Gent Gran
Eulàlia Vives, psicòloga de la Fundació Ushzeimer
La irrupció de la covid-19 i la seva expansió arreu del món ha obligat la societat a estar confinada. És una situació nova i excepcional, de la qual es desconeix l’evolució. Per això, és comprensible experimentar estrès, angoixa i por.
Des que es va decretar el confinament, les persones que vetllen per la salut d’altres han estat sotmeses a molt més estrès perquè ha augmentat considerablement la intensitat amb què viuen el dia a dia amb la persona amb demència i, en molts casos, no disposen de suficients recursos personals, familiars i/o comunitaris per afrontar la situació. En conseqüència, es poden sentir sols i, alhora, experimentar aclaparament i/o desesperança.
Ningú no pot fugir del dolor ni del sofriment. Per això, cal aprendre a resistir-hi i afrontar-lo per, així, poder-ne sortir airós. La resiliència és la capacitat, no només d’assumir amb flexibilitat situacions límit, sinó de sobreposar-se a elles i fer-se més fort. I és que: “Les situacions que ens fan créixer de veritat són precisament aquelles que no dominem” (P. Jacques Philippe).
“Les situacions que ens fan créixer de veritat són precisament aquelles que no dominem”
La situació actual es pot convertir en una oportunitat per desenvolupar aquesta capacitat humana i treure’n altres aprenentatges molt útils de cara al futur. És ben sabut que, de qualsevol mal, en pot sortir un bé més gran.
És possible treballar la resiliència? Sí. Com que no es tracta d’una qualitat innata, és possible desenvolupar-la. I què cal fer? Cal prendre consciència de la pròpia fortalesa i limitacions (autoconeixement); confiar en les pròpies capacitat; assumir les dificultats com una ocasió per canviar, aprendre i créixer; ser objectius i realistes; tenir cura de les relacions interpersonals; demanar ajuda quan sigui necessària; procurar afrontar l’adversitat amb humor; i, finalment, marcar-se fites. Aquestes actituds no només afavoreixen l’adquisició de la resiliència, sinó que disposen la persona per afrontar la situació actual.
Alhora, és recomanable adoptar una sèrie de mesures i actituds que permetin gestionar el dia a dia i la cura de la persona amb demència. Per alleujar-ne la càrrega, cal simplificar les tasques i dur-les a terme amb calma. A més, es pot demanar ajuda a la persona amb demència a l’hora d’executar-les i, així, incrementar el seu sentiment d’utilitat. Així mateix, és necessari establir rutines que donin tranquil·litat i seguretat i que, alhora, permetin organitzar el temps.
Les relacions socials, inherents a l’ésser humà, permeten mantenir la vitalitat i millorar la qualitat de vida. Per això, cal esforçar-se a mantenir el contacte amb l’exterior facilitant la conversa amb la família i els amics. Alhora, és bo gaudir d’activitats d’oci que es puguin realitzar a casa.
Des de la Fundació Uszheimer, es treballa per atendre i donar suport a totes les famílies que es troben en aquesta situació. Per això, no només acompanya els usuaris del centre de dia, sinó que procura tenir cura dels qui són a prop seu.
Ànims i recordeu: NO ESTEU SOLS!
