Arquitectura
Jaume de Oleza
- L’últim adeu a l’artista de Vallvidrera Eduard Arranz-Bravo
- La torre Bulart Rialp a la Bonanova, l’antic restaurant Cafè 1907
Al bosc de Vallvidrera hi ha el taller de l’artista Arranz-Bravo, un petit edifici construït l’any 2013 pels arquitectes Garcés, De Seta i Bonet. Un volum compacte d’aproximadament 335 m² de superfície que està situat en un solar en pendent, i gairebé amagat entre l’arbrat al vessant nord del Tibidabo. L’edifici està distribuït en dos nivells, consta en planta baixa d’un taller d’escultura i magatzem, amb una alçària de 3,5 m. Mitjançant una escala lateral, s’accedeix a la primera planta, on s’ubica el taller de pintura, amb una altura de 5 m.
A la planta baixa, disposa d’un gran finestral que ocupa tota la façana, amb una longitud d’uns 12 m, permetent que l’espai diàfan en planta tingui una visual al bosc. La planta primera consisteix també en un espai diàfan gairebé quadrat, sense obertures; només rep la llum de forma zenital gràcies a una gran lluerna a la coberta. Aquesta llum difusa, sense contrast, és ideal per a poder pintar. La lluerna està ubicada a la intersecció dels quatre plànols de la coberta.
La construcció es projecta com una cavitat de formigó vist, sense cap mena de decoració; simplement, és el lloc on l’artista fa la seva obra. A mesura que es va executant, l’obra estableix el color a l’espai. L’edifici està acabat exteriorment amb un arrebossat de color blanc que exagera la puresa i simplicitat de línies, sense estridències, com un objecte que s’interrelaciona amb la natura.
Destaca el concepte estructural que els arquitectes han volgut donar-li, mitjançant una gran jàssera que emmarca el gran finestral de la planta baixa i suporta bona part de la construcció. Aquesta estratègia permet l’absència de pilars, donant a entendre que la vidriera és una gran fissura al cos de l’edificació. Aquesta arquitectura simple i compacta està molt lligada al minimalisme, en què allò que és superflu no té raó de ser.
Arranz-Bravo (1941-2023) va participar activament en el disseny de l’edifici. Va ser un artista plàstic polifacètic de reconegut prestigi a escala internacional. La seva obra, juntament amb l’artista Rafael Bartolozzi (1943-2009), va donar lloc a projectes conjunts com el famós mural de la façana Tipel a Parets del Vallès (1970). Actualment, la Fundació Arranz-Bravo té com a objectiu difondre l’obra de l’artista i promoure els creadors joves. L’equip d’arquitectura format per Jordi Garcés, Daria De Seta i Anna Bonet, associats des de l’any 2011, ha realitzat importants projectes d’edificis tant al nostre país com internacionalment. Aquest edifici va obtenir la Menció d’Honor del jurat i el premi a l’Opinió als Premis FAD d’aquest any.
Jaume de Oleza és arquitecte
