Publicitat

Conreu i propietats del safrà

En la tradició remeiera de casa nostra el safrà ha estat considerat un sedant i un excel·lent fortificant del cor

spot_img

Publicat el 19.4.2021 7:03

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El safrà (llat., Crocus sativus) és una planta que gaudeix alhora de notables propietats curatives i gastronòmiques. Pel que fa a l’etimologia, semblaria que es tracta d’un mot provinent del xinès safalang, a través de la llengua àrab, zaferán, que, com el llatí crocus, també significa “de color groc.” De la safranera, se n’aprofiten només els estigmes de la flor que, tradicionalment, es començaven a collir en començar la tardor, entorn de la festa de Sant Lluc (18 d’octubre), segons aquella dita castellana que recollí el botànic Pius Font i Quer: “Por San Lucas, el azafrán a pellucas”.

Publicitat
Estigmes de safrà © Hubertl

A Catalunya era considerat d’una excel·lència molt superior aquell safrà conreat a Rocafort de Queralt, població situada a prop de Montblanc, i aquesta excel·lència ha quedat reflectida en algunes dites populars com ara aquella que diu així: “A Rocafort per al safrà, a Vallfogona pels codonys i a Fulleda per bons porrons!”.

Publicitat
Safrà ©Victor M. Vicente Selvas

En la tradició remeiera de casa nostra, el safrà ha estat considerat un sedant i un excel·lent fortificant del cor i, àdhuc, força apte per afavorir els processos menstruals de les dones i útil per guarir les malalties de la matriu. Pel que fa als usos culinaris, a més de potenciar el gust de les menges, el safrà gaudeix de nombroses propietats digestives i estomacals. Els frares d’abans de l’exclaustració del 1835 empraven el safrà per fer unes píndoles per purgar lo ventrell que elaboraven així: “Prendrás de mirra una unsa, acíbar una unsa y safrà mitja unsa. Fes-ne píndoles de vi blanch segons l’art. La dosi és que per tres o quatre dies en prendrás tres o quatre fins a sis, seguint-ho segons l’obrar” (APCC, Receptari dels caputxins d’Arenys, s. d.).

Semblantment, l’any 1756 fra Jacint de Sarrià, des del convent de caputxins de Vilanova de Cubelles, incorporà el safrà en les píndoles preparades per al mal de cap: “Pren asíbar rentat, segons lo que pesa un ral de plata; rael de carbassa silvestre; de safrà un escrúpol; de mirra mitg escrúpol, mòlt amb subtil trituració, y mesclat molt bé, fes-ne píndolas ab such de cols, las que en castellà se diuen versas, y ne donaràs, tres o quatre, segons lo subjecte, a la nit quan se’n va a dormir, advertint que han de haver sopat a lo menos tres horas antes, y las donaràs de tres en tres nits, una vegada (BHC, De algunas herbas, s. f.)”. A l’article vinent us vull parlar, si Déu ho vol, sobre la vinya i els ceps i, és clar, de vi de taula…                    

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

 

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El codony: propietats i usos

És una fruita agraciada amb un gran contingut de fibra i amb una notable riquesa de minerals, com ara el calci, magnesi i potassi, i també amb un contingut notable d’àcid màlic que contribueix a l’eliminació de l’àcid úric

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol

Conrear i guisar els cigrons

La seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta els converteixen en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme
spot_img

“La família Camaleot”, el relat d’Elsa Corominas

"Els Camaleot eren una família molt peculiar que dominava l’art d’imitar. El matrimoni va tenir sis fills i a cadascun li va ensenyar com aprofitar al màxim aquesta habilitat"

Èxit a Sant Gervasi per la Festa Major: el barri torna a bategar

Del 5 al 15 de juny, el veïnat ha gaudit d'un ampli ventall d'activitats i d'un pregó protagonitzat per Aina Da Silvia, d'Eufòria

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]