat al voltant del 1915 i ara ho tornava a ser, als anys 30, en una segona onada formada en gran part per jueus alemanys que fugien del nazisme. Va ser l’època de Marc Chagall i d’André Masson, a qui visitava de tant en tant el seu amic Georges Bataille, i en què el poble va passar a ser conegut com el “Babel de les Arts” o el “paradís blau”.
El cas és que anys després de tot això, el 1945, Guisseppe Acerbi es va comprar un solar a Tossa de Mar i va encarregar al seu amic Otto Boelitz, que havia estudiat arquitectura a París, que li construís una casa moderna. I Boelitz va fer la Casa Acerbi, exemple perfecte dels pressupostos estètics i constructius de l’escola Bauhaus. Una mostra força singular, per altra banda, d’aquest tipus d’arquitectura racionalista a la Costa Brava. L’any 1948 els Boelitz van marxar als Estats Units, com també van fer més tard els Acerbi, per establir-se a Nova York. Només va quedar-se a Tossa el seu fill, Carlos Acerbi, darrer habitant de la casa fins a l’any 2000.
I fins avui. Pel camí, l’edifici de Boelitz s’ha salvat d’una més que probable demolició per convertir-se en aparcament (temptació quasi bé instintiva a la Costa Brava, on els solars emprats amb aquest fi proliferen d’una manera gairebé obscena), gràcies al fet de ser catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.
Dissortadament, avui en dia la Casa Acerbi es troba completament degradada, utilitzada per l’Ajuntament de Tossa de Mar (actual propietari de l’edifici) com a dipòsit municipal. Ens hauríem de preguntar, potser, si aquest és el país que volem i necessitem, on les poblacions turístiques semblen únicament orientades a aquest monocultiu extractivista, que no només fa malbé els ecosistemes naturals sinó també els humans i culturals. Per sort, uns quants ciutadans de Tossa de Mar reivindiquen des de fa un temps aquest llegat històric, perquè no caigui en l’oblit, i demanen a l’Ajuntament un projecte seriós que posi en valor aquest equipament cultural per a benefici de tots els ciutadans i durant tot l’any, no només per als visitants durant la temporada d’estiu. En fi, tant de bo els escoltin i Tossa de Mar, com tants pobles de la nostra costa, pugui continuar sent un lloc per viure, culturalment enriquidor, i no només un balneari estacional per oficinistes cremats i entrepreneurs esgotats.
