Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

La torre Bulart Rialp a la Bonanova, l’antic restaurant Cafè 1907

Algunes escenes de la pel·lícula 'La plaça del Diamant', inspirada en la novel·la de Mercè Rodoreda, es van filmar en aquesta casa del carrer Císter

Publicat el 14.4.2024 5:00 · Actualitzat el 16.4.2024 8:43

Arquitectura

Jaume de Oleza

La torre Bulart Rialp està situada a la cantonada dels carrers Melilla amb el carrer Císter. Construïda el 1907, tal com consta a la inscripció a la façana, per l’arquitecte Juli Batllevell Arús per encàrrec del matrimoni Alejandro Bulart i la seva esposa Rosa Rialp. Està formada per un cos de construcció a quatre vents i està alineada amb el vial del carrer Císter. Té un jardí amb façana al carrer Melilla. És d’estil modernista, tot i que l’autor en diverses de les seves obres incloïa elements eclèctics i historicistes que feien del seu treball una arquitectura molt personal. Aquesta torre es caracteritza volumètricament perquè la cantonada de la planta baixa es converteix curiosament en rodona a la planta primera, incloent-hi un balcó també de forma circular. Aquest cos defineix una torre que sobresurt del volum de la construcció.

La casa consta de planta baixa, planta pis i un petit mirador a la torre. En la planta segona de la torre es pot apreciar una finestra coronella. És un tipus de finestra de dues obertures que està dividida verticalment en dues parts iguals mitjançant una petita columna sobre la qual descansen dos arcs de mig punt. Les façanes corresponents al carrer Melilla i Císter es caracteritzen pels falsos carreus que imiten pedra. Un arrebossat que simula un aparell Isòdom, és a dir, una tècnica d’origen grec, en què els falsos carreus conserven la mateixa alçada i fan coincidir les filades horitzontals. D’aquesta manera, la façana adquireix una forma regular. La rugositat dels carreus determina una estètica molt contrastada, que deixa la part superior amb arrebossat llis.

Publicitat

La terrassa està rematada per una barana formada per balustres d’estètica clàssica. Uns balustres de forma rodona d’inspiració greco-romana que s’assemblen als antics gerros, disposats l’un al costat de l’altre. Els llindars de les finestres estan treballats amb motius florals. Sembla que la torre va perdre un floró amb una creu de quatre braços, així com uns pinacles florals que sobresortien de la barana de la terrassa. Actualment, a la torre s’ubicava fins fa poc un restaurant, el Cafè 1907, que ha tancat portes.

Il·lustració de la Torre Bulart Rialp. Autor: Jaume de Oleza

Juli Batllevell (1864-1928), fill de Gabriel Batllevell Tort, mestre d’obres. Va ser arquitecte municipal de Sabadell i de Badalona, deixeble de Domènech i Montaner. Va col·laborar amb Antoni Gaudí a la casa Calvet i al Parc Güell. Tenia un estil molt personal que s’adaptava en cada moment al client, passava tant per incorporar els corrents modernistes com els historicistes. Va projectar diversos edificis industrials a Sabadell, població considerada com una de les primeres en el procés d’industrialització de Catalunya. Algunes escenes de la pel·lícula La plaça del Diamant, inspirada en la novel·la de Mercè Rodoreda, es van filmar en aquesta casa.

Jaume de Oleza és arquitecte i autor del llibre ‘Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera’

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època
spot_img

La Copa Sarrià es consolida amb 1.000 assistents en la segona edició

El Sant Ignasi es va coronar campió de la Fase d'Honor davant l'Olympia-Viaró, mentre que el CF La Bonanova es va adjudicar la Fase de Plata

Dos mesos de l’esvoranc de l’L9

Els nous terminis allarguen el retorn d'una part dels veïns fins a principis del 2027; els afectats denuncien el desgast emocional, reclamen més certeses i alguns s'organitzen en una plataforma per defensar els seus drets

Josep Arnau Piera, el mestre d’obres que va transformar el Sarrià de finals del segle XIX

Va signar prop de 170 projectes entre 1872 i 1905, va treballar per algunes de les grans fortunes de la vila i va deixar una empremta encara visible al centre històric de Sarrià

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí